M.A.Confidential

Crítiques de cinema i sèries de televisió, a més dels tràilers i avanços més destacats

  • Sobre el blog
  • 20 clàssics
  • 20 contemporànies
  • Contacte

ÉRASE UNA VEZ EN… HOLLYWOOD

Posted by Martí on 16 d'Agost de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Al Pacino, anys 60, brad pitt, Bruce Dern, Dakota Fanning, Damian Lewis, drama, emile hirsch, Kurt Russell, leonardo dicaprio, Lorenza Izzo, Luke Perry, Margaret Qualley, Margot Robbie, Once Upon a Time in Hollywood, quentin tarantino, thriller, Timothy Olyphant. 3 comentaris

Once Upon a Time in… Hollywood

Director: Quentin Tarantino

Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie, Emile Hirsch, Margaret Qualley, Al Pacino, Kurt Russell, Bruce Dern, Timothy Olyphant, Dakota Fanning, Damian Lewis, Luke Perry, Lorenza Izzo, Michael Madsen.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2019. 165 min.

A mitjans de l’any 1969, l’actor Rick Dalton veu com la seva carrera a Hollywood comença a estancar-se per culpa de l’escassa varietat dels papers que interpreta. Al seu costat hi té de forma inseparable Cliff Booth, que no només és el seu doble en escenes de perill, sinó també el seu amic i assistent per tot el que necessiti. Dalton viu en una casa a la part alta de Los Angeles, just al costat on acaben de mudar-se el director Roman Polanski i la seva parella, l’actriu Sharon Tate.

Al contrari del que passa amb la gran majoria de directors, hi ha la sensació que a Quentin Tarantino se li demana que faci sempre la mateixa pel·lícula. I que, quan no és així, quan no hi ha un ritme trepidant, violència sanguinària, un insult cada tres paraules, tones d’humor negre i música omnipresent, es pot generar una relativa decepció. Però cal entendre que el Tarantino de Reservoir Dogs, Pulp Fiction o Kill Bill no és el mateix Tarantino de Los Odiosos Ocho o, encara menys, d’Érase una Vez en… Hollywood. És un director amb coses diferents per a explicar, i que ja compta amb una trajectòria i una perspectiva sobradíssimes per a fer-ho. Té tot el sentit del món, doncs, que hagi decidit convertir la seva novena pel·lícula en un homenatge al cinema i sobretot a les persones que el fan possible, i en particular a un Hollywood que ell ha estimat i criticat a parts iguals. Per a fer-ho, era imprescindible prendre’s Érase una Vez en… Hollywood d’una altra manera, però, en el fons, sense perdre la seva essència.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

HISTORIAS DE MIEDO PARA CONTAR EN LA OSCURIDAD

Posted by Martí on 13 d'Agost de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Andre Ovredal, Austin Zajur, Dean Norris, Gabriel Rush, Gil Bellows, Kathleen Pollard, Michael Garza, Scary Stories to Tell in the Dark, terror, thriller, Zoe Margaret Colletti. Deixa un comentari

Scary Stories to Tell in the Dark

Director: Andre Øvredal

Intèrprets: Zoe Margaret Colletti, Michael Garza, Austin Zajur, Gabriel Rush, Kathleen Pollard, Gil Bellows, Javier Botet, Dean Norris.

Gènere: Terror, thriller. USA, 2019. 110 min.

La nit de Halloween de 1968, Stella, Auggie i Chuck, tres adolescents de Mill Valley (Pensilvània), surten al carrer tal com és preceptiu. Després de parar una trampa a un altre grup que cada any els acaba agredint, acaben ajuntant-se amb Ramon, un jove que acaba d’arribar al poble, amb el qual decideixen visitar una gran casa abandonada que va ser propietat de la família Bellows, una de les fundadores del poble. Mentre l’exploren, Stella els explica l’obscura llegenda que va lligada a la casa, relacionada especialment amb una nena que hi va viure.

