Toy Story 3
Director: Lee Unkrich
Veus originals: Tom Hanks, Tim Allen, Joan Cusack, Ned Beatty, Don Rickles, Michael Keaton, Wallace Shawn.
Gènere: Animació, aventures. USA, 2010. 100 min.
Andy ja té 17 anys i és a punt de marxar a la universitat, situació davant la qual Woody, Buzz i la resta de joguines estan força atemorits. Tenen por que Andy els llenci o que els abandoni a les golfes i es quedin sense la possibilitat que ningú jugui amb elles. No obstant, una petita carambola fa que tots ells acabin en una guarderia anomenada “Sunnyside”, on es troben amb un munt de joguines que els donen la benvinguda. Sembla que allà tenen diversió assegurada, però les coses no seran tan fàcils.
Ho han tornat a fer. Tinc la sensació que començo tots els posts dels films de Pixar escrivint el mateix, però és que no em deixen cap altra opció. Després d’un munt d’anys introduint-nos a nous mons fascinants, van decidir recuperar la seva saga originària i completar-ne la trilogia, tot un repte tenint en compte l’altíssim nivell del llistó al qual ens tenen acostumats. Però sembla que no hi ha repte que es resisteixi a Pixar i el resultat ha estat un cop més per treure’s el barret. No només han aconseguit no cremar uns personatges ja coneguts (el perill més gran que corrien), sinó que els ha fet seguir una evolució natural i els han convertit en veritables clàssics cinematogràfics, en una saga que probablement serà estudiada a les assignatures d’història del cinema d’aquí 50 anys. Un any més, Pixar segueix convertint en or tot el que toca.
La pel·lícula evoluciona clarament de menys a més. Els primers minuts potser resulten un pèl previsibles i donen massa voltes sobre un plantejament que, des d’un punt de vista raonable, hauria de resoldre’s més ràpid (un noi de 17 anys no s’emporta joguines a la universitat, per favor…), però conté bons girs i algun moment de suspens ben aconseguit. Tot canvia amb l’entrada del nou espai i els nous personatges, ja que és allà on la imaginació dels creadors torna a mostrar-se en tot el seu esplendor. A partir d’aquí, Toy Story 3 avança sense parar a un ritme trepidant i deixant diverses perles per emmarcar. La caracterització dels nous personatges, molt més complexa del que sembla en un principi, es combina amb la maduresa dels que ja coneixem i, un cop més, la convivència entre elles resulta ser totalment humana, amb els pros i contres que això comporta.
Realment, crec que Toy Story 3 és la més humana de la trilogia, i també la més obscura. Parteix d’uns personatges preocupats pel seu destí, espantats pel canvi que afronten i amb ganes de sortir endavant de la millor forma possible. Més endavant, els sentiments de cadascú juguen un paper clau, fins i tot n’hi ha que conserven traumes del seu passat. I el més fort és que no deixen de ser joguines, però t’ho creus i ho perceps com si veritablement fossin persones. En aquest sentit, és magistral certa historieta que s’explica a meitat de pel·lícula. A tot això, s’uneixen una colla de gags genials i descollonants, alguns d’ells amb clares referències a les dues pel·lícules anteriors de la saga, les quals és important haver vist si es vol captar-ho tot. D’altra banda, la capacitat d’introduir noves joguines que realment aportin una nova personalitat a la saga és admirable, i més tenint en compte que sempre es juga amb les característiques de la joguina de veritat.
Tot i que els creadors es treuen de la màniga certes llicències (perdonades) per sortir-se’n d’algunes situacions, la qualitat de les escenes d’acció, intriga i èpica és també per treure’s el barret. El moment àlgid del film genera més tensió que moltes pelis d’acció real d’aquest gènere. A nivell visual, l’evolució és la justa per mantenir-se fidels a l’estil de la saga, un gran encert segons la meva opinió, però incorpora la novetat del 3D. Tot i que segueixo sent força contrari a posar-me les ulleres per anar al cinema, s’ha de dir que la cosa millora clarament en films d’animació, però dubto molt que veure-la en 2D suposi una diferència suficient com per pagar 3 euros més per l’entrada. En tot cas, si per alguna cosa destaca Toy Story 3 no és per l’efecte del 3D, tot i que el disseny i realisme dels entorns són, un cop més, espectaculars, sinó pel seu contingut i per totes les sensacions que genera a l’espectador.
El més emotiu s’ho reserva, com és lògic, pel final. Sembla mentida com un grapat de joguines de plàstic poden tocar-nos la fibra d’aquesta manera. D’acord que la intencionalitat del film és descarada durant aquests instants, però és que ho fan molt bé. En el fons, Pixar fa un gran homenatge a tota la trilogia, a la que l’ha portat on és ara, i és aquí quan ens adonem del que deia al principi, que aquests personatges quedaran per sempre. No és segur que la saga s’acabi aquí, però sí que hi ha la percepció que, com a mínim, s’acaba un cicle. Esperem que tots els cicles tinguin el mateix èxit, perquè Pixar té en marxa dues seqüel·les més, Cars 2 (2011) i Monstruos S.A. 2 (2012). Personalment, prefereixo films originals, però ja han demostrat que fins i tot amb les seqüeles són uns mestres i que no comencen un projecte si darrere no hi ha un guió amb uns mínims estrictes de qualitat. L’últim exemple que ho demostra és a la cartellera, així que jo no me’l perdria.
