Watchmen

Director: Zack Snyder

Intèrprets: Malin Akerman, Billy Crudup, Jackie Earle Haley, Patrick Wilson, Matthew Goode, Jeffrey Dean Morgan, Carla Gugino.

Gènere: Còmic, ciència-ficció, acció. USA, 2009. 150 min.

Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ

Si he trigat quasi un mes des de la seva estrena per anar a veure-la, era perquè em feia certa mandra, ho reconec. Ara que ja ho he fet, puc constatar que 150 minuts de Watchmen són masses per donar una opinió més o menys absoluta sobre el film. Amb això em refereixo que la llargada, complexitat i varietat del seu contingut propicien que la balança entre pros i contres estigui molt carregada. Amb tot, puc dir que m’ha semblat una pel·lícula de superherois interessant per la seva singularitat i també pel seu rerefons, però que no m’ha arribat a entusiasmar ni a enganxar completament. Sense haver llegit el còmic original, m’atreveixo a dir que Zack Snyder ni ha fet curt, ni ha fet llarg, sinó tot el contrari. Crec que l’error ha estat a l’hora d’escollir què incloure i què no incloure a la pel·lícula.

Watchmen té una arrencada prometedora i molt ben aconseguida, mesclant realitat històrica i ficció a través d’involucrar els protagonistes en fets recents que tots coneixem. D’aquesta forma, el film ja et presenta el context on es durà a terme la història, una realitat que pren com a base el món on vivim, però reversionat a la seva manera. Globalment, el plantejament i la presentació dels diferents Watchmen està molt ben resolta. No obstant, a mida que avança el film, comencen a aparèixer elements que ja costen més d’assimilar i tens la sensació que la història pren masses camins secundaris per explicar-te coses que potser no feien falta, o que et descoloquen més que no pas aclarir-te res. És normal, dues hores i mitja són molt susceptibles de que això passi. Segurament, Zack Snyder ho ha fet amb la millor intenció del món i sempre pensant en la integritat del còmic, però a vegades és millor saber fer servir les tisores.

Un dels aspectes característics de Watchmen és que els superherois presentats no segueixen cap tipus de patró concret i que són força diferents els uns dels altres, tant pels poders que tenen, com per la forma de ser i actuar. Tot i que no tots tenen la mateixa força i el mateix carisma, tenen un component humà especialment profund. En realitat, Watchmen és una pel·lícula que, lluny d’explicar-nos l’esplendor dels seus personatges i recrear-se amb les seves accions extraordinàries, ens situa en un ambient completament terrenal. Potser és per això que qui està més fora de lloc és precisament qui més capacitats sobrehumanes té. La veritat és que moltes de les aparicions del Dr. Manhattan solen provocar una sensació de trasllat a un altre film paral·lel, en què pràcticament no entenem res del que veiem. I això que el personatge juga un paper molt important, però el seu tractament el fa massa distant a tota la resta.

La direcció de Zack Snyder resulta força més moderada que a 300, però no es pot reprimir de seguir introduint efectes per a la galeria que sí, són espectaculars a nivell visual, però no mantenen cap tipus de cohesió amb la resta. El film encerta en presentar una fotografia i estil visual impressionants, però gens carregats, i una banda sonora que no està gens malament, combinant música original (una mica massa tòpica) amb conegudes cançons que van marcar època en el seu moment. Un bon recurs per seguir contextualitzant la història a la nostra realitat. A això també s’hi ha de sumar l’aparició de personatges i conflictes polítics reals, o si més no, molt propers a la realitat.

El cert és que la balança de pros i contres dóna per molt, però la conclusió és que Watchmen pel·lícula feta amb bona intenció i amb resultat millorable. Tot i que cada cop veig menys necessitats de fer pelis tan llargues, no es fa especialment pesada (Spider-Man 3 dura el mateix i vaig fer esforços per no tancar els ulls) i té un final més que digne. A més, els missatges que transmet respecte la societat contemporània tenen força pes i són veritablement aplicables (lamentablement) al que tenim avui dia. No deixarà tanta empremta com aspirava a deixar i no sé si tindré ganes de veure-la un altre cop d’aquí un temps, però ningú em treu que vaig passar una bona estona al cinema, encara que fós un mes més tard del que tocava…