M.A.Confidential

The Girlfriend Experience

Directors: Amy Seimetz, Lodge Kerrigan

Intèrprets: Riley Keough, Paul Sparks, Mary Lynn Rajskub, Kate Lyn Sheil, Briony Glassco, Sugith Varughese, Michael Therriault, Kate Hewlett, Jenny Raven, Shaun Benson, Alexandra Castillo.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2016. 13 capítols de 25-30 min.

“Els diners no donen la felicitat, però procuren una sensació tan semblant, que es necessita un autèntic especialista per a verificar-ne la diferencia”. No és la frase més enginyosa, ni la més provocadora, ni la més corrosiva que ha sortit de la ment de Woody Allen, i probablement per això no resulta massa coneguda, però sí que es pot considerar una de les més sinceres per part del genial director novaiorquès. A la vegada, també funciona com un molt bon resum de tot allò que envolta The Girlfriend Experience, una nova sèrie de la cadena privada nord-americana Starz que pren com a base la pel·lícula homònima, i no massa reeixida, de Steven Soderbergh. Amb un inusual format de capítols d’entre 25 i 30 minuts, el producte busca fer un retrat de la seva jove protagonista i a la vegada extreure una visió més àmplia de les altes esferes socials d’una gran ciutat com Chicago, i tot i que el resultat no sempre és igual de satisfactori, genera un magnetisme força particular.

El primer focus de The Girlfriend Experience recau en Christine Reade, la seva protagonista. El seu tractament és possiblement l’apartat més controvertit de la sèrie, ja que en completar els 13 capítols és difícil no tenir la impressió que ens ha faltat conèixer-la una mica més. Després d’un inici en què l’evolució dels fets resulta un pèl atropellada, sí que és evident l’avanç que experimenta Christine un cop es submergeix de ple en la seva activitat com a “escort” de luxe, així com el descobriment de certs trets personals, però les seves motivacions mai acaben de desvetllar-se del tot; ni tan sols quan la sèrie dedica un capítol sencer (un dels millors de la temporada, per cert) a recuperar el seu entorn familiar. Si bé el misteri constant que envolta Christine contribueix a l’objectiu global de The Girlfriend Experience, també sorgeix una necessitat de saber-ne algun detall més que ens permeti comprendre els seus actes, però queda clar que la sèrie té unes altres prioritats.

Aquestes prioritats apunten a l’altre gran nucli de la sèrie, que és tot l’entorn que envolta Christine. Un entorn que es pot descriure perfectament amb una paraula: la infelicitat. És aquí on entra en joc la frase inicial de Woody Allen, ja que The Girlfriend Experience presenta diversos exemplars d’una societat que, a pesar de tenir poder adquisitiu per a tot el que vulgui, viu amb la desesperació de no saber trobar l’afecte necessari per a ser feliç. En les diverses relacions que es relaten, el punt clau és cadascun dels homes que està amb Christine, i no tant ella mateixa, ja que son ells qui d’una forma o altra estan negant l’evidència: totes les estones que passen junts són simples interpretacions dins una realitat falsejada. En una societat on el concepte “experiència” s’han convertit en un reclam per a vendre qualsevol activitat, la de gaudir d’una relació de parella acaba resultant ser el mateix: un pur servei de pagament on els vincles emocionals, per molt reals que semblin, són inexistents.

Els directors Amy Seimetz y Lodge Kerrigan traslladen aquest món a la petita pantalla buscant aquest mateix tractament; és a dir, des d’una marcada fredor i distància emocional. La modernitat i luxe de tots els escenaris acaba resultant monòtona i hostil, una percepció que s’accentua degut a l’electrònica difusa i repetitiva de la banda sonora de Shane Carruth, i també òbviament per la manca total de passió que mostra Christine. No resulta estrany que totes les trobades amb els seus clients, així com tots els successos al seu lloc de treball, tinguin lloc en espais elevats a desenes de metres del terra, allunyant-los de la veritable realitat que toca de peus a terra. La posada en escena de The Girlfriend Experience també ens parla de la pròpia identitat de la protagonista, enfrontant-la constantment a miralls i construint imatges en què la podem veure per duplicat. I és aquesta doble vessant que adquireix la seva vida, i també la seva personalitat, la que crea el principal misteri de tot plegat: qui és la veritable Christine?

Tot i que el seu format combina pros i contres -facilita la gran agilitat narrativa de tots els capítols, però a la vegada requereix obviar una quantitat considerable d’informació-, The Girlfriend Experience aposta per quelcom diferent i de personalitat força marcada. Sap fer-nos mirar més enllà de la simple morbositat de les nombroses i força explícites escenes sexuals que conté, i fins i tot introdueix trames pròpies d’un thriller d’espionatge i coaccions. Hi ha alguns capítols que, com a unitat, resulten quasi magistrals; llàstima que, a l’hora de traçar una continuïtat narrativa a nivell de temporada, es trobi a faltar una mica més de cohesió i es deixin pel camí alguns conflictes que tenien potencial. De la mateixa manera, algun dels seus capritxos argumentals hauria pogut cedir els seus minuts a un major acostament a les raons de la seva protagonista. Potser per això, l’experiència de The Girlfriend Experience com a espectadors no acaba d’arrodonir-se del tot, però sens dubte serà una de les novetats destacades d’aquest 2016 televisiu.