Passat l’equador de l’Atlántida Film Fest 2017, aquesta és la primera crònica sobre els primers títols que he pogut veure fins ara. El primer que es pot dir és que aquest festival suposa un autèntic viatge per tots els racons del continent, i fins i tot fora d’ell: de Portugal a Kazakhstan o d’Israel a Sèrbia, passant per casa nostra. Per ara, destaquen un parell de films de factura notable, però també m’he trobat amb alguna lleugera decepció. Aquestes són les impressions.
Anuncis
Martí