Les sensacions més immediates un cop vista Historias de Miedo para Contar en la Oscuridad són un tant curioses. Des del punt de vista purament de gènere, és evident que no acabem de presenciar el títol més terrorífic de l’any, ja que amb prou feines se’ns han accelerat les pulsacions en un parell de moments i tampoc ens ha generat una tensió mínimament notòria. No obstant, seria injust afirmar que es tracta d’una pel·lícula fallida. Basat en un recull de relats de terror per al públic infantil, el film es converteix en una interessant lectura sobre l’existència i la creació d’aquests relats terrorífics, i també sobre els efectes que provoquen a una societat que sovint ha d’afrontar terrors encara pitjors que els ficticis. És per això que Historias de Miedo para Contar en la Oscuridad, encara que de por no en faci excessiva, s’acaba convertint en una proposta prou digna per als amants del gènere.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

MIDSOMMAR

Posted by Martí on 7 d'Agost de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Archie Madekwe, Ari Aster, Ellora Torchia, Florence Pugh, Jack Reynor, Midsommar, terror, thriller, Will Poulter, William Jackson Harper. Deixa un comentari

Midsommar

Director: Ari Aster

Intèrprets: Florence Pugh, Jack Reynor, Will Poulter, William Jackson Harper, Ellora Torchia, Archie Madekwe, Vilhelm Blomgren, Julia Ragnarsson, Anna Åström.

Gènere: Terror, thriller. USA, 2019. 140 min.

Tot i que acaba de patir una greu tragèdia a nivell familiar, i que la seva relació amb la seva parella Christian no passa per un bon moment, la jove Dani decideix apuntar-se al viatge que ell i els seus amics havien planejat per assistir al festival de Midsommar, a Suècia. Els al·licients són molts: un lloc enmig de la naturalesa, uns rituals amb segles d’història i la possibilitat de conviure amb una comunitat totalment diferent a nivell cultural. Tot comença prou bé gràcies a l’amabilitat dels amfitrions, però els ànims canvien quan el grup d’amics assisteix a un succés que els deixa colpits.

Amb tan sols dues pel·lícules en dos anys, el jove Ari Aster ja s’ha situat en un lloc prominent dins del cinema de terror contemporani. Amb raó? Doncs de forma relativa. Si bé es pot afirmar sense cap mena de dubte que la malaltissa Hereditary va ser una de les grans pel·lícules de 2018 i un debut digne de fer subratllar el nom del director, Midsommar convida més aviat a rebaixar l’eufòria generada al voltant d’Aster. No és que sigui una mala pel·lícula; conté un gran nombre d’imatges potents i idees interessants, i torna a estar molt ben dirigida. Ara bé, la seva capacitat de transmetre’ns sensorialment el suposat terror que hi ha darrere de la seva història flaqueja de forma evident, i la pel·lícula se’n ressent de forma notable. Tenint en compte el director i el que sabíem que era capaç de fer, i sumant-hi la temàtica i l’estètica proposades, l’efecte que produeix Midsommar acaba quedant massa difús i indolent.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

EN LOS 90

Posted by Martí on 24 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: Alexa Demie, drama, Jonah Hill, Katherine Waterston, Lucas Hedges, Mid 90s, Na-kel Smith, Olan Prenatt, Sunny Suljic. Deixa un comentari

Mid90s

Director: Jonah Hill

Intèrprets: Sunny Suljic, Katherine Waterston, Lucas Hedges, Alexa Demie, Na-kel Smith, Olan Prenatt, Gio Galicia, Ryder McLaughlin.

Gènere: Drama. USA, 2018. 85 min.

A mitjans dels anys 90, Stevie és un nen de 13 anys que viu a una zona humil de Los Àngeles amb la seva mare i el seu germà gran, amb el qual té constants baralles i discussions. Fascinat pel món de l’skate, Steve s’acosta sempre que pot a veure els joves del barri fer els seus trucs pel carrer. És així com coneix un grup de nois que, tot i la diferència d’edat, l’acullen com un més i el porten a tot arreu amb ells. Stevie ho viu amb una enorme il·lusió, però aquestes noves companyies també comencen a portar-li problemes.

