adolescència

All posts tagged adolescència

NUNCA, CASI NUNCA, A VECES, SIEMPRE

Posted by Martí on 25 de Setembre de 2020
Posted in: Cine - 2020. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Never Rarely Sometimes Always

Directora: Eliza Hittman

Intèrprets: Sidney Flanigan, Talia Ryder, Théodore Pellerin, Ryan Eggold, Sharon Van Etten, Drew Seltzer, Lester Greene.

Gènere: Drama.

País: USA, 2020. 95 min.

Autumn és una adolescent més aviat tímida i callada que viu a un poble de Pennsylvania, on treballa de caixera de supermercat mentre segueix els seus estudis. Quan descobreix que ha quedat embarassada de forma accidental, de seguida pensa en l’avortament, però al seu Estat aquest només està permès amb el consentiment parental, per tant decideix desplaçar-se a Nova York. Acompanyada de la seva cosina Skylar, i amb els diners justos per a subsistir, Autumn agafa un autobús cap a la gran ciutat.

“Ell em fa fer coses que no vull fer. Ell em fa dir coses que no vull dir. Ell té el poder de l’amor”. Quan la jove Autumn comença a cantar sobre l’escenari només acompanyada de la seva guitarra, allò que havia començat com un divertit show musical d’institut s’acaba convertint en l’impactant pròleg de la història que és a punt de començar. En efecte, la noia de tan sols 17 anys descobreix que està embarassada de forma no voluntària i decideix iniciar el tortuós camí per a interrompre-ho. Presentada així, Nunca, Casi Nunca, A Veces, Siempre fa olor a l’enèssim drama indie sobre l’abortament a l’adolescència; i en bona part ho és, però allò que la distingeix no respon precisament a les intencions de la seva directora i guionista Eliza Hittman. I és que la seva aposta per la honestedat i naturalitat acaba sent sobrepassada per una sèrie de decisions que deixen a la vista els veritables mecanismes de la pel·lícula.

Continue Reading

EIGHTH GRADE

Posted by Martí on 13 de Juliol de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Eighth Grade

Director: Bo Burnham

Intèrprets: Elsie Fisher, Josh Hamilton, Luke Prael, Emily Robinson, Jake Ryan, Frank Deal, Daniel Zolghadri, Marguerite Stimpson.

Gènere: Drama. USA, 2018. 90 min.

Kayla és una adolescent de 13 anys que encara els seus últims dies com a estudiant de vuitè grau, l’últim abans de fer el salt a l’institut. Tot i que segueix les modes de la seva edat i fins i tot grava vídeos a un canal propi de Youtube, Kayla no gaudeix de massa popularitat i sovint es sent desubicada o apartada de la resta. El seu pare, conscient de la situació, mira d’ajudar-la, però no acaba de trobar la manera de connectar-hi.

Tot i que és evident que les experiències a nivell personal que retraten són equiparables a les que hem tingut tots, les pel·lícules d’institut nord-americanes sempre han tingut un caire una mica distant. La gran litúrgia que acompanya cada canvi d’etapa educativa a Estats Units, establint uns punts i a part tan marcats en la vida dels estudiants, és un aspecte que no tots hem viscut de la mateixa manera. En el cas d’Eighth Grade, però, aquesta distància gairebé desapareix. Bo Burnham ens planteja una història que, a priori, ja hem vist desenes de vegades, però la cuida, la vesteix i l’enfoca de tal manera que assoleix una autenticitat molt especial. I el millor és que ho fa sense evitar clixés, situacions recurrents o conflictes habituals. És la direcció de Burnham, el muntatge, l’ús de la música… però sobretot la capacitat de mirar netament a la seva protagonista, allò que converteix Eighth Grade en un film molt més humà i emotiu que la gran majoria.
Continue Reading

CON AMOR, SIMON

Posted by Martí on 20 de Juny de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 1 comentari

Love, Simon

Director: Greg Berlanti

Intèrprets: Nick Robinson, Jennifer Garner, Josh Duhamel, Katherine Langford, Alexandra Shipp, Logan Miller, Keiynan Lonsdale, Jorge Lendeborg Jr., Talitha Bateman, Tony Hale.

Gènere: Comèdia romàntica, drama. USA, 2018. 110 min.

Simon és un jove de 16 anys que porta força temps amagant la seva homosexualitat, tant a la seva família com als seus amics. La seva previsió és aprofitar el musical que està preparant per a celebrar final de la secundària per a revelar-ho, però tot canvia quan al blog de l’institut hi apareix una publicació anònima en què un altre noi afirma que és gai. Al sentir-se intrigat i identificat, Simon decideix contactar amb ell, però l’intercanvi de correus li acabarà portant un problema.

