YO, TONYA

Posted by Martí on 1 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , . 1 comentari

I, Tonya

Director: Craig Gillespie

Intèrprets: Margot Robbie, Sebastian Stan, Allison Janney, Caitlin Carver, Julianne Nicholson, Paul Walter Hauser, Bobby Cannavale.

Gènere: Biopic, comèdia. USA, 2017. 115 min.

Des que guanya la seva primera competició amb només 4 anys, Tonya Harding està destinada a convertir-se en una estrella del patinatge artístic sobre gel. Però a pesar de la seva tècnica inigualable, Tonya ha de fer front a un gran obstacle que l’impedeix arribar al cim: la seva vida personal. El control tirànic de la seva mare, un nòvio que la maltracta i en general la imatge poc exemplar que dóna a l’exterior faran que Tonya necessiti un extra per a arribar a ser la número u.

Trencar amb els motlles clàssics del biopic sempre és un repte difícil per a tota pel·lícula d’aquesta condició. Per molt diferent que sigui el personatge en qüestió o el director darrere la càmera, costa sortir-se realment dels espais comuns presents a qualsevol retrat biogràfic. En el cas de Yo, Tonya, no es pot dir que arribi a trencar del tot aquestes pautes de gènere, però sí que busca diferenciar-se mitjançant un to clarament còmic i un tractament formal més versàtil. El de Tonya Harding és un personatge que, només pel seu historial familiar, ja presenta un enorme potencial dramàtic, però Craig Gillespie evita retratar-la exclusivament com una pobra víctima del seu entorn. Yo, Tonya juga de forma irònica amb el sensacionalisme que va condicionar l’opinió pública de la patinadora, i tampoc dubta en ridiculitzar alguns personatges o situacions que realment conviden a fer-ho.

Continue Reading

LADY BIRD

Posted by Martí on 27 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , . 1 comentari

Lady Bird

Directora: Greta Gerwig

Intèrprets: Saoirse Ronan, Laurie Metcalf, Lucas Hedges, John Karna, Beanie Feldstein, Tracy Letts, Timothée Chalamet, Danielle Macdonald.

Gènere: Drama, comèdia. USA, 2017. 95 min.

Christine McPherson és una noia de 17 anys que cursa el seu últim any d’institut als suburbis de Sacramento. Sota el sobrenom de “Lady Bird”, que ella mateixa s’autoadjudica i recorda constantment, Christine té grans aspiracions artístiques, i sap que per a complir-les ha d’anar a una universitat de Nova York, a l’altra punta del país. Els seus pares, però, no ho veuen gens clar; especialment la seva mare, amb qui Christine manté una relació molt tibant.

Després de convertir-se en una actriu icònica del cinema independent nord-americà de la última dècada, sobretot de la mà del director Noah Baumbach (Greenberg, Frances Ha, Mistress America), Greta Gerwig ha començat de forma prometedora la seva incursió a la direcció. Amb un marcat sabor autobiogràfic, Lady Bird ofereix un retrat de l’adolescència que, en certa manera, ens fa sentir una mica adolescents. Des de la llibertat d’una novícia que encara no sap ben bé el que fa (i tampoc se’n preocupa massa), però amb un control i criteri narratius propis d’algú amb més experiència, Gerwig es treu de la màniga una pel·lícula notable. Sense estar destinada a agradar a tothom, Lady Bird proposa una mirada concreta i actua sempre en coherència amb ella, i denota una gran complicitat entre directora i protagonista, una Saorsie Ronan que tot i estar un pèl grandeta per a anar a l’institut, treu el millor d’un personatge que dóna molt de joc.

Continue Reading

EL HILO INVISIBLE

Posted by Martí on 25 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , . 1 comentari

Phantom Thread

Director: Paul Thomas Anderson

Intèrprets: Daniel Day-Lewis, Vicky Krieps, Lesley Manville, Richard Graham, Bern Collaco, Jane Perry.

Gènere: Drama. USA, 2017. 130 min.

Reynolds Woodcock és el modista més prestigiós de Londres a principis dels anys 50. Entre ell i el seu equip, confeccionen vestits per a personalitats de tota mena, des de membres de reialeses europees fins a les famílies més riques d’Anglaterra; tot, supervisat per Cyril, la implacable germana de Reynolds. Un dia, després d’acomiadar la seva assistent, el modista marxa al camp per a esbargir-se, i allà coneix una jove cambrera que el deixa fascinat.

