Ja el tornem a tenir aquí a tocar, a la cantonada. El Festival de Sitges és a 10 dies de tornar a estendre la catifa vermella a les seves particulars estrelles, zombis i, principalment, frikis de tota mena que acudeixen incondicionalment a la seva cita cinèfila preferida de l’any. Després de la magnífica edició de l’any passat, tant per l’evident millora de l’organització com pel nivell sorprenentment alt que van presentar les pel·lícules projectades, aquesta edició no ho tindrà fàcil, però de nou l’oferta és d’allò més atractiva. Aquest és un primer recull dels que, a priori, poden ser els títols més destacats que s’hi veuran del 7 al 16 d’octubre. En breu, la segona part.
Avanços
Per a tot friki cinèfil de pro fincat a Catalunya, un any és allò que passa entre edició i edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Durant una setmana de mitjans del mes d’octubre, el Garraf es converteix en la segona residència dels qui esperem amb candeletes la inabastable programació, cada vegada més variada, d’un dels esdeveniments cinematogràfics del nostre país. Aquest any, el festival ens rebrà amb la salutació vulcaniana, ja que la 49a edició està dedicada a l’univers de Star Trek, i des de fa uns quants dies ja en coneixem alguns dels títols que ens faran suar per quadrar horaris i també matinar de forma quasi incomprensible per anar a fer el cafè a la cua del teatre Prado. Les dates marcades en vermell són del 7 al 16 d’octubre, i aquests són alguns dels primers títols que caldrà marcar en negreta.
Un any més, he fet una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs del 2016 que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi, com sempre, algunes modificacions. Segurament, retards, tenint en compte els precedents. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
- Los Odiosos Ocho (Quentin Tarantino). La vuitena pel·lícula de Tarantino és un western hivernal que, com sempre, promet grans diàlegs, sang i mala llet.
- Steve Jobs (Danny Boyle). Amb guió d’Aaron Sorkin, aquest sembla ser -ara sí- el biopic definitiu sobre el creador d’Apple, encarnat per Michael Fassbender.
- La Gran Apuesta (Adam McKay). Repartiment espectacular per a aquesta nova visió de l’origen de la crisi econòmica, que dispara contra Wall Street.
- Creed. La Leyenda de Rocky (Ryan Coogler). Torna Stallone amb el seu personatge més mític, ara com a entrenador del fill del seu gran rival Apollo Creed.
- Legend (Brian Helgeland). Biopic sobre els bessons Kray, ambdós interpretats per Tom Hardy, que van dominar l’escena mafiosa de Londres als anys 60.
- Spotlight (Thomas McCarthy). Drama sobre uns periodistes que van destapar un cas de pederastia a Massachussets. Considerada gran favorita a l’Oscar.
- Mia Madre (Nanni Moretti). El popular director italià explica aquí la història de dos germans que han d’afrontar una greu malaltia de la seva mare.
- La Juventud (Paolo Sorrentino). Després de la brillant La Gran Belleza, Sorrentino ens acosta ara a dos homes que reflexionen sobre la seva vellesa.
- Maggie (Henry Hobson). Cinema de zombis però amb un aire pausat i intimista, i amb un dramàtic Schwarzenegger que convenç de forma sorprenent.
- El Hijo de Saúl (László Nemes). Drama hongarès sobre un treballador forçat del camp de concentració d’Auschwitz que mira de redimir els seus actes.
A mes i mig per acabar l’any, ja comencen a ressonar bona part dels títols que ens mantindran en alerta durant el primer trimestre de 2016, i ja puc dir que entre els meus preferits s’hi acaba de colar Triple 9. Aquest thriller policíac promet energia a punta pala, i a més ho fa amb un director més que atractiu darrere la càmera: John Hillcoat, responsable de La Propuesta (2005), la magnífica La Carretera (2005) i la mig oblidada Sin Ley (2012), entre altres. En aquest cas, el director australià prem clarament l’accelerador i presenta la història d’un crim d’alta volada en què els delinqüents duen a terme una cuidada estratègia per a distreure la policia, concretament a través del codi “triple 9”, que significa “ajuda immediata”, i també d’alguns còmplices en els propis cossos de seguretat.