En una època en què la nostàlgia s’ha convertit en una de les armes comercials més explotades per part del món de l’entreteniment, és irònic, però a la vegada té tot el sentit del món, que una pel·lícula com En los 90 passi completament desapercebuda. És irònic perquè l’exercici de nostàlgia que fa Jonah Hill en el seu debut com a director dóna mil voltes a nivell de versemblança i fidelitat a la gran majoria de pel·lícules o sèries que busquen el mateix. I té tot el sentit del món perquè la seva mirada no és complaent amb l’espectador, ni busca el concepte “que maco que era tot abans”, ni està repleta de referències populars per arrencar-nos un somriure cada dos per tres. En los 90 és un trasllat directe 25 anys enrere, sense artificis ni cosmètica, que capta l’essència d’una època molt particular. Tot i les distàncies geogràfiques i culturals, per als qui vam ser coetanis del petit Stevie resulta un retorn prou emotiu i valuós, tant en el contingut com en la forma de presentar-lo.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

UTOYA. 22 DE JULIO

Posted by Martí on 17 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: Ada Eide, Aleksander Holmen, Andrea Berntzen, Brede Fristad, drama, Erik Poppe, Noruega, Sorosh Sadat, terrorisme, thriller, Utoya 22 Julio. 2 comentaris

Utøya 22. juli

Director: Erik Poppe

Intèrprets: Andrea Berntzen, Aleksander Holmen, Brede Fristad, Ada Eide, Sorosh Sadat, Elli Rhiannon Müller Osbourne, Solveig Koløen Birkeland, Magnus Moen.

Gènere: Thriller, drama. Noruega, 2018. 90 min.

El 22 de juliol de 2011 al migdia, Oslo pateix un atemptat terrorista al seu districte governamental en forma de cotxe bomba. Poques hores més tard, un grup de joves que participen en un campament d’estiu del Partit Laborista noruec a la petita illa d’Utoya, al nord-oest de la capital, reben la notícia. Entre ells hi ha Kaja, que ha anat al campament juntament amb la seva germana i que tranquil·litza la seva mare després que aquesta la truqués. No obstant, mentre Kaja i la resta es preparen per les activitats del vespre, comencen a sentir trets i crits.

“Mai no ho entendràs”. Tot i que queda teòricament camuflada com a part de la conversa per telèfon que té amb la seva mare, la frase inicial amb què ens rep la protagonista Kaja, mirant a càmera i apel·lant-nos directament, és completament reveladora del que estem a punt de presenciar. Utoya. 22 de Julio aborda un dels episodis més greus de la història europea recent sense la disposició de donar explicacions, assenyalar motius o furgar en les conseqüències, sinó amb un únic objectiu: viure en primera persona el terror d’aquell fet. I ho aconsegueix, i de quina manera. El director Eric Poppe ens introdueix en un autèntic exercici de supervivència en què ens sentim com un més dels joves que van patir l’atac, és a dir, sense escapatòria i amb l’únic propòsit de no ser trobats per l’autor del tiroteig. L’aposta formal que escull Utoya. 22 de Julio resulta clau per a aconseguir aquest efecte: un únic pla seqüència que emula, en tot moment, el punt de vista dels protagonistes.
Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

EIGHTH GRADE

Posted by Martí on 13 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: adolescència, Bo Burnham, drama, Eighth Grade, Elsie Fisher, Emily Robinson, Frank Deal, institut, Jake Ryan, Josh Hamilton, Luke Prael. 1 comentari

Eighth Grade

Director: Bo Burnham

Intèrprets: Elsie Fisher, Josh Hamilton, Luke Prael, Emily Robinson, Jake Ryan, Frank Deal, Daniel Zolghadri, Marguerite Stimpson.

Gènere: Drama. USA, 2018. 90 min.

Kayla és una adolescent de 13 anys que encara els seus últims dies com a estudiant de vuitè grau, l’últim abans de fer el salt a l’institut. Tot i que segueix les modes de la seva edat i fins i tot grava vídeos a un canal propi de Youtube, Kayla no gaudeix de massa popularitat i sovint es sent desubicada o apartada de la resta. El seu pare, conscient de la situació, mira d’ajudar-la, però no acaba de trobar la manera de connectar-hi.

