Diumenge va finalitzar una nova edició del D’A Film Festival, que ha tornat a demostrar que el cinema d’autor contemporani té un gran potencial de públic a la ciutat de Barcelona. De nou, una ocasió immillorable per a poder gaudir de pel·lícules destinades a passar de llarg de les nostres sales si no fos per certamens com aquest. En general, bon nivell i moltes coses a descobrir. Aquest és un primer balanç del que hi he pogut veure:
El millor cinema d’autor torna a picar la porta de la ciutat de Barcelona, puntual a la seva cita de cada any. I ho fa cada vegada amb més força i atractiu per a tots els cinèfils que volen allunyar-se durant uns dies de les sales comercials. Després del gran sabor de boca de la passada edició, el Festival D’A 2017 sorprèn de nou amb una programació tan sòlida com variada que promet 10 dies intensos de cinema diferent i arriscat; aquell que després ho té difícil per a arribar a les sales convencionals. Seran 74 pel·lícules i 14 curts que ompliran l’Aribau Club, la Filmoteca i el CCCB del 27 d’abril al 5 de maig.
Director: Bertrand Bonello
Intèrprets: Alice Barnole, Hafsia Herzi, Jasmine Trinca, Adele Haenel, Noémie Lvovsky, Céline Sallette, Iliana Zabeth, Xavier Beauvois.
Gènere: Drama. França, 2011. 120 min.
Cada any, petites joies transiten fugaçment per la nostra cartellera sense que pràcticament ni ens n’adonem. És allò que molts anomenen “cinema invisible”, lluny de qualsevol promoció ni difusió, sense ni un sol pòster a cap marquesina de la ciutat, i que funciona pel boca-orella o pels qui sempre tenen un ull posat a aquest tipus de pel·lícules, desitjosos de fugir de tant en tant dels corrents més comercials. L’Apollonide és un clar exemple d’aquest tipus de cinema, tan necessari per desintoxicar-nos una mica de tota la resta i per ajudar-nos a descobrir formes diferents d’enfocar les pel·lícules i d’interpretar el llenguatge cinematogràfic. Aquí ens trobem amb un exquisit retrat de la vida dins d’un bordell, i per extensió d’una societat en decadència en plena entrada al segle XX. Una història carregada d’humanisme, marcada per una realitat de dues cares i la capacitat de deixar imatges difícils d’esborrar de la memòria de l’espectador.
Martí
M.A.Confidential 