M.A.Confidential

Per a tot friki cinèfil de pro fincat a Catalunya, un any és allò que passa entre edició i edició del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Durant una setmana de mitjans del mes d’octubre, el Garraf es converteix en la segona residència dels qui esperem amb candeletes la inabastable programació, cada vegada més variada, d’un dels esdeveniments cinematogràfics del nostre país. Aquest any, el festival ens rebrà amb la salutació vulcaniana, ja que la 49a edició està dedicada a l’univers de Star Trek, i des de fa uns quants dies ja en coneixem alguns dels títols que ens faran suar per quadrar horaris i també matinar de forma quasi incomprensible per anar a fer el cafè a la cua del teatre Prado. Les dates marcades en vermell són del 7 al 16 d’octubre, i aquests són alguns dels primers títols que caldrà marcar en negreta.

The Girl with All the Gifts (Colm McCarthy, 2016)

Comencem amb un d’aquells títols que contenen tot el que es pot esperar del Festival de Sitges: futur semiapocalíptic, experiments científics passats de rosca i amenaces zombis. El director britànic Colm McCarthy, fins ara centrat en l’àmbit de les sèries -ha dirigit un parell de capítols de Sherlock-, s’atreveix per primer cop amb el cinema i ho fa amb tota l’ambició del món, ja que adapta un dels best sellers de ciència-ficció més recents: The Girl With all the Gifts. Una aventura de supervivència que promet ser trepidant i que aspira a aportar coses noves.

Hell or High Water (David Mackenzie, 2016)

Com ja és habitual en els últims anys, Sitges també té reservat un espai més que rellevant al cinema independent nord-americà, especialment aquell que recupera els seus gèneres més purs i els reinterpreta. En aquest cas, Hell or High Water aposta per una mescla de thriller policíac i western, òbviament localitzada en una desolada zona rural de Texas, que desprèn un aroma a sèrie B semblant al de títols com Cop Car o Cold in July, vistos fa poc al festival. Amb tres importants noms com Jeff Bridges, Chris Pine i Ben Foster, apunta a ser una de les propostes destacades d’aquest any.

The Neon Demon (Nicolas Winding Refn, 2016)

Havien de passar coses molt estranyes perquè el danès Nicolas Winding Refn no presentés a Sitges la seva última pel·lícula. Guardonat amb el premi Màquina del Temps l’any passat, el director de Drive sembla haver accentuat encara més el gir conceptualista que ja va mostrar a Only God Forgives i amb The Neon Demon té tots els números per a aconseguir les opinions més polaritzades de l’edició d’enguany. Centrada en el món de les top models i protagonitzada per Elle Fanning, la pel·lícula ja va aixecar airades crítiques a Cannes, així que serà una de les apostes més arriscades.

31 (Rob Zombie, 2016)

Tot i que la seva fama recau sobretot en els fans més acèrrims del terror més lúdic i sanguinari, i no tant en l’acceptació a nivell global per part de la crítica, ningú pot negar que Rob Zombie és ara mateix un dels puntals d’aquest gènere. A Sitges, com no podia ser d’altra forma, s’hi troba com a casa, i en aquest cas hi presenta 31, una espècie d’encreuament entre Perseguido i Saw en què cinc persones han de sobreviure a un terrorífic “joc” durant la nit de Halloween. Coneixent el director, tot apunta que tindrem una bona ració de gore de sèrie B, i també de diversió per als qui n’estan assedegats.

La Propera Pell (Isaki Lacuesta, 2016)

Després de passar pel D’A 2016, Sitges presentarà una nova oportunitat per a veure el més nou d’un dels directors catalans més rellevants de l’escena independent actual, Isaki Lacuesta, que en aquest cas codirigeix amb Isa Campo per presentar un thriller rural que promet misteri des del primer minut. La Propera Pell explica la història d’un adolescent que reapareix després d’estar vuit anys desaparegut, i que aixeca les sospites dels diferents habitants d’un petit poble de muntanya. A partir de les relacions amb la seva mare, els seus amics i els qui no se’n fien ni un pèl, el film construeix un enigma que no serà fàcil de desxifrar.

Rupture (Steven Shainberg, 2016)

El thriller independent disposarà a Sitges d’un altre exponent a tenir molt en compte, en aquest cas en la seva vessant més misteriosa i inquietant. Protagonitzada per Noomi Rapace i amb secundaris de luxe com Peter Stormare o Michael Chiklis, Rupture explica la història d’una mare soltera que és segrestada per una organització desconeguda, i que ha de descobrir els motius de tot plegat. El fragment que se’n pot veure ja deixa clar que la pel·lícula no està disposada a deixar-nos gaire tranquils.

Tickled (David Farrier, 2016)

Si el gènere documental entra a la programació de Sitges, és perquè té quelcom sorprenent a oferir, i la veritat és que en aquest cas desperta una enorme curiositat saber on pot anar a parar la història de Tickled. Es tracta del testimoni d’un periodista que, buscant fenomens estranys per internet, descobreix una important competició de fer pessigolles i decideix anar a conèixer els seus creadors per a conèixer una mica més el tema. El cas, però, acaba convertint-se en un autèntic malson fins a límits insospitats. Tenim ganes de saber per què.

Seoul Station (Yeon Sang-ho, 2016)

El cinema d’animació ja fa anys que també és responsable d’una part important del prestigi del festival, i aquest any tot apunta que així seguirà sent si tenim en compte propostes com Seoul Station. El sud-coreà Yeon Sang-ho presenta una història de zombis ambientada a la capital del seu país, i ho fa amb un estil molt particular i cuidat, però que no sembla escatimar detalls quant a acció sanguinària. Tot apunta que serà una d’aquelles perles que gràcies a Sitges es podran gaudir en pantalla gran.

A més d’aquest últim títol, la indispensable quota de cinema asiàtic tornarà a ser d’allò més poblada i rellevant en el proper Festival de Sitges. En la potent vessant del thriller d’acció, hi destaquen noms com Johnnie To amb Three,  Na Hong-jin amb The Wailing, Kim Seong-Hoon amb la claustrofòbica Tunnel, o el mateix Yeon Sang-ho, que repeteix temàtica zombi -ara en acció real- amb Train to Busan. D’altra banda, entre els autors més prestigiosos arribats d’Orient, no hi falten Park Chan-wook amb la misteriosa The Handmaiden, ben rebuda a Cannes, i Takashi Miike amb l’esperpèntica Terra Formars. També

Aquí podeu trobar la resta de pel·lícules ja anunciades pel Festival de Sitges 2016. Com ja és habitual, a principis de setembre es donarà a conèixer pràcticament la totalitat de la programació.