La realitat actual encara és lluny del punt desitjat, però poc a poc la comunitat homosexual està fent passos per a augmentar la seva visibilitat i la seva normalització. I el cinema n’és un bon indicador. Semblarà un petit detall, però que una gran corporació de Hollywood com 20th Century Fox hagi apostat per una pel·lícula com Con Amor, Simon és tot un punt d’inflexió. Ho és perquè presenta un protagonista obertament gai en un gènere tan massiu com la comèdia romàntica adolescent, però sobretot ho és perquè no ho converteix en quelcom extraordinari. Últim any d’institut, descobriment sexual, sentiments confusos, festes, borratxeres, amics, confidents… la de Simon podria ser la història de qualsevol noi o noia de la seva edat; això sí, amb l’afegit que pot perdre el control d’una decisió tan íntima com la de sortir de l’armari. Per tota la resta, Con Amor, Simon actua com una pel·lícula d’institut més.

Continue Reading

LEAN ON PETE

Posted by Martí on 11 de Juny de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . 2 comentaris

Lean on Pete

Director: Andrew Haigh

Intèrprets: Charlie Plummer, Travis Fimmel, Steve Buscemi, Chloë Sevigny, Steve Zahn, Thomas Mann, Amy Seimetz.

Gènere: Drama. USA, 2017. 120 min.

Charley Thompson és un noi de 15 anys que viu de forma força precària amb el seu pare a un barri perifèric de Portland. Durant la seva recerca d’una feina que li permeti guanyar un primer sou, Charley coneix un propietari de cavalls de curses que el contracta com a ajudant. El noi, que des de sempre mostrava una especial afició cap aquest món, s’encapritxa d’un dels cavalls, anomenat “Lean on Pete”.

Quan una pel·lícula es dedica a maltractar el seu personatge de forma indiscriminada corre el risc d’aconseguir un efecte contrari al que busca; sobretot, si de tot aquest sofriment no en traiem cap aprenentatge concret i només ens podem apiadar d’ell i prou. Lean on Pete sembla vorejar una mica aquestes circumstàncies, ja que la de Charley no és precisament la vida més afortunada del món, però el film sap transmetre la idea que els coses no li passen perquè sí. Tot i que el drama s’apodera de gairebé la totalitat de la història, hi ha espai per a la valentia, la bondat, la tenacitat i la redempció d’un personatge que es veu abocat a aprendre la part més fosca de la vida a una edat on hauria d’estar fent tot el contrari. Lean on Pete peca de massa parsimònia en alguns moments, però ho supleix amb una fotografia impressionant i una gran veracitat en tots els seus personatges i situacions.

Continue Reading

LADY BIRD

Posted by Martí on 27 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Lady Bird

Directora: Greta Gerwig

Intèrprets: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Lucas Hedges, John Karna, Beanie Feldstein, Tracy Letts, Timothée Chalamet, Danielle Macdonald.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2017. 95 min.

Christine McPherson és una noia de 17 anys que cursa el seu últim any d’institut als suburbis de Sacramento. Sota el sobrenom de “Lady Bird”, que ella mateixa s’autoadjudica i recorda constantment, Christine té grans aspiracions artístiques, i sap que per a complir-les ha d’anar a una universitat de Nova York, a l’altra punta del país. Els seus pares, però, no ho veuen gens clar; especialment la seva mare, amb qui Christine manté una relació molt tibant.

Després de convertir-se en una actriu icònica del cinema independent nord-americà de la última dècada, sobretot de la mà del director Noah Baumbach (Greenberg, Frances Ha, Mistress America), Greta Gerwig ha començat de forma prometedora la seva incursió a la direcció. Amb un marcat sabor autobiogràfic, Lady Bird ofereix un retrat de l’adolescència que, en certa manera, ens fa sentir una mica adolescents. Des de la llibertat d’una novícia que encara no sap ben bé el que fa (i tampoc se’n preocupa massa), però amb un control i criteri narratius propis d’algú amb més experiència, Gerwig es treu de la màniga una pel·lícula notable. Sense estar destinada a agradar a tothom, Lady Bird proposa una mirada concreta i actua sempre en coherència amb ella, i denota una gran complicitat entre directora i protagonista, una Saorsie Ronan que tot i estar un pèl grandeta per a anar a l’institut, treu el millor d’un personatge que dóna molt de joc.

