Train to Busan

All posts tagged Train to Busan

SEOUL STATION

Posted by Martí on 6 de Mai de 2017
Posted in: Animació, Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Seoul Station

Director: Yeon Sang-ho

Veus originals: Shim Eun-kyung, Lee Joon, Ryu Seung-Ryong, Jang Hyuk-Jin.

Gènere: Animació, thriller, terror. Corea del Sud, 2016. 90 min.

En ple centre de la ciutat de Seül, un home vell camina amb una visible ferida al seu coll i queda tirat en un passadís de l’estació de tren. Allà, un home el veu i surt a buscar ajuda, però quan torna amb alguns medicaments el vell ha desaparegut. D’altra banda, una jove descobreix que el seu nòvio ha estat fent servir una foto d’ella per a captar visites a la seva web, la qual cosa provoca una forta discussió entre els dos.

Un dels fenomens del cinema de gènere de l’any passat va ser sens dubte el de Train to Busan, ja que per a molts va suposar una reconciliació amb la temàtica zombi en la seva vessant més lúdica i salvatge. Però aquell tren ple d’infectats que partia en direcció Busan deixava enrere una capital sud-coreana on encara hi havia alguna història per a explicar. Aquí és on apareix Seoul Station, que completa el particular duet apocalíptic zombi del director Yeon Sang-ho amb un to i uns objectius força diferents. Que l’animació sigui la tècnica escollida en aquest cas no és un fet estrany o capritxós, ja que tota la filmografia anterior del director -tret de la citada Train to Busan– pertany a aquest gènere, però a més a més resulta tot un encert per a oferir una experiència amb gran valor propi. Seoul Station no només ofereix una mirada genuïna dins del seu gènere, sinó que sorprèn per la foscor amb què acaba tractant la seva problemàtica i també les seves històries personals.

Continue Reading

TRAIN TO BUSAN

Posted by Martí on 9 de gener de 2017
Posted in: Cine - 2016. Tagged: , , , , , , , , , , . 4 comentaris

Busanhaeng

Director: Yeon Sang-ho

Intèrprets: Gong Yoo, Ma Dong-seok, Ahn So-hee, Kim Soo-an, Jung Yu-mi, Kim Eui-sung, Choi Woo-sik.

Gènere: Terror, acció, ciència-ficció. Corea del Sud, 2016. 115 min.


Un pare i la seva filla, a qui ell no presta gaire atenció per estar massa obsessionat amb la feina, agafen un tren a l’estació de Seúl per anar a veure la mare, que viu a la ciutat de Busan. Durant el trajecte fins l’estació, se succeeixen les notícies sobre importants aldarulls a la capital coreana, però el pare no li dóna més importància. El que no sap és que els problemes són causats per un perillós virus que està infectant tota la població, i que el tren on acaben de pujar no en quedarà del tot impune.

L’escassa distribució que encara pateix a les nostres sales fa que el seu grau de popularitat sigui massa baix, però el cinema sud-coreà s’ha consolidat ja com una de les fonts més riques i fiables de pel·lícules de gènere. No són el súmmum de l’originalitat ni la transgressió, però tot el que fan, ho fan bé i amb un gran sentit de l’espectacle. I si hi ha un títol recent que recull totes aquestes qualitats, aquest és indubtablement Train to Busan. La pel·lícula, que ens va descobrir el darrer Festival de Sitges, és una lliçó de ritme, de tensió i també de gestió exemplar de tots els clixés que defineixen el cinema de zombis, de mode que ofereix dues hores divertidíssimes d’acció, terror i també aquest humor tan particular que tenen els asiàtics. El film no inventa res, corre els riscos justos i necessaris, però es desenvolupa amb una seguretat i una constància que el converteixen en un mirall on hauria de mirar-se tot el seu gènere. En definitiva, tot allò que pretenia Guerra Mundial Z i no va saber aconseguir-ho.

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2016 – Crònica (part III)

Posted by Martí on 23 d'Octubre de 2016
Posted in: Sitges 2016. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Penúltima ració de la collita del Festival de Sitges, aquest cop amb les guanyadores a Millor Pel·lícula i Millor Direcció, així com un parell de les eleccions més desafortunades que vem fer en aquesta edició del festival. De nou, la sempre particular visió del Breixo complementa les pel·lícules vistes per un servidor.

The Eyes of My Mother (Nicolas Pesce, 2016)

Esta película corta (76 minutos) recuerda poderosamente a una vista también el año pasado en Sitges: The Boy. Ambas son estudios pausados sobre la psique dañada de sociópatas en la América más rural y aislada. Donde aquella funcionaba gracias al realismo extremo y a una lenta acumulación que explotaba únicamente en el clímax, The Eyes of my Mother opta por ir dejando caer giros despreocupadamente cada diez minutos, con el ritmo de un metrónomo tranquilo pero constante.

Eso hace que el proceso que lleva a la conversión en asesino en serie sea aquí un poco más inverosímil que en el primer caso y también que algunas de las consecuencias de los giros no se exploren tanto como cabría esperar por falta de tiempo… Pero todo se termina perdonando, porque esa tendencia tan poco indie a buscar el impacto hace la película mucho más entretenida, sorprendente e incluso pulp de lo que parecía en un principio. (Breixo)

Continue Reading

FESTIVAL DE SITGES 2016 – Prèvia (1 de 2)

Posted by Martí on 26 de Setembre de 2016
Posted in: Avanços, Sitges 2016. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Ja el tornem a tenir aquí a tocar, a la cantonada. El Festival de Sitges és a 10 dies de tornar a estendre la catifa vermella a les seves particulars estrelles, zombis i, principalment, frikis de tota mena que acudeixen incondicionalment a la seva cita cinèfila preferida de l’any. Després de la magnífica edició de l’any passat, tant per l’evident millora de l’organització com pel nivell sorprenentment alt que van presentar les pel·lícules projectades, aquesta edició no ho tindrà fàcil, però de nou l’oferta és d’allò més atractiva. Aquest és un primer recull dels que, a priori, poden ser els títols més destacats que s’hi veuran del 7 al 16 d’octubre. En breu, la segona part.

Continue Reading