M.A.Confidential

Their Finest

Directora: Lone Scherfig

Intèrprets: Gemma Arterton, Sam Claflin, Jack Huston, Bill Nighy, Jake Lacy, Paul Ritter, Rachael Stirling, Richard E. Grant, Henry Goodman, Jeremy Irons.

Gènere: Drama. Gran Bretanya, 2016. 115 min.

En plena 2a Guerra Mundial, i amb la ciutat de Londres assetjada per les bombes dels avions nazis, la indústria cinematogràfica britànica vol produir una pel·lícula que aixequi la moral de la població. Per a escriure el guió, contracten un equip on hi ha Catrin Cole, a qui encarreguen l’escriptura dels diàlegs femenins. No obstant, Catrin aconsegueix que la pel·lícula estigui protagonitzada per dues germanes, i cada cop agafa més protagonisme dins de tota la producció.

Les aparences que desprèn una pel·lícula com Su Mejor Historia porten a afrontar-la de forma un tant relaxada, sense expectatives de trobar-te amb –valgui la redundància– la millor història del món. I si bé és cert que en general presenta un tracte amable amb l’espectador, resulta ser un film força més incisiu i irònic en relació als diferents missatges que vol llançar, així com en la diversitat de temàtiques que abraça. Entre una cosa i l’altra, Su Mejor Historia se les empesca per a mantenir un interès constant i combinar les seves diferents vessants amb bastanta dignitat. Tret d’alguns girs dramàtics inserits sense gaire traça durant el seu últim terç, i que de pas allarguen massa la duració final, la pel·lícula funciona prou bé i fa honor al seu humil homenatge a la funció del cinema com a mètode d’evasió per als espectadors.

Un dels trets que distingeixen Su Mejor Historia és que és una pel·lícula concebuda completament des d’una òptica femenina. La novel·la original de Lissa Evans està adaptada per la guionista Gabby Chiappe, i darrere la càmera hi ha la danesa Lone Scherfig. La protagonista, òbviament, també és una dona; i no una qualsevol. Catrin Cole, interpretada per una convincent Gemma Arterton, exemplifica una lluita que ja era present als anys 40, i que dissortadament segueix sent vigent avui dia, però la pel·lícula evita tirar pel dret en aquest sentit. Frase rere frase, rèplica rere rèplica i escena rere escena, i amb una subtilesa “made in Britain”, Su Mejor Historia mostra l’empenta de Catrin per a anar posant els colzes i fer-se valdre en un món on les dones estan en un clar segon pla. Així, el film fa arribar el seu missatge amb intel·ligència, ja que dignifica el personatge enlloc d’utilitzar-lo simplement per a un propòsit concret.

L’etiqueta “made in Britain” que llueix Su Mejor Historia també es tradueix en un ús de l’humor idoni per a descarregar el dramatisme que, en realitat, impera en l’entorn de la història. On millor funciona és en el retrat que fa la pel·lícula sobre la contraposició entre la visió cinematogràfica britànica i la nord-americana, aprofitant que bona part de l’acció correspon al rodatge d’aquest film motivador. I òbviament la diana de la burla recau en els ianquis. La imposició d’una figura de l’star system de Hollywood -que després resulta ser un pèssim actor- o la petició d’un final “més passional i descaradament emotiu” per a fer plorar el públic són alguns dels aspectes que Su Mejor Historia presenta amb to de sorna. De totes maneres, la pel·lícula es postula com un interessant testimoni del funcionament de la indústria del cinema britànic d’aquella època, fet que fins ara no havia estat especialment tractat, contràriament al cas nord-americà.

Sense pràcticament adonar-nos-en, la pel·lícula va desplegant un gran nombre d’eixos narratius dins del seu conjunt. I un d’ells és precisament l’argument del film que roden els protagonistes, que curiosament es centra en el rescat de la platja de Dunkerque (coincidint amb l’estrena del títol de Christopher Nolan) i, per descomptat, es basa en fets reals. Amb tot això, Lone Scherfig acaba comandant una història de diferents fronts que pocs s’haurien imaginat en començar la pel·lícula. Llàstima que on grinyoli més Su Mejor Historia sigui en la trama de la vida personal de la protagonista, ja que l’espècie de triangle amorós en què es veu immersa es percep tòpic i no acaba d’aportar gran cosa. A més a més, arriba un moment en què Catrin es veu afectada per massa coincidències desgraciades que descol·loquen i sacsegen en excés una narració que fins llavors havia equilibrat prou bé el to entre drama i comèdia, i que en cap cas necessitava girs sobtats com aquests.

A pesar d’aquest petit descontrol en què entra el film durant el seu tram final, la sensació és que Su Mejor Historia arriba a bon port, i que fins i tot deixa un record una mica més intens del que es podia esperar d’ella. Les continues autorreferències que apareixen al llarg de la narració se les acaba aplicant la pròpia pel·lícula, que evidentment s’esforça per a deixar marxar l’espectador amb un somriure a la boca. Potser no arriba a emocionar tant com voldria, però Su Mejor Història es percep prou honesta per a què acceptem les seves intencions. I el cert és que de tant en tant no va malament que, tal com expressa un dels personatges durant la pel·lícula, “el cinema ajudi a l’espectador a deixar les seves preocupacions a casa durant una estona”. Una frase que, per molt que passin els anys, rarament deixarà de ser vàlida.