Un cop repassades ahir les primeres 10 pel·lícules del millor de 2017, toca, ara sí, descobrir el TOP10 cinematogràfic de l’any. En comparació amb altres anys, es pot afirmar que el cinema nord-americà s’ha emportat pràcticament tot el protagonisme, ja sigui amb grans superproduccions o amb obres més independents. Si heu acabat l’any sense veure’n alguna, us les recomano totes, evidentment, tot i que hi ha gèneres i tipologies per a tots els gustos. En resum, que aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2017 a M.A.Confidential:
General
Potser l’any 2017 no serà recordat per deixar-nos un botí especialment generós de grandioses pel·lícules, però sí que es pot dir que la “classe mitja-alta” ha compensat de sobra el balanç final. De nou, diversos títols per a tots els gustos i amb ambicions de tota mena han anat omplint els diferents espais de la cartellera fins a formar un menú complet i de nivell certament alt. Potser per això, aquest any ha estat especialment complicat descartar alguns dels títols d’aquest 2017 (els apunto al final del post), així com establir l’ordre definitiu. Segurament, si tornés a fer la llista d’aquí una setmana, les podria disposar de forma diferent. Més enllà de les posicions, totes són pel·lícules que val la pena recordar, o recuperar si encara no s’han vist. Recordo el criteri de la selecció: pel·lícules estrenades a les nostres sales de cinema entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017. Comencem el TOP20 per la meitat baixa:
La Xina ja és aquí, també a nivell cinematogràfic. Tot i que la tardor és una època febril quant a festivals i esdeveniments culturals de tota mena, el gegant asiàtic ha trobat el seu espai per a inaugurar el Lychee Film Festival, el primer certamen de cinema xinès a la ciutat de Barcelona. És un inici humil, però també ambiciós, en què es projectaran un total de 15 llargmetratges i 6 curtmetratges durant una setmana: del 15 al 22 de setembre. La majoria de projeccions tenen lloc als Cinemes Texas, però també hi participen espais com la sala Phenomena Experience, la Filmoteca de Catalunya i les Cotxeres de Sants. D’altra banda, altres punts de la ciutat albergaran trobades i xerrades per a acostar una mica més el cinema i la cultura xineses a la capital catalana. A més, aquest festival té un altre component especial, ja que un servidor formarà part del jurat de la crítica que atorgarà el premi a la millor pel·lícula.
Segona entrega del que ens ha ofert l’Atlántida Film Fest 2017 en el seu recorregut pel cinema europeu. En aquest cas, l’esperit més aventurer d’un director tan consagrat com Michel Gondry es combina amb el més pur dramatisme arribat des d’Europa de l’Est, i es completa amb un interessant peça documental que pràcticament converteix Nàpols en la Baltimore italiana. Globalment, un nivell notable que demostra el nivell de la selecció del festival. Aquestes en són les ressenyes.
Passat l’equador de l’Atlántida Film Fest 2017, aquesta és la primera crònica sobre els primers títols que he pogut veure fins ara. El primer que es pot dir és que aquest festival suposa un autèntic viatge per tots els racons del continent, i fins i tot fora d’ell: de Portugal a Kazakhstan o d’Israel a Sèrbia, passant per casa nostra. Per ara, destaquen un parell de films de factura notable, però també m’he trobat amb alguna lleugera decepció. Aquestes són les impressions.
Ja es pot afirmar sense cap mena de dubte que l’arribada de l’estiu ja equival a cinema online per un tub. O el que és el mateix: una nova edició de l’Atlàntida Film Fest. De nou, la gent de Filmin ha recollit i classificat una mostra del millor cinema independent que ens ajuda a entendre una mica més la complexitat i problemàtica del continent europeu. El festival inclou pel·lícules de tots els formats i procedències, pràcticament totes inèdites al nostre país, i amb la vocació d’atreure qualsevol tipus de públic; i torna a recordar que les plataformes VOD són capaces d’omplir buits que la distribució a les sales no pot abraçar. L’Atlàntida Film Fest 2017 comença el 27 de juny i acabarà just un més després, el 27 de juliol. 30 dies per a gaudir de bon cinema, i amb la comoditat de no haver de sortir de casa.
S’allunya ja el D’A 2017 i comencem a mirar a l’edició de l’ant que ve, però abans encara hi ha temps per a repassar els últims títols que hi vaig poder veure. Hi destaca una de les joies del festival en forma de drama romanès, la relativa decepció que ens deixa la última pel·lícula d’Olivier Assayas, però sobretot cal subratllar el que probablement ha estat el títol més polèmic i discutit de tot el festival. Ara, a esperar el D’A 2018, que ja ha confirmat les seves dates: del 26 d’abril al 6 de maig de l’any que ve.
Després de repassar els primers títols vistos al D’A Film Festival, arriba una segona tongada amb algunes propostes d’allò més interessants de la mà de Mike Mills i Kiyoshi Kurosawa, i també una petita sorpresa arribada des d’Estònia. Una mostra més que el D’A 2017 ha tingut material per a qualsevol paladar cinèfil:
Diumenge va finalitzar una nova edició del D’A Film Festival, que ha tornat a demostrar que el cinema d’autor contemporani té un gran potencial de públic a la ciutat de Barcelona. De nou, una ocasió immillorable per a poder gaudir de pel·lícules destinades a passar de llarg de les nostres sales si no fos per certamens com aquest. En general, bon nivell i moltes coses a descobrir. Aquest és un primer balanç del que hi he pogut veure:
El millor cinema d’autor torna a picar la porta de la ciutat de Barcelona, puntual a la seva cita de cada any. I ho fa cada vegada amb més força i atractiu per a tots els cinèfils que volen allunyar-se durant uns dies de les sales comercials. Després del gran sabor de boca de la passada edició, el Festival D’A 2017 sorprèn de nou amb una programació tan sòlida com variada que promet 10 dies intensos de cinema diferent i arriscat; aquell que després ho té difícil per a arribar a les sales convencionals. Seran 74 pel·lícules i 14 curts que ompliran l’Aribau Club, la Filmoteca i el CCCB del 27 d’abril al 5 de maig.
















