Ralph Brakes the Internet
Directors: Rich Moore i Phil Johnston
Veus originals: John C. Reilly, Sarah Silverman, Gal Gadot, Taraji P. Henson, Jack McBrayer, Jane Lynch, Alan Tudyk, Alfred Molina.
Gènere: Animació, comèdia, aventures. 2018. 115 min.
Ralph i Vanellope viuen tranquils a la sala recreativa on hi ha els seus respectius jocs, però ella comença a notar cert cansament de la rutina diària. En un intent d’introduir novetats al joc de curses de Vanellope, Ralph provoca que el volant de la seva màquina es trenqui i aquesta corri perill de ser llançada. Tot canvia quan el propietari de la sala instal·la una connexió WiFi, cosa que permet Ralph i Vanellope entrar a l’immens món d’Internet per a buscar un volant de recanvi que no es pot trobar enlloc més.
Després d’irrompre amb certa força el 2012 com a atractiu exercici nostàlgic del món dels primers videojocs, ¡Rompe Ralph! va caure en un relatiu oblit degut als convencionalismes que acabaven dominant la seva història. Per aquest motiu, i també per l’atreviment de submergir-se a un món tan canviant i inabastable com el d’Internet, l’arribada de Ralph Rompe Internet aixecava certa desconfiança. No obstant, aquesta seqüela resulta ser una grata sorpresa. Tot i que evidentment es veu obligada a acotar el seu contingut, la pel·lícula demostra un gran enginy i sentit de l’humor a l’hora de representar els diferents entorns online que actualment governen una part important de les nostres vides. Però no només això: Ralph Rompe Internet és efectiva en el rerefons dels seus missatges i manté a ratlla la vessant més emotiva de la seva història.
El gran encert d’aquesta seqüela és que l’evolució que representa respecte la seva antecessora és en certa manera la mateixa que plasma a la seva història; una evolució necessària, però que mai ha d’esborrar allò que deixa enrere. D’aquesta manera, Ralph Rompe Internet planteja la seva transició de les màquines recreatives a la immensitat de la xarxa evitant descriure aquest nou entorn com un gran perill, però tampoc presentant-lo com un nou paradigma absolut de l’entreteniment. La pel·lícula procura mostrar els pros i contres de les dues mentalitats davant d’aquesta evolució, personalitzades en Ralph (més reticent i proteccionista) i Vanellope (més atrevida i independent), i la veritat és que troba un bon equilibri. En aquest sentit, s’identifica la concòrdia que Ralph Rompe Internet també busca entre dues generacions, ja que la relació podria ser perfectament la d’un pare i una filla.
Les mirades de Ralph i Vanellope són divergents des de l’inici; només cal veure com “entren” a Internet per primer cop. Això no vol dir, però, que siguin intransigents i es converteixin en antagonistes per definició. Sense anar més lluny, Ralph Rompe Internet converteix Ralph en una estrella de Youtube en clau de paròdia, a la vegada que exposa Vanellope als principals riscos que planteja aquest univers, fent-li veure que no tot són flors i violes. Com era de preveure, aquest contrast de mentalitats és el que posa en risc el lligam entre tots dos, i això es converteix en el principal enemic (o virus, en aquest cas) de la història. A pesar d’això, i de tenir Disney darrere, no es pot dir que el sentimentalisme s’apoderi en excés de Ralph Rompe Internet; si més no, està ben integrat dins del missatge global que envia la pel·lícula, relativament equiparable al que acabava transmetent La Lego Película.
A nivell estructural, Ralph Rompe Internet beu parcialment de la seva antecessora, ja que els protagonistes van saltant d’un escenari a l’altre per a assolir un objectiu concret. És aquí on la pel·lícula explota amb gran enginy els continguts que tots coneixem. I sí, també sap fer-ho amb certa mala llet. Des de la cerca predictiva de Google, fins a gegants com Twitter, eBay o Youtube, passant pels molestos anuncis “pop-up” i fins i tot els baixos fons habitats per hackers i virus… qualsevol usuari habitual hi pot identificar innumerables referències, i també veure reflectida (i criticada) la seva actitud. Escenes com la dels empleats de Youtube aspirant “likes” o Ralph llegint els comentaris ofensius dels usuaris aconsegueixen tenir força impacte, encara que sigui de forma momentània. Menció a part mereix també l’autoparòdia de Disney en relació a tots els seus productes, especialment les princeses.
Parlant de princeses, no es pot obviar el pes femení que conté Ralph Rompe Internet, focalitzat en gran part en el sanguinari joc de curses que visiten els dos protagonistes. No és casualitat que l’estrella del joc sigui una dona, i tampoc ho és que la veu original la posi Gal Gadot, ja que, tal com va passar amb l’efecte Wonder Woman (que també és una princesa), la petita Vanellope s’hi veu reflectida com allò que vol ser de gran. Amb detalls com aquest i tots els citats anteriorment, la pel·lícula sap enriquir-se suficientment per a no quedar-se com un simple entreteniment, i en cap moment queda desfasada, com es podia témer. El repte que afrontava no era petit, i la veritat és que Ralph Rompe Internet el supera de forma més que satisfactòria, tant a nivell de diversió i humor, com de maduresa en el seu missatge. Amb tot, el resultat global supera la seva predecessora.
Martí
M.A.Confidential 