Continue Reading

CRUDO

Posted by Martí on 16 de Març de 2017
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , . 5 comentaris

Grave (Raw)

Directora: Julia Ducournau

Intèrprets: Garance Marillier, Ella Rumpf, Rabah Nait Oufella, Laurent Lucas, Bouli Lanners, Joana Preiss.

Gènere: Terror, drama. França, 2016. 95 min.

75estrelles

Justine és una jove estudiant que per primer cop deixarà de conviure amb els seus pares, per passar fer-ho en una residència universitària on cursarà la carrera de Veterinària durant els propers anys. La noia és vegetariana acèrrima, per això ho passa realment malament quan, durant les proves a què són sotmesos els estudiants novells, és obligada a menjar-se un ronyó de conill. No obstant, aquest fet provocarà una reacció que ni la pròpia Justine podia esperar.

Sempre resulta injust que un fet anecdòtic acabi convertit en una arma de màrqueting purament efectista que condiciona la percepció d’una pel·lícula. Després de tota la polseguera aixecada per les seves primeres projeccions, semblava que exposar-se a Crudo era més aviat una qüestió de resistència estomacal que no pas d’apreciació d’una narrativa que va més enllà de l’impacte superficial de les seves imatges. Si bé és evident que en aquest aspecte Crudo decideix ser incòmodament explícita, i que aquesta és una de les indubtables senyes que la defineixen, l’obra de Julia Ducournau cal ser entesa a partir de la seva particular aproximació al despertar identitari de Justine, una adolescent que comença la seva etapa a la universitat. El plantejament podria correspondre a un exponent qualsevol del gènere “coming-of-age”, però acaba agafant camins que esborren per complet la seva condició de “qualsevol”.

Continue Reading

9 MESES

Posted by Martí on 10 de Març de 2017
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Keeper

Director: Guillaume Senez

Intèrprets: Kacey Mottet Klein, Galatéa Bellugi, Laetitia Dosch, Corentin Lobet, Sam Louwyck, Catherine Salée.

Gènere: Drama. USA, 2015. 95 min.


Amb només 15 anys, Mélanie i Maxime tenen una relació amorosa d’allò més intensa. Tant, que mentre descobreixen la seva sexualitat cometen un descuit que acaba amb ella embarassada. Davant la notícia, els dos joves reaccionen sense una aparent consciència de la dimensió de la situació, i decideixen amagar-ho als seus pares mentre fan vida normal. No obstant, poc a poc comença a afectar-los tant en el seu dia a dia com en la relació entre ells.  

La vida és plena de decisions crucials que marquen un abans i un després a la trajectòria de qualsevol. Són moments inevitables, que determinen el rumb de cada persona en funció de les seves prioritats o, simplement, de la seva intuïció. Però la dificultat i la rellevància es multiplica quan aquestes decisions es presenten amb tan sols 15 anys d’edat. Aquesta és exactament la premissa de 9 Meses, opera prima del director belga Guillaume Senez, que es centra en una parella d’adolescents que s’enfronta a una sèrie de disjuntives massa adultes per ells, començant –com si fos poc– per la de convertir-se en pares. La temàtica no és ni molt menys nova, però el film n’ofereix una mirada realista i flexible que desperta un interès notable, a la vegada que evita, amb encert, qualsevol efectisme dramàtic o voluntat alliçonadora.

Continue Reading

MI PERFECTA HERMANA

Posted by Martí on 30 de Juny de 2016
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Min Lilla Syster

Directora: Sanna Lenken

Intèrprets: Rebecka Josephson, Amy Diamond, Annika Hallin, Henrik Norlén, Maxim Mehmet, Hugo Wijk, Emelie Strömberg.

Gènere: Drama. Suècia, 2015. 100 min.


Stella és una nena a punt d’entrar a la pubertat que ha viscut sempre a l’ombra de la seva germana gran Katja, a qui idolatra i intenta imitar en tot allò en què pot, fins i tot en la seva passió pel patinatge artístic sobre gel. A pesar de ser molt diferents, la relació entre totes dues és magnífica, però tot comença a torçar-se quan Katja canvia el seu comportament i comença a donar signes de patir un trastorn alimentari, cosa que repercuteix en la seva actitud cap a Stella. Poc a poc, les dues es veuen arrossegades per secrets i disputes que faran trontollar la seva família.

