Després de repassar les primeres 10 pel·lícules que formen part del millor de 2018, arriba el moment el TOP10 cinematogràfic de l’any. Tal com va succeir l’any passat, el cinema nord-americà ha imposat la seva presència, sobretot per la gran qualitat de diversos títols independents, així com algunes de les pel·lícules més populars que s’han estrenat durant els últims anys. No cal dir que, a qualsevol persona que es pregunti quines pel·lícules hauria d’haver vist aquest any, aquesta desena serien les prioritàries. La veritat és que l’ordre és, aquest cop més que mai, més que subjectiu, ja que en realitat totes elles ocuparien posicions molt igualades. En tot cas, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2018 a M.A.Confidential:
Cine – 2018
Pocs anys m’ho han posat tan difícil per a elaborar la ja preceptiva llista de les 20 millors pel·lícules que han passat per les nostres sales durant els últims dotze mesos. Grans blockbusters que han complert expectatives, cinema espanyol de nivell, animació que s’allunya dels cànons habituals i, òbviament, notables títols independents que han passat massa desapercebuts de forma injusta. En tot cas, totes elles pel·lícules que defineixen un any amb molta qualitat, i que val la pena recuperar en cas que s’us hagin escapat. Aquestes són les 10 que omplen la part baixa de la llista:
Ralph Brakes the Internet
Directors: Rich Moore i Phil Johnston
Veus originals: John C. Reilly, Sarah Silverman, Gal Gadot, Taraji P. Henson, Jack McBrayer, Jane Lynch, Alan Tudyk, Alfred Molina.
Gènere: Animació, comèdia, aventures. 2018. 115 min.
Ralph i Vanellope viuen tranquils a la sala recreativa on hi ha els seus respectius jocs, però ella comença a notar cert cansament de la rutina diària. En un intent d’introduir novetats al joc de curses de Vanellope, Ralph provoca que el volant de la seva màquina es trenqui i aquesta corri perill de ser llançada. Tot canvia quan el propietari de la sala instal·la una connexió WiFi, cosa que permet Ralph i Vanellope entrar a l’immens món d’Internet per a buscar un volant de recanvi que no es pot trobar enlloc més.
Després d’irrompre amb certa força el 2012 com a atractiu exercici nostàlgic del món dels primers videojocs, ¡Rompe Ralph! va caure en un relatiu oblit degut als convencionalismes que acabaven dominant la seva història. Per aquest motiu, i també per l’atreviment de submergir-se a un món tan canviant i inabastable com el d’Internet, l’arribada de Ralph Rompe Internet aixecava certa desconfiança. No obstant, aquesta seqüela resulta ser una grata sorpresa. Tot i que evidentment es veu obligada a acotar el seu contingut, la pel·lícula demostra un gran enginy i sentit de l’humor a l’hora de representar els diferents entorns online que actualment governen una part important de les nostres vides. Però no només això: Ralph Rompe Internet és efectiva en el rerefons dels seus missatges i manté a ratlla la vessant més emotiva de la seva història. Continue Reading
Den Skyldige
Director: Gustav Möller
Intèrprets: Jakob Cedergren, Jessica Dinnage, Omar Shargawi, Johan Olsen, Jacob Lohmann, Katinka Evers-Jahnsen.
Gènere: Thriller. 2018. 80 min.
Asger Holm és un oficial de policia que acostuma a patrullar els carrers de Copenhague, però ha estat relegat al servei d’emergències telefòniques. Quan és a punt d’acabar el seu torn, rep la trucada d’una dona que afirma que està sent segrestada. Asger intenta activar el dispositiu necessari per a atrapar el cotxe en què viatja, però a la vegada ha de mirar de protegir els dos fills petits de la dona, que s’han quedat sols a casa.
La idea de passar-se 80 minuts veient un home parlar per telèfon no sembla massa atractiva, però si hi apliquem un bon guió i un control adequat del ritme narratiu ens podem trobar amb un thriller vibrant i carregat de tensió. És exactament això el que aconsegueix The Guilty, pel·lícula danesa que ja va sorprendre al passat Festival de Sundance i que s’ha consolidat com una de les grans revelacions del cinema europeu d’aquest any. El director Gustav Möller s’autoimposa una clara limitació a nivell d’espai i de recursos visuals, però ho compensa construint tot un escenari narratiu a través dels sons que ens arriben via telefònica, i hi suma el pes de les circumstàncies personals de l’únic protagonista. D’aquesta manera, The Guilty evita en tot moment qualsevol monotonia formal i manté l’espectador enganxat a una història que no deixa de sorprendre fins l’últim gir. Continue Reading
Roma
Director: Alfonso Cuarón
Intèrprets: Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Marco Graf, Diego Cortina Autrey, Carlos Peralta, Daniela Demesa.
Gènere: Drama. 2018. 135 min.
Ciutat de Mèxic, 1971. Cleo és una jove que treballa com a assistenta per a una família de classe mitja-alta que viu a la Colonia Roma, un barri creat recentment a la capital del país. Donada la constant absència del pare, un prestigiós metge, el dia a dia de la família està comandat per la mare, l’àvia i també les dues assistentes. No obstant, la situació comença a alterar-se quan Cleo es queda embarassada per accident.
