Dunkirk
Director: Christopher Nolan
Intèrprets: Fionn Whitehead, Mark Rylance, Kenneth Branagh, Tom Hardy, Cillian Murphy, Barry Keoghan, Harry Styles, Jack Lowden, Aneurin Barnard, James D’Arcy.
Gènere: Thriller, bèl·lic. USA, 2017. 105 min.
El mes de maig de 1940, l’exèrcit alemany ha acorralat prop de 330.000 soldats britànics, francesos i belgues a la platja de Dunquerke. Vista la proximitat amb Anglaterra, a uns 50 km pel Canal de la Mànega, la marina britànica mira de desallotjar els seus homes a bord dels seus vaixells, però els avions nazis s’encarreguen d’evitar-ho amb un bombardeig rere l’altre. És llavors quan Gran Bretanya, a banda d’enviar els seus propis bombarders per a lluitar des de l’aire, fa una crida a escala nacional perquè tots els patrons d’embarcació creuï el canal i ajudi a rescatar els soldats atrapats.
Tot i haver estat documentada i recreada una i altra vegada a nivell cinematogràfic o televisiu, la 2a Guerra Mundial comptava amb un episodi que fins ara no havia disposat de gaire protagonisme. Potser pel fet de tractar-se d’una retirada, o d’un sinònim de fracàs davant l’enemic nazi, el rescat de centenars de milers de soldats aliats a la platja de Dunkerque no mereixia massa glòria dins dels anals d’aquesta guerra. Fins que Christopher Nolan ha decidit que ja n’hi havia prou: Dunkerque mereixia el seu lloc en aquesta història. I ho ha fet desviant-se relativament de la trajectòria de la seva filmografia: abandonant qualsevol incursió sobrenatural o metafísica, i concentrant-se en una recreació purament cinematogràfica d’aquests fets reals. La contundència del resultat és aclaparant; Dunkerque és un desplegament fílmic on tots els elements s’alineen per a agafar l’horror de la guerra i transportar-lo al cinema de la forma més immersiva i sensorial possible.
Martí