Martí
M.A.Confidential 
Una GRANDIOSA obra mestra.
I tens tota la raó, quina capacitat tenen aquests de PIxar de tocar la fibra sensible en el espectador!
M'agradaM'agrada
Hola!!! acabo de descubrir tu blog en el concurso este de los premios 20blogs y nadaa, que muchisima suerte!!! 😀
y bueno ya que estamos te permito que te pases por mi blog que participa en humor….. y si lo consideras conveniente pues tambien te permito que me votes!! xDDD
un saludo!! 😉
sorcios.com
M'agradaM'agrada
Alberto, és això el que diferencia Pixar de tota la resta… uns cracks!
Diego, muchas gracias. Me alegro que lo hayas descubierto gracias a 20Blogs. Me pasaré por el tuyo yo también. Ah, y si quieres votarme tú, también te lo permito, faltaría más!
M'agradaM'agrada
Què curt es queda aquest 9 que li has posat! Peliculón! Obra mestra!
És òbvi que, sent una tercera part, no té un plantejament tan original com altres pelis de Pixar. Wall-e o Up tenen uns primers minuts acollonants, sí, però no ens enganyem, acaben caient en lo convencional.
TS3, en canvi, funciona absolutament a tots els nivells, com a peli infantil, com a comèdia, com a acció/aventures, fins i tot com a drama èpic! A mi a tota la part final em costava aguantar-me les llàgrimes…
A més, amb el meu síndrome de Peter Pan galopant, m’he sentit super identificat amb l’Andy, i no entenc la crítica que fas als primers minuts. A mi em cola perfectament que li costi tant “desfer-se” del Woody i se’l vulgui emportar. El Woody per ell ja no és una joguina, sinó un record de la etapa on s’és més feliç a la vida. Anar a la uni vol dir haver de madurar, independitzar-se… Emportar-se records per no trencar del tot amb un passat tan feliç ho trobo lo més natural del món, i la peli ho sap explicar magistralment.
Inception ho trindrà difícil per superar-la!
Per cert, tema 3D. El primer cop la vaig veure en 2D i el segon en 3D, i per mi ja és definitiu: les 3D no aporten absolutament RES i són una puta estafa. Com dius, es veia bé, no com d’altres 3D en que s’esborrona tot quan hi ha moviment, però és que vamos, això hauria de ser lo mínim exigible! Però a lo que anava: puc assegurar que la experiència en 2D és exactament la mateixa, igual d’intensa i d’espectacular. Potser el dia en que les 3D siguin de la pantalla cap a fora, en lloc de cap a dins com si fos una finestra, la cosa aportarà algo, pero és igual tu, jo ja me n’he cansat. Ens estan estafant i la gent no es queixa. És una enganyifa dels de dalt!
M'agradaM'agrada
Ah, i visca el Buzz gitano! xD
Molt millor el doblatge castellà que la versió original, però el millor de tots el doblatge català! És igual de bo que el castellà, i al mantenir el Buzz gitano, queda millor i més natural que els altres no l’entenguin.
M'agradaM'agrada
Però tu quantes vegades l’has vist? 2D, 3D, català, castellà, V.O.? Malalt! 😉 Veig que confirmes el que intueixo del 3D, realment no hi ha tanta diferència. Doncs definitivament s’han acabat les ulleretes…
Jo la vaig veure en castellà i la veritat és que molt bé. En realitat, les veus que associo als personatges des de la primera pel·lícula són les doblades, per això ho vaig mantenir. Respecte el que dius que el doblatge en català és el millor, doncs me n’alegro molt. Suposo que les veus no deuen canviar gaire perquè molts dobladors són catalans…
A mi potser no és tant que no em “coli” que se l’emporti (que també), és que ho vaig trobar un pèl reiteratiu… però en fi, que tampoc ho critico, simplement que, quan el conjunt és tan bo, costa menys detectar els punts relativament més fluixos. Potser és injust, però és la sensació que se’m va quedar. De la resta, res a dir. Crec que a tothom se li han humitejat els ulls amb els últims minuts, i m’incloc.
Com a moments puntuals, em quedo amb Buzz gitano, òbviament, i Mr. Potato-Crepe, simplement descollonant. Ah, i el flashback del pallasso, magistral.
Vaig estar dubtant entre 9 i 9,5…
M'agradaM'agrada
Efectivament, la majoria de veus en català són les mateixes que en castellà, igual de bones, amb el plus que lo del Buzz gitano queda millor.