Quan ens trobem a l’equador d’El Hilo Invisible, tot sembla indicar que Paul Thomas Anderson ha decidit trencar amb el seu segell impactant i controvertit (Magnolia, Pozos de Ambición, Puro Vicio…) per a decantar-se, per una vegada, per un estil molt més pulcre i refinat. Acabada la pel·lícula, però, constatem que en realitat el director segueix sent el mateix a l’hora de retratar obsessions malaltisses i personatges neuròtics. Lluny de les estridències i sacsejades mentals que han definit bona part del seu cinema, Anderson va construint amb extrema precisió una història cada vegada més perturbadora, centrada en un protagonista que torna a resultar tan estrany -odiós, fins i tot- com fascinant. Tot i que el seu ritme i la seva durada requereixen paciència i atenció, El Hilo Invisible adopta un magnetisme molt especial que ja no ens deixa anar fins l’últim minut de pel·lícula.

Continue Reading

LA FORMA DEL AGUA

Posted by Martí on 21 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

The Shape of Water

Director: Guillermo del Toro

Intèrprets: Sally Hawkins, Doug Jones, Michael Shannon, Octavia Spencer, Richard Jenkins, Michael Stuhlbarg, Lauren Lee Smith, David Hewlett.

Gènere: Fantàstic, drama, thriller. USA, 2017. 120 min.

Als anys 60, Elisa Esposito és una dona muda de Baltimore que viu sola i tan sols manté amistat amb la seva companya de feina Zelda i el seu veí Giles, amb qui comparteix la seva passió pel cinema. Durant un dels seus torns com a netejadora en un centre d’investigació d’alta seguretat del govern dels Estats Units, Elisa descobreix un estrany ésser amfibi que ha estat capturat fa poc. De seguida, els dos noten una especial connexió entre ells.

Minuts abans de començar la projecció al passat Festival de Sitges, Guillermo del Toro va confessar que La Forma del Agua és la pel·lícula que més aprecia de totes les que ha dirigit. I la veritat és que, un cop vista, i hagi agradat més o menys, hi ha una conclusió indiscutible: el director mexicà ha posat l’ànima en tots i cadascun dels detalls del film. Enmig d’una mescla considerable de gèneres i temàtiques que a priori no acaben d’encaixar massa, La Forma del Agua va trenant una història en què l’amor acaba transcendint tot tipus d’entrebancs i circumstàncies; i el més admirable és que ho fa de forma natural. Del Toro no permet que els nivells de sucre es disparin en cap moment, i tampoc busca suavitzar un entorn que, en realitat, és d’allò més obscur i descoratjador. Gràcies a aquest equilibri en el to, i a una magnífica cohesió de tots els seus elements, la pel·lícula assoleix una dimensió enorme, tan a nivell narratiu com emocional.

Continue Reading

THE PARTY

Posted by Martí on 19 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Party

Directora: Sally Potter

Intèrprets: Patricia Clarkson, Bruno Ganz, Cherry Jones, Emily Mortimer, Cillian Murphy,Kristin Scott Thomas, Timothy Spall.

Gènere: Drama, comèdia. Regne Unit, 2017. 70 min.

Després de ser nomenada nova Ministra de Sanitat del govern britànic, Janet decideix convidar a casa seva una sèrie d’amics per a celebrar aquest important pas a la seva vida. Des de l’inici, però, ja s’intueix que la trobada no serà molt plàcida, començant per l’estrany comportament de Bill, marit de Janet, que sembla completament alienat respecte el que passa al seu voltant i tan sols es preocupa de la música que sona. Poc a poc, els convidats arriben, i sembla que la incorporació de cadascun d’ells va enrarint més i més l’atmosfera d’aquesta suposada festa.

En temps de xarxes socials, d’opinions i rèpliques vesades sense cap mena de reflexió ni matís, i de necessitat d’onejar alguna bandera ideològica o altra, Sally Potter només necessita 70 minuts per deixar-ho tot en evidència. La directora britànica construeix a The Party una mostra representativa de la classe alta del país (extrapolable a tants altres) i no fa distincions a l’hora de criticar i ridiculitzar perfils i situacions que de ben segur podem identificar. El punt de partida és un sopar que celebra Janet, a qui han nomenat ministra de sanitat, i que compta amb una sèrie de convidats força diferents entre ells: April i els seus cínics aires de superioritat, el seu marit guaridor i naturista Gottfried, la peculiar parella formada per Martha i Jinny, i el jove i espitat executiu Tom. Les desavinences són evidents des del primer minut, però tot comença a trontollar de veritat quan Bill, marit de Janet, fa una impactant revelació. A partir d’aquí The Party es desferma.

