M.A.Confidential

Viudas aprofita les seves subtrames per a parlar-nos de corrupció política, de racisme, de maltracte domèstic, de crim organitzat i de drames familiars de tota mena. Són escenes que encapsulen amb bastanta concisió el context de cada personatge, però en alguns casos es perceben insuficients, o massa desiguals entre elles. Per exemple, els minuts que el film dedica al personatge d’Elizabeth Debicki acaben sent un pèl repetitius, i potser hauria estat més interessant ampliar el de Cynthia Erivo. De la mateixa manera, Viudas confia en secundaris fugaços (alguns sorprenentment interpretats per noms de gran prestigi com Robert Duvall, Carrie Coon, Jacki Weaver o Jon Bernthal) que amb prou feines apareixen en tres o quatre escenes. La seva enorme presència és indubtable, però veient la seva influència a la història semblen una mica desaprofitats, i evidentment no evolucionen de cap manera.

Més enllà dels malabarismes per a encabir la quantitat de personatges i angles temàtics que intervenen a la trama, Viudas és mostra molt sòlida a l’hora d’anar desplegant la seva vessant de thriller d’atracaments. La metòdica preparació del cop, la peculiar no-química entre unes protagonistes que s’acaben complementant tan bé i l’astúcia amb què la trama va introduint les dificultats i imprevistos que condicionaran el resultat final fan que Viudas avanci de forma molt dinàmica. Fins i tot els girs del tram final resulten força més efectius que en la gran majoria de títols d’aquest estil. Menció a banda mereix l’imponent lideratge de Viola Davis, per a la qual Steve McQueen reserva les parts més íntimes de la història. Davis aguanta com ningú els primers plans i les mirades, fins i tot quan té Liam Neeson davant, i inclús imposa respecte a pesar de carregar constantment el seu gosset blanc; tot un missatge de que no li arrabassaran allò que és seu.

I sí, evidentment que la lectura feminista és totalment aplicable a Viudas. “El nostre major avantatge és ser qui som, perquè ningú creu que tenim els ous per a fer això” és la frase que Viola Davis diu a les còmplices de la seva missió, i simbolitza el pas endavant d’aquestes dones que, sense els respectius marits, donen un pas endavant a les seves vides quan tothom creu que ja no serviran per a res. En tot cas, Steve McQueen tampoc ho converteix en el nucli central del film, sinó que es centra en oferir un thriller efectiu i amb uns personatges suficientment rellevants i complexes perquè no siguin simples tràmits al servei de la història. A pesar que Viudas no acaba de deixar aquell regust de gran pel·lícula a què ens tenia acostumats el director, segueix sent un títol notable i més que interessant dins del seu gènere.