M.A.Confidential

IT

Posted by Martí on 13 de Setembre de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Andrés Muschetti, aventures, Bill Skarsgård, Chosen Jacobs, drama, Finn Wolfhard, Jaeden Lieberher, remake, Sophia Lillis, Stephen King, terror, Wyatt Oleff. 10 comentaris

It

Director: Andrés Muschetti

Intèrprets: Bill Skarsgård, Jaeden Lieberher, Sophia Lillis, Finn Wolfhard, Wyatt Oleff, Chosen Jacobs, Nicholas Hamilton.

Gènere: Terror, drama, aventures. USA, 2017. 135 min.

Tot i la seva aparença tranquil·la, Derry és una població nord-americana que amaga un fosc historial de nens desapareguts. La més recent és la del petit Georgie, que perseguia el seu vaixell de paper i va ser engolit per un misteriós pallasso que va sortir de la claveguera. Des de llavors, el seu germà Bill intenta recuperar-se, però el dolor de la pèrdua i el ‘bullying’ que pateix a l’escola juntament amb el seu grup d’amics no hi ajuda. En realitat, tots ells pateixen de tant en tant visions terrorífiques que no els deixen viure tranquils.

Recentment, lamentava l’oportunitat que havia perdut una pel·lícula com Verónica per a aconseguir un resultat molt més sòlid que el que obté. La manca d’aprofundiment en la seva protagonista i el fet de deixar massa preguntes sense resposta afectava a la implicació que generava i deixava la història massa buida. Ara, It s’encarrega de posar en pràctica el cas contrari. La nova adaptació del llibre de Stephen King –que ja va comptar amb la seva sèrie de televisió l’any 1990– es presenta com un títol de terror, com no podria ser d’altra manera, però destaca sobretot per captar la vessant més humana del relat de King. El director argentí Andrés Muschetti transgredeix el component nostàlgic que suposa fer un remake d’It avui dia, i construeix una història universal sobre el significat de la por en edat infantil. I ho fa, a més, cuidant els seus personatges i demostrant un admirable sentit de l’aventura i un gran ús del terror.

TWIN PEAKS – 3a temporada

Posted by Martí on 7 de Setembre de 2017

Posted in: Sèries TV. Tagged: Chrysta Bell, Dale Cooper, David Lynch, Dougie Jones, drama, intriga, Kyle MacLachlan, Laura Dern, Michael Horse, Miguel Ferrer, naomi watts, paranoia, Sheryl Lee, Showtime, Twin Peaks. 3 comentaris

Twin Peaks

Creadors: David Lynch i Mark Frost

Intèrprets: Kyle MacLachlan, Sheryl Lee, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Naomi Watts, Al Strobel, Laura Dern, Don Murray, James Belushi, Robert Knepper, Tim Roth, Jennifer Jason Leigh.

Gènere: Drama, intriga. USA, 2017. 18 capítols de 55-60 min.

25 anys després de la investigació de la mort de Laura Palmer, el poble de Twin Peaks segueix amb la peculiar realitat dels seus personatges. Mentrestant, l’agent de l’FBI Dale Cooper, fins ara atrapat a la lògia negra, reapareix encarnat en dos personatges diferents: Dougie Jones, un agent d’assegurances de Las Vegas que no recorda res de la seva vida, i un “doppelgänger” del propi Cooper dominat per l’esperit malvat de Bob. Per la seva banda, la unitat de l’FBI liderada pel subdirector Gordon Cole s’activa quan és informada que l’agent Cooper ha tornat a aparèixer.

“Som com el somiador que somia i després viu dins del somni. Però, qui és el somiador?”.

L’escena onírica en què el personatge de Cole Gordon té una breu trobada amb Monica Bellucci pot semblar, com tants altres aspectes, més un capritx personal de David Lynch que cap altra cosa, però és probable que contingui una de les frases clau per a entendre les raons de ser d’aquest retorn de Twin Peaks. Qui és el somiador? L’agent Cooper? Laura Palmer? El propi Lynch? Els espectadors? La veritat és que es podrien trobar arguments per a recolzar totes les opcions, i precisament la gràcia és que cadascú es faci seva aquesta resposta. Al capdavall, enfrontar-nos a una sèrie com Twin Peaks és com participar d’un somni aliè i fer-nos-el nostre. David Lynch i Mark Frost han aconseguit que aquest somni (o malson, o una mica de cada) es reactivi i que, un cop acabats aquests 18 nous capítols, es mantingui ben latent. Tot plegat, regit per les desconcertants i sovint indesxifrables regles narratives del director de Montana.

