Midsommar
Director: Ari Aster
Intèrprets: Florence Pugh, Jack Reynor, Will Poulter, William Jackson Harper, Ellora Torchia, Archie Madekwe, Vilhelm Blomgren, Julia Ragnarsson, Anna Åström.
Gènere: Terror, thriller. USA, 2019. 140 min.
Tot i que acaba de patir una greu tragèdia a nivell familiar, i que la seva relació amb la seva parella Christian no passa per un bon moment, la jove Dani decideix apuntar-se al viatge que ell i els seus amics havien planejat per assistir al festival de Midsommar, a Suècia. Els al·licients són molts: un lloc enmig de la naturalesa, uns rituals amb segles d’història i la possibilitat de conviure amb una comunitat totalment diferent a nivell cultural. Tot comença prou bé gràcies a l’amabilitat dels amfitrions, però els ànims canvien quan el grup d’amics assisteix a un succés que els deixa colpits.
Amb tan sols dues pel·lícules en dos anys, el jove Ari Aster ja s’ha situat en un lloc prominent dins del cinema de terror contemporani. Amb raó? Doncs de forma relativa. Si bé es pot afirmar sense cap mena de dubte que la malaltissa Hereditary va ser una de les grans pel·lícules de 2018 i un debut digne de fer subratllar el nom del director, Midsommar convida més aviat a rebaixar l’eufòria generada al voltant d’Aster. No és que sigui una mala pel·lícula; conté un gran nombre d’imatges potents i idees interessants, i torna a estar molt ben dirigida. Ara bé, la seva capacitat de transmetre’ns sensorialment el suposat terror que hi ha darrere de la seva història flaqueja de forma evident, i la pel·lícula se’n ressent de forma notable. Tenint en compte el director i el que sabíem que era capaç de fer, i sumant-hi la temàtica i l’estètica proposades, l’efecte que produeix Midsommar acaba quedant massa difús i indolent.