Verónica
Director: Paco Plaza
Intèrprets: Sandra Escacena, Bruna González, Claudia Placer, Iván Chavero, Ana Torrent.
Gènere: Terror. Espanya, 2017. 100 min.
Amb només 15 anys, la Verónica combina la seva vida d’adolescent amb la responsabilitat d’ocupar-se dels seus tres germans petits. El seu pare ja no hi és, i la seva mare, propietària d’un bar, es veu obligada a treballar hores i hores per a poder mantenir la família. Un dia, coincidint amb una eclipsi de lluna, la Verónica i dues amigues decideixen fer una ouija a un soterrani de l’escola per a intentar parlar amb el pare d’ella, però el joc acaba provocant una estranya reacció a la Verónica, que a partir d’aquí comença a canviar el seu comportament.
Més enllà de l’evident propòsit d’acollonir l’espectador durant una bona estona, tota pel·lícula de terror realment memorable es caracteritza per comptar amb una història sòlida darrere. No cal que sigui brillant o revolucionària, però almenys que doti de sentit a tot el conjunt i doni explicació a cadascuna de les situacions. Una de les primeres coses que es poden apreciar un cop vista Verónica és, precisament, la debilitat d’aquest pal de paller. Paco Plaza deixa detalls de qualitat i demostra bones idees i intencions, i fins i tot arriba a inquietar en escenes puntuals, però no pot evitar la sensació que el seu film estira més el braç que la màniga. Degut a això, i en un context en què el terror està revivint gràcies a directors emergents i la seva capacitat d’introduir nous llenguatges, Verónica queda com una obra massa mediocre que potser pot tenir un lloc dins del gènere a nivell espanyol, però que en realitat no aporta res de nou.
Martí