Tot i que és evident que les experiències a nivell personal que retraten són equiparables a les que hem tingut tots, les pel·lícules d’institut nord-americanes sempre han tingut un caire una mica distant. La gran litúrgia que acompanya cada canvi d’etapa educativa a Estats Units, establint uns punts i a part tan marcats en la vida dels estudiants, és un aspecte que no tots hem viscut de la mateixa manera. En el cas d’Eighth Grade, però, aquesta distància gairebé desapareix. Bo Burnham ens planteja una història que, a priori, ja hem vist desenes de vegades, però la cuida, la vesteix i l’enfoca de tal manera que assoleix una autenticitat molt especial. I el millor és que ho fa sense evitar clixés, situacions recurrents o conflictes habituals. És la direcció de Burnham, el muntatge, l’ús de la música… però sobretot la capacitat de mirar netament a la seva protagonista, allò que converteix Eighth Grade en un film molt més humà i emotiu que la gran majoria.
Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

SPIDER-MAN: LEJOS DE CASA

Posted by Martí on 10 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: acció, Cobie Smulders, Jacob Batalon, jake gyllenhaal, John Watts, Jon Favreau, Marisa Tomei, Marvel, Samuel L. Jackson, seqüela, Spider-Man Far From Home, superherois, Tom Holland, Zendaya. Deixa un comentari

Spider-Man: Far From Home

Director: John Watts

Intèrprets: Tom Holland, Jake Gyllenhaal, Zendaya, Jacob Batalon, Marisa Tomei, Samuel L. Jackson, J.B. Smoove, Jon Favreau, Cobie Smulders, Angourie Rice, Davina Sitaram, Martin Starr, Remy Hii, Tony Revolori.

Gènere: Superherois, acció, fantàstic. USA, 2019. 130 min.

Després dels fets de Vengadores: Endgame, i encara recuperant-se mentalment de tot plegat, Peter Parker té una mica apartada la seva labor com a Spider-Man i es centra en el seu principal objectiu: sortir amb MJ. És per això que obvia les trucades de Nick Fury i se’n va de viatge de fi de curs a Europa amb la seva classe, disposat a donar el pas amb la noia. No obstant, un cop és a Venècia, descobreix de primera mà el motiu de les trucades de Fury i es veu empès a convertir-se en Spider-Man.

Si haguéssim de triar allò més valuós d’entre tot el que ens ha ofert Marvel en aquesta era cinematogràfica, no hi ha dubte que el redescobriment del personatge de Spider-Man estaria al capdamunt de qualsevol llista. Tot i suposar el tercer inici de la saga en poc més de 15 anys, Spider-Man: Homecoming va deixar la sensació que ara sí, que per fi havien trobat el to i l’entorn que necessitava aquest superheroi. I que Tom Holland era el millor encert de càsting de Marvel en molt de temps. Ara, l’arribada de Spider-Man: Lejos de Casa no només confirma totes aquestes bones sensacions, sinó que sap donar un pas endavant en l’evolució del personatge sense fer-li perdre l’essència i també créixer en ambició a nivell tècnic. La pel·lícula potser no es mostra tan ben lligada i compactada com la seva predecessora, però manté un altíssim nivell d’entreteniment gràcies a la seva combinació entre la trama de comèdia romàntica adolescent i el pertinent festival d’acció i efectes especials.
Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

GODZILLA: REY DE LOS MONSTRUOS

Posted by Martí on 3 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: acció, Bradley Whitford, Charles Dance, ciència ficció, Godzilla: King of the Monsters, Ken Watanabe, Kyle Chandler, Michael Dougherty, Millie Bobby Brown, seqüela, Thomas Middleditch, vera farmiga. 2 comentaris

Godzilla: King of the Monsters

Director: Michael Dougherty

Intèrprets: Vera Farmiga, Kyle Chandler, Millie Bobby Brown, Bradley Whitford, Charles Dance, Thomas Middleditch, Ken Watanabe, Zhang Ziyi, Sally Hawkins, Aisha Hinds, David Strathairn.

Gènere: Ciència ficció, acció. USA, 2019. 130 min.

Uns anys després que Godzilla aparegués per a salvar la ciutat de Tòquio, el planeta ha descobert l’existència de diversos monstres anomenats “titans”, que es troben sota el control de l’empresa criptozoològica Monarch. Una de les seves biòlogues, la Dra. Emma Russell, sembla haver descobert un sistema per a poder comunicar-se amb els monstres i controlar-los, però un parell de negligències acaben amb l’alliberament d’aquests de les respectives centrals on es mantenien sota congelació per seguretat.

