M.A.Confidential

It Comes at Night

Director: Trey Edward Schults

Intèrprets: Joel Edgerton, Kelvin Harrison Jr., Christopher Abbott, Carmen Ejogo, Riley Keough, Griffin Robert Faulkner.

Gènere: Thriller, terror. USA, 2017. 90 min.

Paul, Sarah i el seu fill Travis viuen en una casa al mig del bosc, i acaben de sacrificar l’avi de la família per culpa d’una estranya malaltia que li havia omplert el cos de butllofes. Després d’això, la família mira de tirar endavant com pot, tot i que el jove Travis comença a tenir malsons. Una nit, uns sorolls desperten la família, que es troba un intrús a l’habitació on fins ara havia viscut l’avi, totalment aïllada de la resta de la casa.

Amb tan sols cinc anys d’existència, la productora A24 Films està elaborant un catàleg de títols independents realment impressionant. Ex Machina, Langosta, Green Room, Swiss Army Man, The Witch, Enemy, Free Fire o inclús Moonlight, guanyadora de l’últim Oscar a la millor pel·lícula, en són exemples que fan difícil rebatre aquesta afirmació. Ara, cal afegir-hi Llega de Noche, un thriller de supervivència amb alguna pinzellada de terror que suposa tot un exercici d’estil per part del joveníssim director Trey Edward Schults. Tot i que la seva promoció apuntava al gènere terrorífic pròpiament, a l’hora de la veritat ens trobem amb un film molt més carregat de tensió propiciada per la desesperació dels personatges, que no pas destinat a fer passar una mala estona a l’espectador. No obstant, Llega de Noche es mostra efectiva en la seva construcció progressiva d’un ambient de temor i desconfiança vers qualsevol cosa, i el cert és que necessita ben pocs recursos per a aconseguir-ho.

La història que ens planteja Llega de Noche es podria definir com una píndola breu i acotada dins d’un context postapocalíptic a escala mundial, el qual se’ns dóna a entendre, però sense entrar en cap mena d’explicació que vagi més enllà del bosc on tenen lloc els fets. Pot ser que les grans ciutats estiguin infestades de zombis, que la raça humana estigui desapareixent o que una espècie alienígena hagi infectat la població mundial… però res d’això és massa important. El nostre conflicte es centra en el futur de la mitja dotzena de protagonistes en aquesta casa concreta, encara que el seu destí sembli, tard o d’hora, fatalment predefinit. I és en aquesta situació, en què el cap només pensa en la supervivència i la protecció de la família, on Llega de Noche planteja el seu particular estudi antropològic i psicològic, però també deixant els suficients espais en blanc perquè nosaltres els omplim a la nostra manera.

Trey Edward Schults s’ajuda d’una ambientació a mida per a inquietar-nos a través de la seva càmera. L’absència total d’electricitat comporta l’ús constant de llanternes i llums d’oli enmig d’una foscor incipient, de mode que compartim la visió reduïda que tenen els personatges en aquestes condicions. Tot i que com a recurs sembla rematadament bàsic, s’ha de dir que el director sap donar una especial veracitat a les escenes, i que sap crear uns efectes de llum i ombra d’una gran plasticitat; amb un punt que pot arribar a recordar l’estil de Shyamalan. És cert que Llega de Noche incorpora les seves breus insercions terrorífiques de forma una mica avantatjosa, ja que utilitza els estats de somni del fill de la família, però també cal dir que el director ens ho indica utilitzant cada vegada el mateix recurs visual, de mode que no hi ha voluntat de despistar l’espectador. De la mateixa manera, utilitza el punt de vista d’algun personatge en concret per a mostrar-nos o ocultar-nos el que a ell l’interessa.

Trucs a banda, la pel·lícula genera una atmosfera que atrapa des del primer moment. El seu potent inici ja planteja una sèrie d’intrigues que ens acompanyen al llarg de tota la història, i la creixent desconfiança que es respira a l’ambient va fent tota la resta. Llega de Noche no estableix bons ni dolents, ni tampoc jutja les accions dels seus personatges –de fet, no sabem res d’ells–, però fa una evident representació a petita escala del comportament humà davant situacions límit i empès per la por. La inspiració en John Carpenter és força visible, en aquest sentit. El fet que el film només ens acosti a la ment d’un dels protagonistes, concretament el fill de la família, contribueix a reflectir tota la inseguretat, el remordiment i el desconcert mental que pot arribar a generar una vivència tan traumàtica tipus per a algú que tot just encara la maduresa. A la vegada, posa en contrast la seva bona voluntat i la naturalitat dels seus instints, enfront la malícia i l’egoisme que acaben demostrant els adults.

Tot i la humilitat de la producció, Llega de Noche compta amb un repartiment que li afegeix certa entitat, sobretot gràcies a un barbut Joel Edgerton que es manté en estat de gràcia (El Regalo, Loving) i a una Riley Keough (The Girlfriend Experience) que en té prou amb quatre escenes per a sobressortir. Amb tot, la pel·lícula quedarà més com un interessant exercici formal i una bona representació de la convivència humana sota conflicte, i en canvi es queda una mica enrere en el que és el seu propi argument. Li faltaria algun toc més genuí o arriscat per arribar a destacar del tot, o potser no li hagués anat malament indagar una mica més en la misteriosa vessant psicològica del fill protagonista. No obstant, Llega de Noche conté prous al·licients per a ser apreciada i també recordada com una nova i valuosa contribució d’A24 Films a la tan necessitada cartellera actua.