Colossal
Director: Nacho Vigalondo
Intèrprets: Anne Hathaway, Dan Stevens, Jason Sudeikis, Austin Stowell, Tim Blake Nelson, Agam Darshi.
Gènere: Ciència-ficció, comèdia. USA, 2016. 105 min.
Tot i que ja té edat per assentar el cap, Gloria és una dona incapaç de madurar. Acaba de perdre la feina i també el seu nòvio, que s’ha cansat de les seves constants festes i borratxeres, cosa que l’obliga a tornar a la seva localitat natal. Allà, Gloria es retroba amb algunes amistats de la infància, i també amb un munt de records que fins llavors semblaven adormits. Mentre és allà, una notícia sacseja la població mundial: la ciutat de Seül ha patit l’atac d’un monstre de grans proporcions.
Amb Nacho Vigalondo, el cinema espanyol compta amb una de les seves ments més privilegiades i atrevides, tot i que segurament no n’acaba de ser conscient. I no crec que sigui una qüestió de falta d’apreciació de la seva obra, sinó que el director no sempre ha sabut arrodonir les seves pel·lícules per a empaquetar bé els conceptes que hi volia expressar. Amb Colossal, arriba per fi el pas endavant que molts esperàvem i el director assoleix aquest grau de solidesa que li faltava. Sense deixar de banda en cap moment l’extravagància i les (necessàries) particularitats de Vigalondo, la pel·lícula combina la comèdia romàntica amb el gènere catastròfic dels kaijus d’una forma insòlita, enginyosa i fins i tot absurda, però sempre carregada de sentit. En realitat, estem davant de la que segurament és la seva història amb un fons més humanista. I tot i que la seva naturalesa fa que Colossal corri el risc de ser malentesa, aquesta vegada no serà per mancances pròpies.
Martí