De tant en tant, i especialment quan arriba l’estiu, entra la mar de bé un bon blockbuster carregat de monstres que s’ho emporten tot per davant; d’aquells que ens permeten posar les neurones al ralentí i deixar-nos portar per la vessant més lúdica i espectacular del cinema. Ara bé, això no vol dir que qualsevol proposta passi el tall. Fan falta uns mínims tècnics i narratius que sostinguin el conjunt de la pel·lícula i també certa autoconsciència per part del producte. Lamentablement, Godzilla: Rey de los Monstruos no arriba a complir res d’això. Després d’una primera entrega força interessant en diversos aspectes i inclús continguda a nivell d’acció, sembla que Warner ha descuidat per complet aquesta seqüela, encarregada de presentar un univers monstruós a l’alçada del popular kaiju i treure pit a nivell visual. Ja sigui pel rigorós disseny de les criatures, la pobresa de l’argument o la baixíssima destresa de la direcció, Godzilla: Rey de los Monstruos és una decepció en tots els sentits.
Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

TOY STORY 4

Posted by Martí on 28 de Juny de 2019
Posted in: Cine - 2019. Tagged: Animació, Annie Potts, Christina Hendricks, Jordan Peele, Josh Cooley, Keanu Reeves, Keegan-Michael Key, Madeleine McGraw, pixar, seqüela, Tim Allen, tom hanks, Tony Hale, Toy Story 4. 1 comentari

Toy Story 4

Director: Josh Cooley

Veus originals: Tom Hanks, Tim Allen, Annie Potts, Tony Hale, Keegan-Michael Key, Madeleine McGraw, Christina Hendricks, Jordan Peele, Keanu Reeves, Ally Maki, Jay Hernandez, Lori Alan, Joan Cusack.

Gènere: Animació, aventures, comèdia, 2019. 100 min.

Dos anys després que Andy les donés a la petita Bonnie, les joguines viuen felices a l’habitació de la nena. No obstant, la seva imminent entrada a la guarderia preocupa Woddy, que a més comença a veure’s una mica apartat, de mode que decideix acompanyar-la durant la seva presa de contacte. Al final del dia, Bonnie torna amb una nova joguina que ha construït, Forky, la qual passa a ser la més important per a ella, i també per a Woody. Però quan la família decideix fer una petita ruta amb autocaravana, tot es complica.

Reconec que la confirmació que Pixar estava treballant en una quarta part de Toy Story em va generar un rebuig immediat. D’una banda, suposava una nova i preocupant mostra de “seqüelitis” per part de la factoria cabdal del cinema d’animació; de l’altra, Toy Story 3 havia estat un tancament massa sublim per a ser “traït” una dècada després. Però res, finalment ha arribat Toy Story 4 i els arguments per a criticar la seva existència han quedat polvoritzats. No només hi havia una nova història que valia la pena explicar i uns nous personatges que calia conèixer, sinó que els sentiments identitaris i les emocions d’aquestes ja eternament memorables joguines necessitaven donar un pas més. Tot plegat, a base d’aventures a dojo i un humor que no deixa de sorprendre i de tocar la nota adequada.
Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

ATLÀNTIDA FILM FEST 2019 – Prèvia

Posted by Martí on 25 de Juny de 2019
Posted in: General. Tagged: Andrés Duque, Atlantida Film Fest, cine europeu, cinema independent, filmin, ken loach, VOD. Deixa un comentari

Quan arriba el mes de juliol, el panorama de festivals de cinema posa una mica el fre de forma generalitzada, però és llavors quan arriba l’Atlàntida Film Fest per a emportar-se tot el protagonisme. Des de 2011, el ja més que popular festival organitzat per Filmin obre les portes d’una enorme biblioteca online carregada de cinema independent, que en aquesta 9a edició bat tots els rècords amb un total de 110 títols. Com sempre, la realitat del continent europeu focalitza aquest certamen, el qual, aquest any, estarà dividit en 6 blocs: Memòria històrica, Política i controvèrsia, Murs i Fronteres, Generació, Identitat i Domestik. A més a més, el festival ha programat una retrospectiva ni més ni menys que de Ken Loach. De l’1 de juliol a l’1 d’agost, tots els títols estaran disponibles de forma escalonada a la plataforma de Filmin, i en molts casos aquesta serà una oportunitat única per a descobrir-los, ja que més d’una quarantena s’estrenen per primer cop aquí. Un any més l’Atlàntida Film Fest arriba disposat a sorprendre i impactar. Aquesta és una selecció del que s’hi pot trobar:

