M.A.Confidential

El fans del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges ja fa un any que tenim marcada en vermell l’edició de 2017 del festival, ja que aquest arriba al seu 50è aniversari, ni més ni menys. Amb la figura de Dràcula com a motiu visual i temàtic, aquesta edició ho torna a tenir tot per a entusiasmar els aficionats al cinema de gènere, però també a qualsevol cinèfil amb ganes de veure pel·lícules en un ambient molt especial. De moment, ja es coneix part de l’oferta que hi trobarem, i la veritat és que ja ens podem fer una idea de com de complicat serà poder veure-ho tot. Les dates a bloquejar al calendari són del 5 al 15 d’octubre, i aquests són alguns dels primers títols que caldrà apuntar a l’apartat de destacats.

La Forma del Agua (Guillermo del Toro, 2017)

Padrí de la 50a edició del festival, estrena de nova pel·lícula programada per a finals de tardor… era força evident que Guillermo del Toro no deixaria passar l’ocasió de portar La Forma del Agua a Sitges, i té tota la lògica que ho faci a la inauguració del festival, on serà un dels grans protagonistes. La pel·lícula proposa una història d’amor entre una dona i un home amfibi, en un context de Guerra Freda i òbviament trepitjant el terreny del gènere fantàstic que tant agrada al director mexicà. Serà, sens dubte, un dels títols de més prestigi d’aquesta edició.

The Killing of a Sacred Deer (Yorgos Lanthimos, 2017)

El seu pas pel Festival de Cannes va despertar de tot menys indiferència, i el seu component de thriller psicològic amb apunts sobrenaturals ja la convertia en una de les favorites per a aterrar a Sitges. A més, el seu director Yorgos Lanthimos (Langosta, Canino) ja ha estat premiat al festival. Així doncs, The Killing of a Sacred Deer, que explica la història d’un reputat cirurgià que veu trontollar la seva vida familiar per culpa d’un pacient força particular, serà un dels títols de més potència de la secció oficial d’aquesta edició de Sitges.

Musa (Jaume Balagueró, 2017)

Tenint en compte que el nom de Jaume Balagueró va estretament lligat a les últimes dues dècades de la història del Festival de Sitges, era obligat que el director lleidatà presentés Musa, el seu últim títol de terror sobrenatural. La pel·lícula sembla un retorn a l’essència de Darkness i s’endinsa a un univers oníric per a narrar la història d’un estrany assassinat que ja havia estat somiat per dos persones abans que succeís. Conexient el bagatge de Balagueró dins del gènere, cal esperar grans coses de Musa, que a més compta amb un vistós repartiment format per Christopher Lloyd, Franka Potente i Leonor Watling.

Blade of the Immortal (Takashi Miike, 2017)

No seria estrany que Takashi Miike tingués ja una residència estable a Sitges, ja que rarament hi ha edició del festival sense, com a mínim, un títol del director japonès. També és veritat que rodant de dues a tres pel·lícules l’any, com fa Miike, les probabilitats són més altes. En el cas de la 50a edició, tot apunta que el nom del director apareixerà per partida triple a la programació, i personalment destaco aquesta Blade of the Immortal, una història de venjança que duu el gènere dels samurais a l’extrem a nivell d’acció i violència, i que probablement farà les delícies de l’espectador de Sitges.

Wind River (Taylor Sheridan, 2017)

Taylor Sheridan encara és un nom relativament desconegut, però per poc temps. El guionista de Sicario i Hell or High Water debuta a la direcció amb la que aspira a ser la successora d’aquesta segona, molt celebrada a la passada edició del festival. Wind River és un thriller policíac en què una agent de l’FBI (Elizabeth Olsen) i un experimentat caçador local (Jeremy Renner) s’uneixen per a investigar un intrigant assassinat en una reserva de natius americans. De nou, Sitges torna a obrir les portes al gènere indie nord-americà més prometedor, i fa anys que no falla.

