M.A.Confidential

Un Amour de Jeunesse

Directora: Mia Hansen-Love

Intèrprets: Lola Créton, Sebastian Urzendowsky, Magne Havard Brekke, Valérie Bonneton, Serge Renko.

Gènere: Drama, romàntic. França, 2010. 110 min.

Hi ha històries que no guarden el seu valor en l’originalitat o enginy del seu contingut, sinó en la forma en què se’ns expliquen. És el primer film que veig de la jove directora francesa Mia Hansen-Love, però queda força clar que, si hi ha algun tret la caracteritza, és el d’explicar històries amb un tacte i sensibilitat molt personals. Un Amour de Jeunesse té un títol clar i concís que resumeix a la perfecció la premisa principal de la pel·lícula: el primer amor entre dos adolescents, aquell en què un es creu que ja ho sap tot quan en realitat és un complet novell en la matèria. Una història vital, senzilla i sense cap mena d’additiu, que flueix amb naturalitat, però també amb un ritme un pèl irregular. Hansen-Love aporta el seu gran talent cinematogràfic i sap regular molt bé els nivells d’edulcoració de la trama, així com els de dramatisme, propiciant que la pel·lícula acabi tenint una mica de tot, però sempre explicat de forma sincera i versemblant.

Tot i que esperar un ritme trepidant d’una producció d’aquest tipus seria d’allò més ingenu, el cert és que a la Un Amour de Jeunesse li costa un pèl arrencar en el seu primer acte. Hansen-Love presenta els dos protagonistes amb cura i sense cap mena de pressa i descriu tots els sentiments que la seva relació els comporta, però arriba un moment en què l’acció es torna lleugerament reiterativa. Amb la marxa del noi, tota l’atenció passa a focalitzar-se en la figura de Camille, l’autèntica protagonista, i la pel·lícula agafa més nervi gràcies a la dinamització de les escenes i també a l’aparició d’el·lipsis temporals. Un canvi que reflecteix la mentalitat de la noia, cada cop més inquieta, inconformista i amb ganes d’explorar i experimentar tot el que la vida li té preparat. Amb això, la directora demostra que, més enllà del seu marcat estil personal, sap adaptar el seu tractament darrere la càmera a la condició que presenta la trama en cada moment.

Un Amour de Jeunesse és un fantàstic retrat sobre l’adolescència i el descobriment de l’amor. No cau en la seva vessant més idealista, ni tampoc furga en la més morbosa o melodramàtica, i la història acaba sent totalment terrenal i transparent. Si bé és cert que Hansen-Love no s’arrisca excessivament, els veritables conflictes importants són els interiors. La pel·lícula exposa les contradiccions que els sentiments provoquen en els personatges durant la seva recerca de tot allò que busca un jove d’aquesta edat: la llibertat, la capacitat de decidir per si sol el camí a prendre. A partir de la segona meitat del film, Hansen-Love fa gal·la del seu talent narratiu amb una gran metàfora de caire arquitectònic, i també introdueix enginyosos diàlegs amb persones de generacions superiors, que d’una forma o altra avisen els ingenus protagonistes del que els pot passar en el futur. Globalment, Un Amour de Jeunesse és una pel·lícula més profunda del que sembla.

La joventut dels actors protagonistes no suposa cap problema davant la complexitat dels seus papers. Amb tan sols 18 anys i una minsa experiència al cinema, Lola Créton porta el pes del film amb una solidesa impressionant i sap donar al personatge els matisos adequats en cada tram de la història. La seva naturalitat i espontaneïtat, a més de la seva falta de pudor a l’hora de mostrar lliurement el seu cos (a aquesta edat, no ha de ser fàcil) estenen un futur molt prometedor davant seu. Per la seva banda, Sebastian Urzendowsky també completa una actuació més que convincent, especialment en la primera part del film. El treball dels dos és realment meritori tenint en compte que l’estil de Mia Hansen-Love, més aviat contemplatiu i amb escenes llargues, requereix un especial esforç per als actors, sobretot per a Créton, qui es converteix en una espècie d’alter ego de la directora a la pantalla.

Mia Hansen-Love és d’aquelles directores que cuida fins el mínim detall de cada situació i cada pla, així com les localitzacions on succeeixen, sempre influents a nivell narratiu. Per a degustar-ho, Un Amour de Jeunesse no es pot abordar amb pressa o impaciència, l’espectador s’ha de deixar portar per la història i intentar entrar en la part més lírica de la pel·lícula. Sí, podria dir-se que és “la típica pel·lícula francesa”, però en cap cas es pot parlar d’un títol minoritari o reservat només als més gurmets. En el fons, Hansen-Love ens presenta una història senzilla, que no deixa d’evolucionar encara que alguns trams resultin més lents, i que busca descaradament el costat més emocional de les vivències dels seus personatges. Tots podem posar-nos a la pell de Camille o Sullivan i identificar-nos amb els seus sentiments, i aquest és el gran valor d’aquest més que correcte drama francès.