Quan un director de cinema decideix retrocedir fins a la seva infància per a mostrar-la en forma de pel·lícula, s’activa un complicat equilibri de forces entre tota la càrrega sentimental de l’autor i la percepció o l’interès de l’espectador des de la seva posició externa. A Roma, Alfonso Cuarón no només manté aquest equilibri, sinó que exerceix una mirada tan personal i a la vegada brutalment cinematogràfica que situa la història molt més enllà del simple testimoni autobiogràfic. De fet, la pel·lícula és en realitat la biografia d’una altra persona: la mainadera que va cuidar el director mexicà quan era petit en un barri de classe mitja-alta de Ciutat de Mèxic i que va exercir-li de segona figura materna. Seguint els seus passos sota el nom de Cleo (en realitat anomenada Lobi, a qui està dedicat el film), Roma emprèn un trajecte intimista per una casa, una família, una ciutat i un país que van marcar els primers records vitals de Cuarón a principis dels anys 70. Continue Reading
Widows
Director: Steve McQueen
Intèrprets: Viola Davis, Michelle Rodriguez, Elizabeth Debicki, Cynthia Erivo, Colin Farrell, Brian Tyree Henry, Daniel Kaluuya, Jacki Weaver, Carrie Coon, Robert Duvall, Liam Neeson, Jon Bernthal, Garret Dillahunt.
Gènere: Thriller, drama. 2018. 125 min.
El veterà criminal Harry Rawlings i el seu equip fugen de la policia després d’un robatori a Chicago. Quan creuen haver escapat, la policia els troba i fa explotar la seva furgoneta. Al cap de poc, Veronica, la vídua de Harry, rep la visita de Jamal Manning, candidat a regidor d’un dels barris més pobres de la ciutat, per a reclamar-li els diners que li ha robat el seu marit. Per a aconseguir-ho, Veronica reuneix les vídues de la resta de membres morts de la banda per a organitzar un robatori.
Després de l’impressionant triplet format per Hunger (2008), Shame (2011) i 12 Años de Esclavitud (2013) –culminat amb l’Oscar a millor pel·lícula per a aquesta última–, Steve McQueen va deixar de ser “aquell director que es diu igual que l’actor dels anys 60” per a passar a ser un dels cineastes actuals més respectats. És per això que Viudas mereixia una especial atenció enmig de les nombroses escenes d’aquest final d’any. També resultava atractiu el cert gir del director, sempre focalitzat en el drama més dolorós, cap al thriller criminal; i òbviament un repartiment farcit de noms coneguts. El resultat torna a ser notable en la majoria d’aspectes, però un esglaó per sota dels tres títols citats. Si bé McQueen torna a demostrar el seu indiscutible talent darrere la càmera i el seu absolut control narratiu, rebaixa lleugerament l’impacte final de Viudas degut a una condició coral que fa variar el resultat segons cada personatge i la seva corresponent història. Continue Reading
La Noche de 12 Años
Director: Álvaro Brechner
Intèrprets: Antonio de la Torre, Chino Darín, Alfonso Tort, César Troncoso, Soledad Villamil, Sílvia Pérez Cruz.
Gènere: Drama. 2018. 120 min.
L’any 1973, la dictadura militar que controla Uruguai decideix traslladar tres presos Tucumaros (com es coneix als grups de la resistència) a un nou centre penitenciari on són aïllats en cel·les minúscules i sota condicions deplorables. A partir de llavors, i durant més d’una dècada, José Mujica, Mauricio Rosencof i Eleuterio Fernández són maltractats física i psicològicament en diferents llocs on no poden comunicar-se amb ningú ni pràcticament veure la llum del dia.
A la fantàstica 12 Años de Esclavitud, Steve McQueen mostrava amb enorme duresa el calvari d’un home que veu interrompuda la seva llibertat per a caure en mans d’amos esclavistes. El patiment del protagonista, la inhumana crueltat dels responsables, la ràbia davant la injustícia, la capacitat de supervivència, les seqüeles físiques i psicològiques… tot plegat conformava un complet retrat sobre l’extrem més terrible del maltracte entre humans. En el cas de La Noche de 12 Años, no només l’interval de temps coincideix, sinó que tots aquests elements es repeteixen, substituint els motius racials pels polítics. No obstant, la gran diferència és que el director Álvaro Brechner es preocupa tant per una vessant concreta de la història que queda lluny d’aquesta visió completa que sí que aconseguia McQueen. Al final, La Noche de 12 Años acaba sent una pel·lícula bàsicament sobre màrtirs. Continue Reading
Bad Times at the El Royale
Director: Drew Goddard
Intèrprets: Jeff Bridges, Cynthia Erivo, Dakota Johnson, Chris Hemsworth, Jon Hamm, Cailee Spaeny, Lewis Pullman, Jonathan Whitesell, Nick Offerman.
