Potser l’any 2017 no serà recordat per deixar-nos un botí especialment generós de grandioses pel·lícules, però sí que es pot dir que la “classe mitja-alta” ha compensat de sobra el balanç final. De nou, diversos títols per a tots els gustos i amb ambicions de tota mena han anat omplint els diferents espais de la cartellera fins a formar un menú complet i de nivell certament alt. Potser per això, aquest any ha estat especialment complicat descartar alguns dels títols d’aquest 2017 (els apunto al final del post), així com establir l’ordre definitiu. Segurament, si tornés a fer la llista d’aquí una setmana, les podria disposar de forma diferent. Més enllà de les posicions, totes són pel·lícules que val la pena recordar, o recuperar si encara no s’han vist. Recordo el criteri de la selecció: pel·lícules estrenades a les nostres sales de cinema entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017. Comencem el TOP20 per la meitat baixa:
Detroit
All posts tagged Detroit
Detroit
Directora: Kathryn Bigelow
Intèrprets: John Boyega, Algee Smith, Will Poulter, Jack Reynor, Ben O’Toole, Hannah Murray, Anthony Mackie, Jacob Latimore, Jason Mitchell, Kaitlyn Dever, John Krasinski.
Gènere: Drama. USA, 2017. 140 min.
En ple juliol de 1967, la ciutat de Detroit viu en tensió permanent degut a la insostenible precarietat laboral que afecta, sobretot, al col·lectiu afroamericà. Als barris de les afores de la ciutat, on ha estat relegada la gran majoria de la població d’aquesta raça, les repressions policials es multipliquen i la violència cada cop és més present als carrers, on es declara l’estat de setge. Una nit, el que comença com una simple broma en una habitació d’un motel acaba amb una forta batuda de la policia.
En un moment actual en què la convivència racial a Estats Units sembla estar vivint una preocupant regressió, no és cap casualitat que Kathryn Bigelow decideixi estrenar una producció com Detroit. Presentada en un format pràcticament de documental ficcionat, la pel·lícula es remunta 50 anys enrere i fa un impressionant treball de contextualització històrica per a acabar recuperant un dels fets més populars d’aquella època. Bigelow aposta per una narrativa particular a l’hora d’acostar-nos als diferents successos i personatges que intervenen a la història, i construeix un film tremendament versàtil, però sempre coherent i cohesionat. Detroit és un trajecte que combina el periodisme, el documental, el cinema històric i el més pur thriller policíac pel qual Kathryn Bigelow avança amb una solidesa admirable, tot i que era força complicat fer-ho.
Don’t Breathe
Director: Fede Álvarez
Intèrprets: Jane Levy, Dylan Minnette, Stephen Lang, Daniel Zovatto, Sergej Onopko, Jane May Graves
Gènere: Thriller. USA, 2016. 85 min.
A la decadent ciutat de Detroit, tres joves lladres aprofiten que el pare d’un d’ells té una agència de seguretat per a entrar a diverses cases quan els amos no hi són i acumular petits robatoris que els ajudin a reunir els diners necessaris per marxar de la ciutat. Quan s’assabenten que en una casa en un barri quasi deshabitat hi ha guardada una enorme suma de diners, no dubten en fixar-la com a objectiu, i encara es freguen més les mans en descobrir que el propietari és cec. No obstant, no són conscients del que els espera dins.Hi ha pel·lícules que, en algun moment puntual del seu visionat, et fan pensar que el que estàs veient és una estupidesa. És una idea fugaç que en realitat forma part de l’experiència que proposa el propi film, però que precisament necessita ser assumida per a poder gaudir-lo de veritat. Passava, per exemple, a Infierno Azul, i ara ho tornem a trobar a No Respires, que comparteix bona part de les propietats d’aquella aventura de supervivència marina, però duent-les a un altre tipus de terreny. Capitanejada per l’uruguaià Fede Álvarez, un altre director que com Jaume Collet-Serra s’ha obert camí en el cinema de gènere a Estats Units, No Respires ofereix un interessant exercici d’estil a mig camí entre el thriller i el terror per a submergir-nos durant poc menys d’hora i mitja en la seva particular prova a vida o mort. Una nova mostra de cinema baix en pressupost, però d’allò més elevat en tensió i dramatisme.