Toy Story 4
Director: Josh Cooley
Veus originals: Tom Hanks, Tim Allen, Annie Potts, Tony Hale, Keegan-Michael Key, Madeleine McGraw, Christina Hendricks, Jordan Peele, Keanu Reeves, Ally Maki, Jay Hernandez, Lori Alan, Joan Cusack.
Gènere: Animació, aventures, comèdia, 2019. 100 min.
Dos anys després que Andy les donés a la petita Bonnie, les joguines viuen felices a l’habitació de la nena. No obstant, la seva imminent entrada a la guarderia preocupa Woddy, que a més comença a veure’s una mica apartat, de mode que decideix acompanyar-la durant la seva presa de contacte. Al final del dia, Bonnie torna amb una nova joguina que ha construït, Forky, la qual passa a ser la més important per a ella, i també per a Woody. Però quan la família decideix fer una petita ruta amb autocaravana, tot es complica.
Reconec que la confirmació que Pixar estava treballant en una quarta part de Toy Story em va generar un rebuig immediat. D’una banda, suposava una nova i preocupant mostra de “seqüelitis” per part de la factoria cabdal del cinema d’animació; de l’altra, Toy Story 3 havia estat un tancament massa sublim per a ser “traït” una dècada després. Però res, finalment ha arribat Toy Story 4 i els arguments per a criticar la seva existència han quedat polvoritzats. No només hi havia una nova història que valia la pena explicar i uns nous personatges que calia conèixer, sinó que els sentiments identitaris i les emocions d’aquestes ja eternament memorables joguines necessitaven donar un pas més. Tot plegat, a base d’aventures a dojo i un humor que no deixa de sorprendre i de tocar la nota adequada.
Pixar torna a demostrar que no cal complicar-se la vida o revolucionar-ho tot per a deixar empremta un cop més. N’hi ha prou amb cuidar els personatges, donar-los un sentit, un rerefons i una lliçó per a aprendre. Així de simple. I aquesta és la fórmula de l’èxit de Toy Story 4; en realitat, ho és de tota la saga. Tots els protagonistes d’aquesta nova història, ja siguin els clàssics com Woody o Buzz, o els nous com Forky, Gabby Gabby i Duke Kaboom, parteixen d’una situació personal marcada per alguna mancança o conflicte. Quan acaba la pel·lícula, tots han evolucionat d’una forma o altra gràcies als diferents successos que s’han donat entremig. I vista la manera com ho fan, i la claredat i emotivitat amb què ens ho transmeten, pot semblar fins i tot senzill, però en realitat l’habilitat que mostra Toy Story 4 per a dur-ho tot a la pràctica és admirable. Menció especial per a Woody, ja que, de totes quatre, aquesta és segurament la pel·lícula més introspectiva per a ell.
Toy Story 4 aposta per un argument bastant acotat a nivell temporal. Tot passa de forma concentrada i sense una enorme varietat d’escenaris. Ara bé, el ritme és incansable i cada escena, per breu que sigui, sap tenir un punt de rellevància. Des de la conversa entre Woody i Forky mentre caminen per la carretera, fins el retrobament amb Bo Peep, passant pel breu flashback de Duke Kaboom. No hi ha espai per a farciments, tot passa per un motiu i té una incidència que empeny la trama d’una forma o altra. Però no tot és transcendental; Toy Story 4 torna a oferir reptes i aventures constants per a les joguines, sempre resoltes amb gran enginy, dinamisme i, per descomptat, humor. Un humor que, en gran mesura, prové de les noves incorporacions: la parella de peluixos Bunny-Ducky (i les exposicions de les seves idees) i el motorista Duke Kaboom estan destinats a quedar-se al nostre imaginari.
A banda de l’important punt i a part que aquesta quarta entrega suposa per a alguns elements clau de la saga, es percep també un important salt qualitatiu a nivell cinematogràfic. Ja en la meravellosa escena del pròleg, sota la pluja, Toy Story 4 regala més d’una imatge memorable a nivell de fotografia; i així es va repetint fins el final. La direcció de Josh Cooley, sempre perfectament cuidada en la composició dels plans, té diversos moments per a emmarcar. Què se li podria retreure a la pel·lícula, doncs? Potser una relativa “disneytzació” en el to global de la història, que al capdavall mira de no castigar cap personatge i busca una redempció general, i també un mínim excés de dreceres i coincidències que permeten els personatges resoldre situacions dificultoses. Més enllà d’això, Toy Story 4 evidencia un cop més que, encara que sigui amb quartes parts, Pixar segueix còmodament instal·lat a la cima del cinema d’animació.
Martí
M.A.Confidential 
Retroenllaç: LES MILLORS PEL·LÍCULES DE 2019 – 20 a 11 | M.A.Confidential