Estiu 1993
Directora: Carla Simón
Intèrprets: Laia Artigas, David Verdaguer, Bruna Cusí, Paula Robles, Fermí Reixach, Isabel Rocatti.
Gènere: Drama. Catalunya, 2017. 95 min.
Amb només sis anys, la Frida afronta un dels estius més complicats de la seva vida. Acaba de perdre la seva mare i marxa a viure amb la que serà la seva família adoptiva, uns tiets que tenen una masia en ple bosc a la Garrotxa. Allà, la Frida es troba amb un estil de vida completament allunyat del que tenia a Barcelona, i també amb la seva neboda petita Anna, amb qui haurà de conviure com si fos la seva germana. D’entrada, sembla que les coses van bé, però poc a poc sorgeixen complicacions.
A la dècada dels 90, el desplegament de les càmeres de vídeo domèstiques va fer que pocs períodes vacacionals o esdeveniments de qualsevol tipus quedessin sense immortalitzar. Imatges mogudes i desenquadrades, so defectuós, alarmant falta de ritme… però al capdavall una pila de records que quedaven conservats en una cinta VHS degudament etiquetada, i que agafaven més valor emocional amb cada any que envellien. Per a Carla Simón, Estiu 1993 podria ser perfectament l’etiqueta d’una d’aquestes cintes, però en realitat es converteix en la pel·lícula que recull l’etapa més important de la seva infància. La directora catalana aboca els seus records i sensacions de forma profundament personal, respectant un enorme realisme de principi a fi i cuidant tots els detalls, i aconsegueix fer d’Estiu 1993 una obra admirable. Una història capaç de traslladar un cúmul de sensacions amb una delicadesa que no era gens fàcil d’assolir.