VERÓNICA

Posted by Martí on 4 de Setembre de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Ana Torrent, Bruna González, Claudia Placer, Iván Chavero, ouija, Paco Plaza, Sandra Escacena, terror, Verónica. 1 comentari

Verónica

Director: Paco Plaza

Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna González, Claudia Placer, Iván Chavero, Ana Torrent.

Gènere: Terror. Espanya, 2017. 100 min.

Amb només 15 anys, la Verónica combina la seva vida d’adolescent amb la responsabilitat d’ocupar-se dels seus tres germans petits. El seu pare ja no hi és, i la seva mare, propietària d’un bar, es veu obligada a treballar hores i hores per a poder mantenir la família. Un dia, coincidint amb una eclipsi de lluna, la Verónica i dues amigues decideixen fer una ouija a un soterrani de l’escola per a intentar parlar amb el pare d’ella, però el joc acaba provocant una estranya reacció a la Verónica, que a partir d’aquí comença a canviar el seu comportament.

Més enllà de l’evident propòsit d’acollonir l’espectador durant una bona estona, tota pel·lícula de terror realment memorable es caracteritza per comptar amb una història sòlida darrere. No cal que sigui brillant o revolucionària, però almenys que doti de sentit a tot el conjunt i doni explicació a cadascuna de les situacions. Una de les primeres coses que es poden apreciar un cop vista Verónica és, precisament, la debilitat d’aquest pal de paller. Paco Plaza deixa detalls de qualitat i demostra bones idees i intencions, i fins i tot arriba a inquietar en escenes puntuals, però no pot evitar la sensació que el seu film estira més el braç que la màniga. Degut a això, i en un context en què el terror està revivint gràcies a directors emergents i la seva capacitat d’introduir nous llenguatges, Verónica queda com una obra massa mediocre que potser pot tenir un lloc dins del gènere a nivell espanyol, però que en realitat no aporta res de nou.

LA SEDUCCIÓN

Posted by Martí on 29 d'Agost de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Addison Riecke, Angourie Rice, Colin Farrell, drama, elle fanning, Emma Howard, Kirsten Dunst, La Seducción, Nicole Kidman, Oona Laurence, remake, sofia coppola, The Beguiled. 1 comentari

The Beguiled

Director: Sofia Coppola

Intèrprets: Colin Farrell, Nicole Kidman, Kirsten Dunst, Elle Fanning, Oona Laurence, Angourie Rice, Addison Riecke, Emma Howard.

Gènere: Drama. USA, 2017. 90 min.

En plena guerra civil nord-americana, una nena que cull bolets a un bosc de Virginia troba un soldat del bàndol del nord que ha estat ferit a una cama. Tot i l’espant, decideix ajudar-lo i el porta a l’escola femenina on conviu amb sis dones més. Al principi, l’arribada del soldat trenca la tranquil·litat de la casa i desperta certa desconfiança, ja que les dones donen suport al bàndol confederat, però poc a poc aquestes van canviant la seva actitud vers ell.

El concepte de la seducció sempre ha estat força present en el cinema de Sofia Coppola; no només com a element actiu dins de les seves històries i personatges, sinó com a tret característic en les pròpies intencions de la directora a l’hora de comunicar-se amb l’espectador. Cadascuna de les seves pel·lícules ha buscat, amb més o menys èxit, generar una atmosfera particular per a seduir-nos i arrossegar-nos a la sempre personal visió que Coppola mostra de la seva càmera. La decisió de revisar un títol com La Seducción, doncs, pren tota la coherència del món dins de la filmografia de la directora. I de nou ens trobem amb un film que cuida fins l’extrem la seva composició visual i narrativa, i que flueix amb gran solvència a mida que van aflorant els diversos sentiments en cadascun dels personatges. Llàstima que, com ja ens té acostumats Sofia Coppola, La Seducción no acabi de rematar les idees que tan brillantment havia plantejat la seva primera meitat.

EL OTRO GUARDAESPALDAS

Posted by Martí on 27 d'Agost de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: acció, buddy movie, comèdia, Elodie Yung, Gary Oldman, Patrick Hughes, Ryan Reynolds, Salma Hayek, Samuel L. Jackson, The Hitman's Bodyguard. 2 comentaris

The Hitman’s Bodyguard

Director: Patrick Hughes

Intèrprets: Ryan Reynolds, Samuel L. Jackson, Salma Hayek, Gary Oldman, Elodie Yung, Joaquim de Almeida.

Gènere: Comèdia, acció. USA, 2017. 115 min.

Un error que acaba amb la mort d’un client sentencia la carrera de Michael Bryce com a guardaespatlles de luxe. Dos anys més tard, la seva exparella, que és agent de la Interpol, li confia una missió de vital importància: traslladar el perillós assassí a sou Darius Kincard fins La Haia perquè pugui testificar contra un cruel dictador bielorús. Michael i Darius no es professen cap amistat, ja que històricament han estat adversaris, però els dos hauran de trobar la forma de col·laborar, ja que l’entorn del dictador no deixarà que arribin a La Haia amb vida.