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

Navegació d'entrades

← Older Entries
Newer Entries →
  • Autor del blog

    • Martí's avatar Martí
  • Follow M.A.Confidential on WordPress.com
  • Buscador

  • Pàgines

    • Sobre el blog
    • 20 clàssics
    • 20 contemporànies
    • Contacte
  • Traductor

  • Estrenes a la vista

    —

    —

    —

    —

    —

    —

  • Twitter

    Els meus tuits
  • Facebook

    Facebook
  • Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions sobre els nous posts

    Uneix altres 21 subscriptors
  • Col·laboracions

  • gener 2026
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031  
    « oct.    
  • Últims posts

    • DELHI CRIME
    • LUCA
    • UN LUGAR TRANQUILO 2
    • DESPIERTA LA FURIA
    • BOCAS DE ARENA
    • OTRA RONDA
    • NOMADLAND
    • EL AGENTE TOPO
    • MINARI
    • SMALL AXE
  • Últims Comentaris

    • Matthew en WOLFWALKERS
    • Macey C en BAD EDUCATION
    • LUCA | M.A.Confidential en SOUL
    • UN LUGAR TRANQUILO 2 | M.A.Confidential en UN LUGAR TRANQUILO
    • DESPIERTA LA FURIA | M.A.Confidential en THE GENTLEMEN
    • BOCAS DE ARENA | M.A.Confidential en ZONE BLANCHE
    • OTRA RONDA | M.A.Confidential en LA CAZA
    • NOMADLAND | M.A.Confidential en THE RIDER
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en 12 AÑOS DE ESCLAVITUD
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en SHAME
  • Biblioteca de posts