La labor detectivesca que inclou l’exercici del periodisme pot fer un servei enorme a la societat, ja que és capaç de revelar i aturar grans injustícies que, en cas contrari, seguirien produint-se sense que ningú n’estigués al cas. Un dels darrers exemples va arribar l’any 2003, quan un grup de periodistes del diari Boston Globe van destapar els escàndols de pederàstia de diversos capellans de Massachusetts, tot i l’intent de l’Arxidiòcesi de Boston per a ocultar-ho. El cas va donar la volta al món i va suposar un premi Pulitzer per al diari, i ara arriba Spotlight per a explicar-ho en forma de pel·lícula. Dirigit per Tom McCarthy (The Visitor), aquest drama que desgrana tot el treball dels periodistes ja ha passat pels festivals de Venècia i Toronto, on ha aixecat aplaudiments quasi unànimes.
Cada cop que Quentin Tarantino fa una nova ofrena a la comunitat cinèfila, és necessari un petit moment de paralització. I amb raó, ja que poques vegades les expectatives fallen (tot i que, amb el pas del temps, Django Desencadenado potser no ha deixat tota l’empremta desitjada) i sempre tenim la certesa que ens esperen un bon grapat d’aquelles imatges que només el director de Knoxville sap regalar-nos. Ara, després d’aquella primera incursió al western, Tarantino s’hi capbussa completament amb The Hateful Eight, una història hivernal en què un caça-recompenses i la seva fugitiva capturada miren d’arribar al poble de Red Rock perquè la justícia actuï contra ella, i ell cobri el que li pertoca; no obstant, pel camí es troben a diversos acompanyants inesperats de viatge que ho complicaran tot plegat.
Poc ens pensàvem fa deu anys, quan Daniel Craig va ser polèmicament escollit com a nou James Bond, que la saga de l’espia més famós del món entraria en una de les seves millors etapes. Deixant de banda aquell despropòsit anomenat Quantum of Solace (2008), la majoria coincidim en situar Casino Royale (2006) i Skyfall (2012) entre les millors pel·lícules de 007. És en aquesta última, dirigida per Sam Mendes, on es va detectar un important gir obscur i introspectiu del personatge, i ara Spectre arriba per a reprendre la història on l’espia era més a prop de ser un fugitiu que no pas un heroi. També amb Mendes a la direcció, la nova entrega de James Bond es centra en la lluita contra una organització secreta anomenada Spectre, a la qual 007 intentarà fer front de forma relativament autònoma a l’MI6, que encara li dóna l’esquena.
Guanyar un Oscar és un èxit enorme, però no suposa cap garantia de futur si un s’hi repenja i es deixa anar. Imagino que aquest advertiment l’haurà tingut molt clar Alejandro González Iñárritu, ja que pocs mesos després de rebre l’estatueta per la magnífica Birdman, el director mexicà ja té encarrilat el seu proper projecte. I tot i que el projecte té una fisonomia radicalment diferent, no sembla que s’hagi relaxat ni un pèl. The Revenant és una història de supervivència que adapta una novel·la homònima de Michael Punke i es basa en fets reals, concretament els que va viure l’explorador Hugh Glass el 1820. En plena cacera, Glass va ser ferit de mort per un ós, i va ser abandonat a la muntanya pels seus tres companys; no obstant, va aconseguir sobreviure, i va emprendre una crua venjança contra els homes que el van trair.
DC Comics segueix contraatacant davant la maquinària de producció de Marvel. I de quina manera. A la recent Comic-Con de San Diego, no només ha presentat el nou tràiler de Batman v Superman: El Amanecer de la Justicia, que arribarà el mes de maig de 2016, sinó que ha desvetllat les primeres imatges de l’altre gran projecte de l’any que ve, que tot just arribarà tres mesos més tard: Suicide Squad. Adaptant el còmic homònim, la pel·lícula explica com una agència governamental secreta dels Estats Units decideix crear un esquadró format per alguns dels delinqüents més perillosos del país, que fins llavors estaven empresonats sota màxima seguretat. El seu objectiu serà executar una operació d’altíssim risc, i el que reben a canvi és clemència per tots els crims que havien comès.
A les portes de l’estiu i les corresponents vacances, pocs motius semblen sensats per a fer-nos pensar en el mes d’octubre, però si n’hi ha un, aquest és el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Si més no, ho és per a aquells qui tenim previst passar-nos uns quants dies a la capital del Garraf per a exercir com a orgullosos “frikis” del setè art. Des de la setmana passada, ja sabem alguns dels títols que ens obligaran a quadrar horaris impossibles i fer massatges a les retines durant les deu jornades d’aquesta 48a edició del festival, que es celebra del 9 al 18 d’octubre. Per a començar a fer boca, aquests són alguns dels primers reclams que he seleccionat dins d’aquesta primera tanda de confirmacions.