Continue Reading

THE FLORIDA PROJECT

Posted by Martí on 16 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , . 5 comentaris

The Florida Project

Director: Sean Baker

Intèrprets: Brooklynn Prince, Bria Vinaite, Caleb Landry Jones, Willem Dafoe, Mela Murder, Valeria Cotto, Christopher Rivera, Macon Blair.

Gènere: Drama. USA, 2017. 115 min.

Moonee és una nena de sis anys que viu amb la seva mare a un motel de Florida anomenat Magic Castle, molt a prop del parc temàtic Walt Disney World. Juntament amb els seus amics Scooty i Dicky, Moonee es passa l’estiu campant al seu aire per la zona, fent malifetes i molestant els turistes, sense que la seva mare, una noia jove i soltera que acaba de perdre la feina, es preocupi per ella en cap moment. L’únic que sembla vetllar mínimament pels nens és Bobby, l’encarregat del motel.

Quan ets petit, se suposa que el teu somni suprem és poder anar a un parc d’atraccions de Disney. És el súmmum de la felicitat, el regal perfecte que uns pares poden fer-li al seu fill o filla. Ara bé, si la teva situació familiar fa d’aquest somni una utopia, el millor és que tu mateix converteixis el teu entorn en el teu particular parc d’atraccions. I és això el que Moonee i els seus amics es dediquen a fer a The Florida Project, la nova pel·lícula de Sean Baker després de la brillant Tangerine. Si en aquella història el director ens descobria la cara incòmoda del Sunset Boulevard de Los Angeles des de la perspectiva de dues prostitutes transgènere, aquí adopta una mirada molt més infantil, però igual de delicada i espontània, per a deixar al descobert la precària zona perifèrica del suposat “somni americà” al cor de Florida. I el resultat torna a ser per a treure’s el barret, ja que The Florida Project respira autenticitat des del primer minut.

Continue Reading

THE END OF THE F***ING WORLD

Posted by Martí on 12 de febrer de 2018
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The End of the F***ing World

Directors: Jonathan Entwistle, Lucy Tcherniak

Intèrprets: Alex Lawther, Jessica Barden, Gemma Whelan, Wunmi Mosaku, Steve Oram, Christine Bottomley, Navin Chowdhry.

Gènere: Drama, comèdia negra. Regne Unit, 2017. 8 capítols de 20 min.

James és un adolescent de 17 anys que està convençut que tard o d’hora es convertirà en un assassí en sèrie. Viu amb el seu pare, a qui no suporta, i passa el temps passejant amb el seu patinet i estudiant qui serà la primera víctima humana. Per la seva banda, Alyssa, també de 17 anys, viu sota el control continu de la seva mare i la nova parella d’aquesta, i fantasieja amb desaparèixer per a no haver d’aguantar més la vida que porta. Un dia, James i Alyssa es coneixen a l’institut i comencen una estranya amistat que els porta a fugir de les seves respectives cases. 

L’univers de les sèries torna a comptar amb una petita mostra de l’inconfusible segell irreverent del Channel 4 britànic. Amb prou feines supera les dues hores i mitja de durada total (8 capítols de 20 minuts), però The End of the F***ing World en té suficient per a establir una mirada prou personal i atrevida sobre el costat més desencantat i rebel de l’adolescència. Si bé el tema no deixa de ser força recurrent, la sèrie de seguida troba un estil propi gràcies a la seva narrativa àgil i directa, però sobretot per una parella protagonista amb qui mantenim una continua relació d’amor-odi. A través dels seus ulls, The End of the F***ing World construeix un retrat social un tant descoratjador, que en certa manera ens explica els motius per a voler fugir-ne el més lluny possible. No obstant, la sèrie també hi sap integrar un humor negre molt particular, així com elements suficients per a dotar la trama d’un interès constant.

Continue Reading

CAVERNÍCOLA

Posted by Martí on 6 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Early Man

Director: Nick Park

Veus originals: Eddie Redmayne, Tom Hiddleston, Maisie Williams, Timothy Spall, Miriam Margolyes, Richard Ayoade.

Gènere: Animació, comèdia. Regne Unit, 2018. 90 min.

En plena edat de pedra, una tribu viu tranquil·la a base de caçar conills i compartir-los entre tots. Un dia, una comunitat que ja viu a l’edat de bronze, ocupa el seu espai amb l’objectiu d’explotar una mina que hi ha sota. Liderats pel jove Dug, els cavernícoles miraran de recuperar les seves terres, però hauran d’aprendre un estrany joc que desconeixen.