La Villana (Jung Byung-Gil 2017)

L’acció sud-coreana també és un d’aquells ingredients sense els quals no s’explicaria l’essència del festival, i aquest any arriba amb una proposta més que ambiciosa. La Villana és un thriller de venjança que sembla encreuar les sagues Bourne i John Wick, ja que presenta una jove assassina a sou que vol emprendre una nova vida després de treballar per al govern, però que no ho tindrà fàcil per a deixar enrere la seva condició. Amb una direcció impressionant i la ja coneguda habilitat coreana per les coreografies d’acció, La Villana promet emocions fortes.

Mutafukaz (Shoujirou Nishimi i Guillaume Renard, 2017)

L’apartat d’animació també es presenta d’allò més atractiu. Sense anar més lluny, el director Àngel Sala va assegurar que “el millor de 2017 en aquest gènere es veurà a Sitges”. D’entre els primers títols, en destaco Mutafukaz, probablement perquè és l’aposta més particular i arriscada. El film barreja amb un aire rebel els estils japonès i europeu, i s’endinsa en un món paranormal des dels ulls d’un adolescent que comença a tenir visions després de patir un accident de moto. El tràiler ja deixa ben clara la qualitat visual de Mutafukaz, i també que el seu ritme pot ser trepidant.

The Bad Batch (Ana Lily Amirpour, 2016)

Fa tres anys, la directora Ana Lily Amirpour ja va sorprendre a Sitges amb la seva òpera prima A Girl Walks Home Alone at Night, i ara hi torna amb una segona producció força més ambiciosa. The Bad Batch ens situa en un futur postapocalíptic, en ple desert de Texas i enmig d’una comunitat caníbal, on una noia haurà de lluitar per a recuperar la vida que li han arrabassat. No hi faltarà violència explícita i també un component sci-fi que la situen en una posició avançada per a triomfar a Sitges. A més, compta amb un sorprenent càsting on hi són Jason Momoa, Keanu Reeves, Jim Carrey o Diego Luna.

The Little Hours (Jeff Baena, 2017)

Bona part de la pols que es va aixecar al passat Festival de Sundance va ser per cortesia de The Little Hours, una comèdia irreverent i gamberra que es trasllada a un convent de monges on els comportaments no són, per dir-ho d’alguna manera, massa “propers” a la comunitat religiosa. A base d’insults, sortides de to i fins i tot un cert fervor sexual, el director Jeff Baena s’atreveix a transgredir un entorn tan suposadament sagrat com aquest, i promet una bona dosi de rialles amb un humor totalment desenfrenat. La pel·lícula que Trump desitjaria censurar.

La Pell Freda (Xavier Gens, 2017)

Un dels grans best sellers de la literatura catalana compta per fi amb la seva adaptació cinematogràfica. I ja que La Pell Freda, d’Albert Sánchez Piñol, es tracta d’una novel·la pertanyent al gènere fantàstic, el lloc idoni per a la seva estrena mundial no podia ser altre que el Festival de Sitges. Dirigida pel francès Xavier Gens, la pel·lícula relata la història d’un exmembre de l’IRA arriba a una diminuta illa on només hi ha un far, i on periòdicament ha de patir l’atac d’unes estranyes criatures que surten de l’oceà. Veurem si la pel·lícula sap plasmar amb el gust necessari les pàgines que han devorat milers de lectors.

A banda d’aquests, caldrà estar atents a altres títols que pinten d’allò més bé, com per exemple la última pel·lícula de Kiyoshi Kurosawa, un habitual del festival, que presenta una curiosa història sobre una invasió al·lienígena a Before We Vanish. També em crida força l’atenció My Friend Dahmer, una inquietant radiografia sobre la joventut de l’assassí en sèrie Jeffrey Dahmer, que es va fer lamentablement popular a USA als anys 70. Per la seva banda, el thriller de ciència-ficció The Endless, explica la història de dos germans que descobreixen que les teories sobrenaturals de la secta a la qual van pertànyer no anaven tan desencaminades. Dins del gènere més purament fantàstic, podria sorprendre la brasilera As Boas Maneiras, que explica la història d’una embarassada que descobreix que espera un nen-llop. Finalment, Bushwick apunta a ser una bona opció dins de l’apartat de thriller d’acció pur i dur.

Aquí podeu trobar la resta de pel·lícules ja anunciades pel Festival de Sitges 2017. La previsió, un any més, és que la programació es completi a principis de setembre.