Fa un any, la comèdia d’acció Dos Buenos Tipos recuperava l’essència de la buddy movie vuitantera de la mà d’un dels seus principals impulsors: Shane Black, guionista d’Arma Letal. Ara, podríem dir que en recull el testimoni El Otro Guardaespaldas, una esbojarrada cinta d’acció que se sustenta bàsicament en els plats que es llencen pel cap els seus dos protagonistes: un assassí a sou (Samuel L. Jackson) i un agent de seguretat privada caigut en desgràcia (Ryan Reynolds). Tot i la simplicitat i inversemblança de la seva història, El Otro Guardaespaldas sap aprofitar els seus recursos per a convertir-se en un entreteniment prou digne, i sempre conscient de la seva condició més propera a la comèdia que a cap altra cosa.

OKJA

Posted by Martí on 21 d'Agost de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Ahn Seo Hyun, aventures, Bong Joon-ho, Corea del Sud, Devon Bostick, fantàstic, Giancarlo Esposito, jake gyllenhaal, Lily Collins, Netflix, Okja, paul dano, Steven Yeun, tilda swinton. 1 comentari

Okja

Director: Bong Joon-ho

Intèrprets: Ahn Seo Hyun, Tilda Swinton, Jake Gyllenhaal, Paul Dano, Devon Bostick, Lily Collins, Giancarlo Esposito, Steven Yeun, Byun Hee-bong.

Gènere: Fantàstic, aventures, drama. Corea del Sud, 2017. 115 min.

En un futur no massa llunyà, la multinacional nord-americana Mirando Corporation usa la tecnologia genètica per a crear una nova espècie animal: els anomenats “superporcs”. Durant 10 anys, un dels seus exemplars femella, Okja, conviu a les muntanyes de Corea del Sud amb la petita Mija i el seu avi, que la cuiden i l’estimen com si fos una més de la família. No obstant, i sota el pretext d’un concurs per a premiar el millor “superporc”, Mirando Corporation envia un equip per a emportar-se Okja a Estats Units.

De tots els directors sud-coreans responsables de l’enorme impuls del cinema d’aquest país en l’inici del segle XXI, Bong Joon-ho n’és probablement un dels més versàtils i complets. Després de captivar-nos amb el thriller policíac Memories of Murder l’any 2003, el director s’ha atrevit, i de forma exitosa, amb el terror (The Host), el drama més pur (Mother) i també l’acció futurista i distòpica (Snowpiercer). Quatre anys després d’aquesta última, presenta la que segurament és la seva obra més peculiar, Okja, que mescla el component fantàstic i d’aventures amb un missatge satíric contra la societat de consum. Aquest eclecticisme es tradueix en un entreteniment força insòlit, amb brillants escenes d’acció i una història d’amistat que funciona de meravella, però també en un estrany còctel de tonalitats, tant de la història com dels personatges. Això provoca certa ambigüitat respecte la seriositat amb què tracta la seva temàtica, i fa que Okja quedi com una pel·lícula molt més lúdica i extravagant que no pas reivindicativa.

FESTIVAL DE SITGES 2017 – Primer avanç

Posted by Martí on 13 d'Agost de 2017

Posted in: Avanços, Sitges 2017. Tagged: Festival de Sitges 2017, tràiler. Deixa un comentari

El fans del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ja fa un any que tenim marcada en vermell l’edició de 2017 del festival, ja que aquest arriba al seu 50è aniversari, ni més ni menys. Amb la figura de Dràcula com a motiu visual i temàtic, aquesta edició ho torna a tenir tot per a entusiasmar els aficionats al cinema de gènere, però també a qualsevol cinèfil amb ganes de veure pel·lícules en un ambient molt especial. De moment, ja es coneix part de l’oferta que hi trobarem, i la veritat és que ja ens podem fer una idea de com de complicat serà poder veure-ho tot. Les dates a bloquejar al calendari són del 5 al 15 d’octubre, i aquests són alguns dels primers títols que caldrà apuntar a l’apartat de destacats.

SPIDER-MAN: HOMECOMING

Posted by Martí on 3 d'Agost de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: Jacob Batalon, Jon Favreau, Jon Watts, Marisa Tomei, Marvel, Michael Keaton, robert downey jr, Spider-Man, Spider-Man Homecoming, Tom Holland, Tony Revolori, Zendaya. 2 comentaris

Spider-Man: Homecoming

Director: Jon Watts

Intèrprets: Tom Holland, Robert Downey Jr., Michael Keaton, Marisa Tomei, Jacob Batalon, Zendaya, Jon Favreau, Tony Revolori, Laura Harrier, Logan Marshall-Green, Donald Glover, Michael Mando.