    • Octubre 2021 (1)
    • Juliol 2021 (2)
    • Juny 2021 (1)
    • Mai 2021 (1)
    • Abril 2021 (1)
    • Març 2021 (4)
    • febrer 2021 (2)
    • gener 2021 (5)
    • Desembre 2020 (4)
    • Novembre 2020 (2)
    • Octubre 2020 (4)
    • Setembre 2020 (4)
    • Agost 2020 (4)
    • Juliol 2020 (2)
    • Juny 2020 (4)
    • Mai 2020 (5)
    • Abril 2020 (5)
    • Març 2020 (3)
    • febrer 2020 (5)
    • gener 2020 (9)
    • Desembre 2019 (5)
    • Novembre 2019 (6)
    • Octubre 2019 (5)
    • Setembre 2019 (5)
    • Agost 2019 (4)
    • Juliol 2019 (5)
    • Juny 2019 (7)
    • Mai 2019 (4)
    • Abril 2019 (6)
    • Març 2019 (6)
    • febrer 2019 (5)
    • gener 2019 (9)
    • Desembre 2018 (6)
    • Novembre 2018 (7)
    • Octubre 2018 (5)
    • Setembre 2018 (5)
    • Agost 2018 (6)
    • Juliol 2018 (6)
    • Juny 2018 (7)
    • Mai 2018 (8)
    • Abril 2018 (8)
    • Març 2018 (8)
    • febrer 2018 (8)
    • gener 2018 (11)
    • Desembre 2017 (8)
    • Novembre 2017 (10)
    • Octubre 2017 (7)
    • Setembre 2017 (8)
    • Agost 2017 (6)
    • Juliol 2017 (10)
    • Juny 2017 (7)
    • Mai 2017 (9)
    • Abril 2017 (9)
    • Març 2017 (7)
    • febrer 2017 (10)
    • gener 2017 (9)
    • Desembre 2016 (7)
    • Novembre 2016 (10)
    • Octubre 2016 (8)
    • Setembre 2016 (8)
    • Agost 2016 (8)
    • Juliol 2016 (6)
    • Juny 2016 (6)
    • Mai 2016 (7)
    • Abril 2016 (7)
    • Març 2016 (7)
    • febrer 2016 (8)
    • gener 2016 (9)
    • Desembre 2015 (8)
    • Novembre 2015 (7)
    • Octubre 2015 (10)
    • Setembre 2015 (9)
    • Agost 2015 (8)
    • Juliol 2015 (10)
    • Juny 2015 (9)
    • Mai 2015 (4)
    • Abril 2015 (8)
    • Març 2015 (10)
    • febrer 2015 (8)
    • gener 2015 (11)
    • Desembre 2014 (10)
    • Novembre 2014 (10)
    • Octubre 2014 (11)
    • Setembre 2014 (7)
    • Agost 2014 (6)
    • Juliol 2014 (8)
    • Juny 2014 (7)
    • Mai 2014 (9)
    • Abril 2014 (8)
    • Març 2014 (7)
    • febrer 2014 (7)
    • gener 2014 (6)
    • Desembre 2013 (7)
    • Novembre 2013 (5)
    • Octubre 2013 (6)
    • Setembre 2013 (4)
    • Agost 2013 (4)
    • Juliol 2013 (6)
    • Juny 2013 (8)
    • Mai 2013 (6)
    • Abril 2013 (4)
    • Març 2013 (6)
    • febrer 2013 (6)
    • gener 2013 (7)
    • Desembre 2012 (5)
    • Novembre 2012 (5)
    • Octubre 2012 (7)
    • Setembre 2012 (7)
    • Agost 2012 (5)
    • Juliol 2012 (10)
    • Juny 2012 (7)
    • Mai 2012 (11)
    • Abril 2012 (8)
    • Març 2012 (10)
    • febrer 2012 (14)
    • gener 2012 (10)
    • Desembre 2011 (11)
    • Novembre 2011 (9)
    • Octubre 2011 (10)
    • Setembre 2011 (10)
    • Agost 2011 (5)
    • Juliol 2011 (9)
    • Juny 2011 (9)
    • Mai 2011 (10)
    • Abril 2011 (9)
    • Març 2011 (11)
    • febrer 2011 (10)
    • gener 2011 (10)
    • Desembre 2010 (7)
    • Novembre 2010 (10)
    • Octubre 2010 (8)
    • Setembre 2010 (11)
    • Agost 2010 (11)
    • Juliol 2010 (13)
    • Juny 2010 (14)
    • Mai 2010 (16)
    • Abril 2010 (15)
    • Març 2010 (15)
    • febrer 2010 (14)
    • gener 2010 (17)
    • Desembre 2009 (15)
    • Novembre 2009 (11)
    • Octubre 2009 (13)
    • Setembre 2009 (13)
    • Agost 2009 (14)
    • Juliol 2009 (13)
    • Juny 2009 (12)
    • Mai 2009 (9)
    • Abril 2009 (8)
    • Març 2009 (14)
    • febrer 2009 (16)
    • gener 2009 (13)
    • Desembre 2008 (13)
    • Novembre 2008 (8)
    • Octubre 2008 (15)
    • Setembre 2008 (12)
    • Agost 2008 (8)
    • Juliol 2008 (11)
    • Juny 2008 (10)
    • Mai 2008 (13)
    • Abril 2008 (9)
    • Març 2008 (6)
    • febrer 2008 (6)
    • gener 2008 (8)
    • Desembre 2007 (6)
    • Novembre 2007 (8)
    • Octubre 2007 (6)
    • Setembre 2007 (4)
    • Agost 2007 (4)
    • Juliol 2007 (5)
    • Juny 2007 (5)
    • Mai 2007 (4)
    • Abril 2007 (4)
    • Març 2007 (4)
    • febrer 2007 (4)
    • gener 2007 (8)
    • Desembre 2006 (6)
    • Novembre 2006 (5)
    • Octubre 2006 (6)
    • Setembre 2006 (7)
    • Agost 2006 (2)
    • Juliol 2006 (4)
    • Juny 2006 (10)
    • Mai 2006 (5)
    • febrer 2006 (2)
    • gener 2006 (5)
  • Categories

