Segona entrega del que ens ha ofert l’Atlántida Film Fest 2017 en el seu recorregut pel cinema europeu. En aquest cas, l’esperit més aventurer d’un director tan consagrat com Michel Gondry es combina amb el més pur dramatisme arribat des d’Europa de l’Est, i es completa amb un interessant peça documental que pràcticament converteix Nàpols en la Baltimore italiana. Globalment, un nivell notable que demostra el nivell de la selecció del festival. Aquestes en són les ressenyes.
Del 8 al 17 d’abril, s’està celebrant el MECAL 2011, la 13a edició el Festival Internacional de Curtmetratges de Barcelona. Tot i presentar obres no dirigides al gran públic i de digestió no sempre fàcil, l’assistència a alguna de les seves sessions pot oferir projectes curiosos i interessants, especialment si són a càrrec de realitzadors amb més renom, com són en aquest cas Michel Gondry (director de La Ciencia del Sueño o Rebobine, Por Favor) o Romain Gavras (més especialitzat en videoclips i publicitat). Aquest és un petit tast del que es pot veure al MECAL.
One Day, de Gondry, explica la història d’un home que és perseguit per… una part molt orgànica del seu cos, per dir-ho finament. Protagonitzat pel mateix director francès, es basa en un humor força absurd i surrealista, i expressa de forma molt particular la impossibilitat d’escapar-se d’un mateix.
Easy Pizza Riderz, de Gavras, és un dinàmic relat d’històries encreuades que mescla estils de Tarantino i Ritchie, amb personatges bastant pintorescos i continus girs de trama que desemboquen en un final, si més no, inesperat. Tot plegat força surrealista també, però realment divertit.
Martí
M.A.Confidential 