Sortir amb cara de “psè” d’una pel·lícula de l’estudi Aardman és un fet ben poc habitual. Des de la ja mítica Rebelión en la Granja, títols com Wallace & Gromit: La Maldición de las Verduras o la més recent La Oveja Shaun han recordat una i altra vegada el talent d’aquests mags de l’stop motion amb plastilina. I no només em refereixo a la qualitat de la tècnica d’animació en si, sinó també a l’enginy del seu humor i la fina lectura social que hi ha darrere de totes les seves històries. Lamentablement, Cavernícola fluixeja massa en aquests últims aspectes, que en el fons són els que donen el principal valor als films d’Aardman, i acaba quedant en un entreteniment simpàtic i poc més. Tot i contenir quatre picades d’ull amb voluntat crítica cap al món del futbol actual, Cavernícola sembla apuntar al públic infantil de forma massa exclusiva.

Continue Reading

EL PASAJERO

Posted by Martí on 2 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , . Deixa un comentari

The Commuter

Director: Jaume Collet-Serra

Intèrprets: Liam Neeson, Patrick Wilson, Vera Farmiga, Sam Neill, Jonathan Banks, Elizabeth McGovern, Dean-Charles Chapman, Clara Lago, Florence Pugh.

Gènere: Thriller. USA, 2018. 105 min.

Michael MacCauley és un home de negocis que viu a les afores de Nova York i cada dia agafa el tren per a anar i tornar de la feina. Un matí, el seu cap el crida per a informar-lo que l’acomiaden, cosa que posa en greu perill l’economia de la seva família. Michael decideix no explicar-ho a la seva dona, i després de fer una cervesa amb un policia amic seu, agafa de nou el tren per tornar a casa. Ja iniciat el trajecte, una dona misteriosa s’acosta a Michael i li fa una temptadora proposta: si identifica un passatger no habitual i li col·loca un rastrejador, s’embutxacarà 100.000 dòlars.

A aquestes alçades, tot personatge cinematogràfic amb males intencions ja hauria de saber que amenaçar Liam Neeson i posar en perill la seva família no és la millor de les idees. No obstant, Jaume Collet-Serra s’ha entestat que la situació es repeteixi una i altra vegada en diferents contexts i escenaris. A El Pasajero, el director català i l’actor irlandès sumen la seva quarta col·laboració amb un thriller dintencions reconeixibles de principi a fi, però que es mostra força efectiu en les seves funcions bàsiques. Per molt mastegada que estigui la fórmula i per molt evidents que siguin els seus trucs i dreceres, la pel·lícula aporta en tot moment la intriga i l’acció necessàries per a satisfer l’espectador que no busca gran cosa més que diversió durant poc més d’hora i mitja. El Pasajero arriba, es manté i marxa de la nostra ment a la mateixa velocitat a què acaba circulant el tren protagonista.

Continue Reading

LOVELESS

Posted by Martí on 30 de gener de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , . Deixa un comentari

Nelyubov

Director: Andrei Zvyagintsev

Intèrprets: Maryana Spivak, Aleksey Rozin, Matvey Novikov, Marina Vasilyeva, Andris Keishs, Alexey Fateev.

Gènere: Drama. Rússia, 2017. 125 min.

Boris i Zhenya són un jove matrimoni que està en procés de divorci, i que busca vendre el seu pis per a poder començar les seves respectives vides per separat. Qui pateix de forma particular aquest conflicte és Alyosha, el fill de la parella, que durant una forta discussió dels seus pares descobreix que és un problema afegit per a ells. Un matí, Alyosha marxa com si anés a l’escola, però desapareix, cosa que obliga Boris i Zhenya a iniciar la seva operació de recerca.

Es podria dir que el director rus Andrei Zvyagintsev no admira precisament el funcionament de les coses del seu país. Fa dos anys, a la despietada i fantàstica Leviatán, ja va explicar la crueltat amb què els poders fàctics de Rússia maltracten aquells ciutadans que no es deixen tombar per les seves pressions, per molt humils i honrats que siguin. Ara, el cineasta dirigeix la seva mirada a la pròpia societat del país i converteix Loveless en un contundent retrat de la pèrdua de valors que pateix la classe mitja mínimament benestant, sobretot pel que fa a l’àmbit familiar i afectiu. La pel·lícula és d’aquelles que es mira des de l’odi més que no pas l’estima, ja que des d’un bon inici és gairebé impossible empatitzar amb res del que fan o diuen els seus protagonistes, però és precisament aquest l’efecte que busca Andrei Zvyagintsev en tot moment. I en general Loveless funciona, tot i que potser s’acaba detectant un mínim estancament en el seu missatge.

Continue Reading