    • Animació (52)
    • Atlantida Film Fest (3)
    • Avanços (264)
    • BAFF 2008 (3)
    • Cine – 2000 (1)
    • Cine – 2001 (1)
    • Cine – 2002 (4)
    • Cine – 2003 (2)
    • Cine – 2004 (6)
    • Cine – 2005 (15)
    • Cine – 2006 (48)
    • Cine – 2007 (49)
    • Cine – 2008 (55)
    • Cine – 2009 (47)
    • Cine – 2010 (42)
    • Cine – 2011 (49)
    • Cine – 2012 (40)
    • Cine – 2013 (65)
    • Cine – 2014 (80)
    • Cine – 2015 (82)
    • Cine – 2016 (77)
    • Cine – 2017 (84)
    • Cine – 2018 (58)
    • Cine – 2019 (58)
    • Cine – 2020 (27)
    • Cine – 2021 (4)
    • Cine – Anys 90 (2)
    • Cine – Estrena (13)
    • Cine – No estrenada (11)
    • CLONfidential (12)
    • Curtmetratges (10)
    • documental (30)
    • Festival D'A (5)
    • General (147)
    • Lost (46)
    • Notícies (3)
    • Oscars (3)
    • Sèries TV (111)
    • Sitges 2009 (2)
    • Sitges 2010 (1)
    • Sitges 2011 (9)
    • Sitges 2013 (5)
    • Sitges 2014 (11)
    • Sitges 2015 (7)
    • Sitges 2016 (9)
    • Sitges 2017 (10)
    • Sitges 2018 (7)
  • 2a Guerra Mundial 3D acció amy adams Animació anys 60 apocalipsi Atlantida Film Fest aventures Benedict Cumberbatch biopic bradley cooper brad pitt bèl·lic christian bale christopher nolan cine europeu cinema independent ciència ficció clint eastwood comèdia curiositats còmic documental drama esport fantàstic filmin futurista george clooney HBO històric homosexualitat humor negre intriga j.j. abrams jake gyllenhaal jeremy renner Jessica Chastain Joaquin Phoenix josh brolin leonardo dicaprio llista Lost martin scorsese Marvel matt damon michael fassbender millors pel·lícules música Netflix Oscar Isaac paranoia paròdia peter jackson pixar policíac política posters psicològic quentin tarantino remake romàntic Samuel L. Jackson Scarlett Johansson seqüela steven spielberg superherois sèrie terror thriller Tom Hardy top tràiler western
  • Posts més visitats

    • ELS 100 MILLORS PERSONATGES DE FICCIÓ DELS ÚLTIMS 20 ANYS segons EW
    • LOS DESCENDIENTES
    • CINEMA A LA FRESCA 2012
    • LES 10 ICONES CINEMATOGRÀFIQUES DE LA DÈCADA
    • LO QUE ARDE
  • Bloggers cinèfils

    • Antena de Papallona
    • Cinema en cartells
    • Cinenovedades
    • Clàssics de cinema
    • Club 7 Cinema
    • El Círculo Bipolar
    • El McGuffin
    • Espejo Pintado
    • Jordicine
    • La Llanterna Màgica
    • Lost Highway Blog
    • Marchelo’s Wei
    • No es cine todo lo que reluce
    • Odio Esta Película
    • Parlem una mica de cinema?
    • Sense Presses
    • Vivir Rodando
  • Blogs amics

    • 80 Grams
    • Away We Go
    • Blogs Corporativos
    • Bloqueo y Continuación
    • Bueno Bonito Barato Barcelona
    • Culers sense Carnet
    • Deprisa
    • Desde la red
    • Destinos Actuales
    • Dies Blaus
    • El Destilador Cultural
    • En El Candelabro
    • Escena de la Memòria
    • Història Sant Just Desvern
    • Historias de los Maldía
    • In Varietate Concordia
    • La Volta dels 25
    • Medioplatillo Volante
    • Reflexions del món i de l’educació
    • Reservoir Docs
    • Shaolin Soccer
    • Tri-banda
    • Vida en Red
  • Webs d'interès

    • CINeol
    • IMDB
    • Mininova
    • MovieTome
    • TV.com
  • Xarxes socials

    • Bits PR
    • Filmaffinity
    • Last.fm
    • Neurart
  • RSS

     Subscripció RSS

    Add to netvibes

  • Estadístiques del blog

    • 160.537 visites
  • Meta

    • Crea un compte
    • Entra
    • Sindicació de les entrades
    • Sindicació dels comentaris
    • WordPress.com
Website Powered by WordPress.com.
M.A.Confidential
Website Powered by WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Subscriure's Subscrit
    • M.A.Confidential
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • M.A.Confidential
    • Subscriure's Subscrit
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Gestioneu les subscripcions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    %d