La he vist dos cops, primer en català i 2D (quin remei, la Disney per protestar per la nova llei, no li ha donat la gana de doblar la versió 3D), després 3D castellà. Després vaig estar mirant clips pel youtube de com era el Buzz en VO, i és super sosso! Parla en castellà estàndard, de Valladolid, amb lo qual per als americans i sud-americans deu ser molt exòtic, però ja em diràs tu, és molt més salsero el Buzz Cigala! jeje
Doncs mira, el flashback que dius potser és la única escena que jo vaig pensar que tenia un problema: és IGUAL que el fashback de la 2! xD
A la 2 també sortia un flashback per explicar-te el passat de les noves joguines, i per explicar-te que la “maldat” del dolent venia del fet que l’abandonaven.
M'agradaM'agrada
Quina criaturada més estúpida això de no doblar la versió en 3D. Que potser el doblatge no és el mateix???? D’altra banda, aquests americans no saben treure suc dels gags, com és que no el van fer “latino”, per exemple, en V.O.? L’accent de Valladolid és el més soso del món, no s’assessoren gens bé.
D’acord que el flashback és igual que el de la 2, però a mi em va guanyar ja la primera imatge del pallasso d’esquena mentre mira per la finestra i aquella veu… em va semblar genial.
M'agradaM'agrada
Pues yo la vi en versión original la primera vez y me gustó la voz de Buzz (a parte de que la del oso y la del erizo actor, por ejemplo, molan mucho más que en castellano)
Estoy de acuerdo en que el 3D es bastante timo. Yo la fui a ver a los IMAX la segunda vez y el ·D era mucho peor que en un cine normal (donde ya no vale mucho). La pantalla se quedaba muy oscura y, al ser tan grande, no sé por qué, había zonas en las que no se creaba bien el efecto y la imagen se veía doble.
Y en cuanto a la peli…
Al principio tenía miedo. Me parecía que el conflicto de Budy (que a fin de cuentas es el protagonista) no estaba tan claro como en las anteriores. En la primera lo ves enseguida, un juguete que es sustituido por otro más nuevo y moderno. En la 2ª también, la elección entre vivir para siemrpe como objeto de museo o tener una vida finita como juguete. Pero en esta tercera, que parece que iba sobre el abandono, sobre el fin de la vida como juguete de un sólo niño; Budy es elegido para ir a la universidad, Andy lo quiere (que por cierto, a mí también me cuela perfectamente, anda que no ando yo arrastrando figuritas y juguetes de la infancia). Durante parte de la peli parece que lo del abandono no va con él, que su único conflicto es convencer a sus compañeros o rescatarlos.
Por otro lado, también me pareció una decisión arriesgada la de poner la guardería al principio de la peli, porque, como muy bien explican ellos mismos, es un gran final para un juguete. El desenlace perfecto. Sin embargo eligen darle la vuelta y convertirlo en un infierno.
Todo esto, unido al hecho de que Buzz está más ausente y menos explotado su conflicto de “soy juguete o un agente espacial de verdad?” (también es normal, ya es la tercera y es muy difícil igualar un momento tan cojonudo como aquel de la primera en el que por fin comprende que es un juguete, devastador) me dio la impresión de que iba a hacer que la peli fuese de acción, muy entretenida y divertida, sí, pero con menos impacto emocional que las anteriores (reservado éste a los juguetes nuevos y sus historias, que en realidad, te importan menos). En definitiva, a media película tenía la impresión de que esto iba a ser Los Increíbles.
Qué equivocado estaba. Esta peli no va sobre el abandono. Como el final de Perdidos, va sobre dejar marchar a alguien. Despedirse de un amigo y, al mismo tiempo, de unos personajes que han estado con nosotros desde nuestra infancia. El conflicto de Budy es uno y está claro, dejar marchar a Andy, pasar pájina. El final cuando él se despide de ellos y ellos de él… Lloré las dos veces como un imbécil.
Es una obra maestra. Cómo ienen ideas para aburrir (lo de la tortita, el bebé matón, Ken y su armario…) y cómo construyen personajes (el erizo, la niña) con los que te encariñas sólo con dos frases y unos cuantos gestos me parece acojonante. Son unos genios.
M'agradaM'agrada
A mí lo del 3D no me lo vuelven a colar…además, no quiero saber cuánto te costó la entrada en el Imax…
Totalmente de acuerdo con lo del principio, a mí me pareció un poco confuso ver el conflicto de Woody, y también creo que se hace un pelín reiterativa con lo de tirar o desván o donar o universidad…
El resto, nada que añadir, gran análisis resumida de la trilogía! 😉
M'agradaM'agrada
Marti, moltissima sort, endevant.
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Toni!
M'agradaM'agrada
Retroenllaç: LES 10 MILLORS PEL·LÍCULES DE 2010 « M.A.Confidential
Retroenllaç: INSIDE OUT | M.A.Confidential
Retroenllaç: STAR WARS: LOS ÚLTIMOS JEDI | M.A.Confidential
Retroenllaç: TOY STORY 4 | M.A.Confidential