Fer-se gran és una experiència fantàstica, però carregada de complexitat, degut sobretot a la creixent quantitat de condicionants que comencen a afectar la nostra visió de les coses, i sobretot de nosaltres mateixos. És per això que, davant una situació problemàtica, o fins i tot crítica, sovint és una mirada infantil la que ens pot oferir un punt de vista més clarivident, humà i desproveït d’influències de qualsevol mena. I és aquesta mirada la que defineix una pel·lícula com Mi Perfecta Hermana, que basa la seva fortalesa no tant en el contingut que presenta, sinó en els ulls a través dels quals ens convida a presenciar-ho. Per això el tractament d’un trastorn alimentari com l’anorèxia pren aquí un caire diferent, lluny de introspeccions ultradramàtiques o de posicionaments per a buscar culpables; fins i tot es converteix pràcticament en un factor secundari. Aquí, el veritable focus de la història és el camí cap a la maduresa i a la progressiva pèrdua d’innocència.

Continue Reading

TRES RECUERDOS DE MI JUVENTUD

Posted by Martí on 10 de Juny de 2016
Posted in: Cine - 2015. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Trois Souvenirs de Ma Jeunesse

Director: Arnaud Desplechin

Intèrprets: Quentin Dolmaire, Lou Roy-Lecollinet, Mathieu Amalric, Pierre Andrau, Lily Taïeb, Raphaël Cohen, Clémence Le Gall.

Gènere: Drama, romàntic. França, 2015. 120 min.


Després de diversos anys a l’estranger degut a les seves recerques com a antropòleg, Paul Dédalus es prepara per tornar a la seva França natal. Quan arriba a París, però, és detingut per la duplicitat que s’ha detectat al seu passaport, segons la qual hi ha un altra persona amb la seva mateixa identitat. És llavors quan Paul comença a recordar tres moments que van marcar el seu passat: la tortuosa vida amb el seu pare després de la mort de la mare, un accidentat viatge a Moscou -on explica l’origen del problema amb el seu passaport- i, finalment, la seva intensa història d’amor amb la jove Esther.

Tot fa pensar que el director Arnaud Desplechin va tenir una adolescència complicada en l’apartat amorós, i que encara n’arrossega les doloroses seqüeles al seu interior. No es pot extreure cap altra conclusió que aquesta després de veure la forma tan implicada i personal amb què el director francès presenta Tres Recuerdos de Mi Juventud i acompanya el seu protagonista Paul en el còctel emotiu que suposa recordar els anys clau de la seva vida. Amb un estil força eclèctic, sempre acompanyant el to corresponent de cada fragment de la història, Desplechin desenvolupa un drama que es mostra singular i versàtil fins que arriba al seu veritable nucli narratiu: un primer amor que converteix la seva innocent espurna inicial en una càrrega emocional cada cop més pesada, complexa i també determinant per a la vida que vindrà després.

Continue Reading

SPRING BREAKERS

Posted by Martí on 28 d'Abril de 2013
Posted in: Cine - 2012. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Spring Breakers

Spring Breakers

Director: Harmony Korine

Intèrprets: Selena Gomez, Vanessa Hudgens, Rachel Korine, Ashley Benson, James Franco, Heather Morris, Emma Holzer.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2012. 95 min.

6,5stars

Quatre adolescents nord-americanes estan desitjant marxar de vacances durant la setmana de l’anomenat “spring break”, a l’inici de la primavera, però no tenen diners per poder fer-ho. Per aconseguir-los, decideixen robar una cafeteria, i amb el botí marxen cap a Florida, on els esperen uns dies en què l’alcohol, les drogues i la festa ho dominen tot. Però tot es torça quan els toca pagar pel seu crim.

Des del seu pas pel Festival de Venècia, on va obtenir la Menció Especial del Jurat, i el seu passi sorpresa al Festival de Sitges, Spring Breakers ha anat despertant una expectació molt peculiar al seu voltant. Es parlava d’una de les revolucions cinematogràfiques dels últims temps, d’una de les mirades més descarades i iròniques sobre l’actual cultura de masses entre els joves a Estats Units; altres ho definien com una presa de pèl, un videoclip dilatat de la MTV sense cap interès i passat de voltes. El director es sentia incomprès i les discussions es succeïen. I ara que l’he vist, puc entendre una i altra posició, però el cert és que la pel·lícula no té tanta dimensió com per tot plegat. És un exercici cinematogràfic atrevit, gamberro, molt talentós i amb tocs de geni, però Spring Breakers no serà una pel·lícula de la qual parlaré al llarg dels anys, sinó que quedarà com un bon capritx que en el seu moment va valdre la pena tastar i prou.

Continue Reading