Gènere: Acció, fantàstic, comèdia. USA, 2017. 135 min.

Després de ser reclutat per Tony Stark per a la guerra interna entre els Vengadores, Peter Parker torna a la seva vida com a estudiant d’institut al barri de Queens, on també actua com a Spider-Man per a aturar la delinqüència. Peter, que ha d’amagar la seva doble vida a la seva tieta May i al seu millor amic Ned, espera amb impaciència que Tony el torni a trucar, però l’avís no acaba d’arribar. Tot es complica quan un recollidor de ferralla i restes químiques es rebela després de veure’s perjudicat per l’avarícia de l’empresa Stark.

Tot i que els seus memorables dos primers títols van inaugurar la que es pot considerar com l’era moderna del gènere de superheroïs, la saga Spider-Man s’havia convertit en la gran espina clavada de Marvel. La desastrosa tercera part d’aquella primera tanda protagonitzada per Tobey Maguire va arruïnar les bones expectatives creades, i l’estratègia de reiniciar la saga amb Andrew Garfield no va solucionar res: repetició de l’estructura narrativa, mateix to transcendental i una simple actualització dels efectes especials. Vist això, la idea de conèixer un tercer Spider-Man en un període de tan sols 15 anys em generava, francament, una certa mandra. Però Spider-Man: Homecoming ha resultat ser tota una sorpresa, ja que constata que Marvel, ara sí, ha après dels errors i ha trobat l’esperit que li pertocava a un dels seus superheroïs de capçalera. Així doncs, sembla que a la tercera ha anat la vençuda.

BABY DRIVER

Posted by Martí on 1 d'Agost de 2017

Posted in: Cine - 2017. Tagged: acció, Ansel Elgort, Baby Driver, comèdia, Edgar Wright, Eiza González, Jamie Foxx, Jon Bernthal, Jon Hamm, kevin spacey, Lily James, policíac. Deixa un comentari

Baby Driver

Director: Edgar Wright

Intèrprets: Ansel Elgort, Lily James, Jamie Foxx, Jon Hamm, Kevin Spacey, Eiza González, Jon Bernthal, Ben VanderMey.

Gènere: Acció, policíac, comèdia. USA, 2017. 115 min.

Baby és un jove conductor amb una habilitat al volant impossible d’igualar. Treballa per al cap d’una banda criminal, que sap que ningú com ell pot escapar dels diversos robatoris i atracaments que organitza fins a deixar els lladres lluny de la policia, a pesar que estigui constantment escoltant la música que duu guardada al seu iPod. Un dia, Baby coneix una camarera per a qui sent una atracció instantània, i això el fa replantejar-se la seva vida com a còmplice d’aquesta activitat criminal.

Des de l’aclamada “trilogia del Cornetto” (Zombies Party, Arma Fatal i Bienvenidos al Fin del Mundo), Edgar Wright s’ha consolidat com un dels nous directors que ha sabut representar la cultura pop contemporània de forma més enginyosa. També és veritat que des de llavors, i ja ficat de ple en l’atmosfera de Hollywood, no havia comptat amb un projecte en què agafés les regnes en solitari. Arribada l’oportunitat, la coherència ens diu que havíem d’esperar una pel·lícula com Baby Driver: lúdica, elegant, elèctrica, melòmana, incansable i, per sobre de tot, completament autoconscient de la seva condició. Una pel·lícula que s’agrada a si mateixa i se sent guanyadora, però perquè sap que pot fer-ho. Wright regala un entreteniment majúscul, construït amb una brillantor particular que permet recobrir un guió que en el fons és força convencional, i que també ens fa perdonar-li el lleuger desgast i ensucrament que mostra en el seu tram final.

ATLÀNTIDA FILM FEST 2017 – 2a crònica

Posted by Martí on 29 de Juliol de 2017

Posted in: General. Tagged: Atlantida Film Fest, cinema independent, filmin, Godless, Michel Gondry, Microbe et Gasoil, Robinù, The Fixer, VOD. Deixa un comentari

Segona entrega del que ens ha ofert l’Atlántida Film Fest 2017 en el seu recorregut pel cinema europeu. En aquest cas, l’esperit més aventurer d’un director tan consagrat com Michel Gondry es combina amb el més pur dramatisme arribat des d’Europa de l’Est, i es completa amb un interessant peça documental que pràcticament converteix Nàpols en la Baltimore italiana. Globalment, un nivell notable que demostra el nivell de la selecció del festival. Aquestes en són les ressenyes.