Gènere: Thriller. 2018. 140 min.
A l’Amèrica dels anys 70, quatre desconeguts –un comercial, un capellà, una cantant i una hippie– coincideixen al motel El Royale, situat just sobre la frontera entre Califòrnia i Nevada. Després que el peculiar recepcionista de l’hotel els hagi atorgat les habitacions disponibles, tots comencen a desvetllar els respectius motius que els han portat a aquell establiment, cosa que comença a aixecar sospites entre ells.
Fa sis anys, l’aparició de La Cabaña en el Bosque va suposar tot un esdeveniment dins del gènere de terror. D’una banda, la seva enginyosa metanarrativa va captivar els espectadors més afins; de l’altra, la seva precària estrena a les sales va contribuir a convertir-la gairebé en pel·lícula de culte. A pesar d’això i d’haver elevat el seu nom a un lloc preferent, la segona proposta del director Drew Goddard s’ha fet esperar. Malos Tiempos en El Royale confirma dues coses: que Goddard segueix treballant amb bones idees i un gran sentit de la narració, però també que no sempre ho sap rubricar amb el mateix encert. Presentada en forma d’intriga coral, Malos Tiempos en El Royale transcorre amb un gran interès durant bona part del seu metratge gràcies a l’habilitat amb què Goddard va introduint els diferents punts de vista i girs argumentals, però la sensació és que el film arriba massa desgastat al seu últim acte.
Continue Reading
Another Day of Life
Directors: Raúl de la Fuente, Damian Nenow
Intèrprets: Miroslaw Haniszewski, Vergil J. Smith, Tomasz Zietek, Olga Boladz, Rafal Fudalej.
Gènere: Animació, drama, bèl·lic. 2018. 85 min.
L’any 1975, Angola es prepara per a deixar de ser una colònia portuguesa, cosa que ha desfermat una violenta guerra per a fer-se amb el poder del futur Estat, amb els nord-americans i els soviètics implicats. Tot i el perill de mort que es viu constantment als seus carrers, el periodista polonès Ryszard Kapuściński viatja a la ciutat de Luanda per a parlar amb els pocs contactes que li queden allà i informar ‘in situ’ dels últims esdeveniments.
El repte d’adaptar cinematogràficament un relat com el que explica Ryszard Kapuściński al seu llibre Un Día Más con Vida s’hauria pogut dirigir perfectament cap al terreny del pur documental de guerra, o bé convertir-se en un thriller bèl·lic que aprofités la duresa dels combats que descriu. No obstant, el navarrès Raúl de la Fuente i el polonès Damian Nenow han apostat per l’animació com a suport visual d’aquest documental, una decisió a priori arriscada, però que acaba demostrant ser tot un èxit a l’hora de transmetre totes les capes de la pel·lícula. El realisme dels personatges i l’ambientació del país africà es combina amb representacions gràfiques gairebé abstractes, i a això s’hi uneixen fragments dels propis testimonis en imatge real. La mescla és inusual, però aconsegueix que Un Día Más con Vida transmeti molt més del que ho hauria fet si hagués apostat per un mètode més simple. Continue Reading
BlacKkKlansman
Director: Spike Lee
Intèrprets: John David Washington, Adam Driver, Topher Grace, Laura Harrier, Ryan Eggold, Corey Hawkins, Robert John Burke, Paul Walter Hauser.
Gènere: Policíac, comèdia. 2018. 125 min.
A principis dels anys 60, i en ple auge de les protestes dels afroamericans contra la discriminació racial als Estats Units, Ron Stallworth es converteix en el primer agent negre del departament de policia de Colorado Springs. Al principi, la seva incorporació és rebuda amb cert recel per alguns agents i decideixen relegar-lo a tasques menors, però tot canvia quan Stallworth fa una trucada a un membre del Ku Klux Klan fent-se passar per blanc. De forma inesperada, obre el camí a una infiltració que pot ser molt valuosa, però òbviament necessitarà ajuda.
D’entre tot el rebuig generalitzat que Donald Trump provoca a la indústria de Hollywood, Spike Lee n’ha estat un dels membres que sempre s’ha expressat sense cap pèl a la llengua. Quan vam saber que la seva propera pel·lícula, Infiltrado en el KKKlan, abordava la discriminació racial als anys 60 i que el Ku Klux Klan hi tindria un protagonisme important, era bastant fàcil lligar caps. I així ha estat, però tant en la vessant bona com en la que no ho és tant. La primera correspon a la mirada més satírica de Spike Lee, que ens acosta una història força peculiar (basada en fets reals, afirma) carregada de situacions còmiques i plena de referències a l’actualitat. No obstant, la segona aflora quan el director necessita subratllar i fer explícites aquestes referències, de la mateixa manera que ho fa a la vida pública. La conjunció de tot fa d’Infiltrado en el KKKlan una pel·lícula tremendament entretinguda, però a la vegada deixa la sensació que una major aposta per la subtilesa l’hauria arrodonit molt més. Continue Reading




















