Sally Hawkins

All posts tagged Sally Hawkins

LA FORMA DEL AGUA

Posted by Martí on 21 de febrer de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

The Shape of Water

Director: Guillermo del Toro

Intèrprets: Sally Hawkins, Doug Jones, Michael Shannon, Octavia Spencer, Richard Jenkins, Michael Stuhlbarg, Lauren Lee Smith, David Hewlett.

Gènere: Fantàstic, drama, thriller. USA, 2017. 120 min.

Als anys 60, Elisa Esposito és una dona muda de Baltimore que viu sola i tan sols manté amistat amb la seva companya de feina Zelda i el seu veí Giles, amb qui comparteix la seva passió pel cinema. Durant un dels seus torns com a netejadora en un centre d’investigació d’alta seguretat del govern dels Estats Units, Elisa descobreix un estrany ésser amfibi que ha estat capturat fa poc. De seguida, els dos noten una especial connexió entre ells.

Minuts abans de començar la projecció al passat Festival de Sitges, Guillermo del Toro va confessar que La Forma del Agua és la pel·lícula que més aprecia de totes les que ha dirigit. I la veritat és que, un cop vista, i hagi agradat més o menys, hi ha una conclusió indiscutible: el director mexicà ha posat l’ànima en tots i cadascun dels detalls del film. Enmig d’una mescla considerable de gèneres i temàtiques que a priori no acaben d’encaixar massa, La Forma del Agua va trenant una història en què l’amor acaba transcendint tot tipus d’entrebancs i circumstàncies; i el més admirable és que ho fa de forma natural. Del Toro no permet que els nivells de sucre es disparin en cap moment, i tampoc busca suavitzar un entorn que, en realitat, és d’allò més obscur i descoratjador. Gràcies a aquest equilibri en el to, i a una magnífica cohesió de tots els seus elements, la pel·lícula assoleix una dimensió enorme, tan a nivell narratiu com emocional.

Continue Reading

GODZILLA

Posted by Martí on 20 de Mai de 2014
Posted in: Cine - 2014. Tagged: , , , , , , , , , , . 6 comentaris

Godzilla

Godzilla

Director: Gareth Edwards

Intèrprets: Aaron Taylor-Johnson, Bryan Cranston, Elizabeth Banks, Ken Watanabe, Sally Hawkins, David Strathairn, Juliette Binoche

Gènere: Ciència-ficció, acció. USA, 2014. 120 min.

7stars

En una central nuclear de Japó, unes estranyes reaccions radioactives provoquen el seu esfondrament, deixant una zona totalment catastròfica. Quinze anys després, un dels científics que hi treballava decideix tornar-hi acompanyat del seu fill, ja que està convençut que hi havia alguna cosa darrere aquestes variacions de radiació. Allà descobrirà que tot plegat ha provocat unes estranyes mutacions que posaran en perill tota la humanitat.

En una era cinematogràfica en què el terreny de les grans superproduccions està governat de forma quasi exclusiva per remakes, seqüeles, preqüeles, spin-offs i constants adaptacions de tot allò adaptable (còmics, best-sellers juvenils, sèries…), la única il·lusió que ens queda és que aquell contingut ja conegut presenti un enfoc nou. Que ens doni un motiu que justifiqui la seva revisió, més enllà del de vendre entrades a dojo. Godzilla ha estat l’últim títol en arribar a les pantalles amb aquesta comesa, i ho ha fet setze anys després que Roland Emmerich ja adaptés el còmic japonès des d’un punt de vista ianqui en la seva vessant més barroera i mancada de rigor. El precedent no era, doncs, difícil de superar, però no per això s’ha de treure mèrits a la maduresa i exquisidesa tècnica que ofereix aquesta nova visió comandada pel jove director Gareth Edwards. Sí, aquest nou Godzilla tenia raó de ser.

Continue Reading

GODZILLA – Tràiler

Posted by Martí on 25 de febrer de 2014
Posted in: Avanços, Cine - 2014. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Godzilla poster

El gènere d’acció amb ciència-ficció i monstres monumentals pel mig pot haver tingut un abans i un després amb l’estrena de Pacific Rim. O potser no, qui sap, però és el primer que em ve al cap després de veure el tràiler definitiu de Godzilla. Sí, és un “remake” d’un “remake”, no pot ser pitjor en aquest sentit, però la sensació és que, igual que Guillermo del Toro ara fa un any, sembla que han entès un cop més la fórmula per fer aquest tipus de pel·lícules. El director és Gareth Edwards, en el que tot just és el seu segon film després de Monsters (2010), i l’argument protagonitzat pel monstre més famós del món ja el coneixem pràcticament tots, tot i que aquest cop s’haurà d’enfrontar a altres criatures, a més dels humans.

Continue Reading

BLUE JASMINE

Posted by Martí on 29 de Novembre de 2013
Posted in: Cine - 2013. Tagged: , , , , , , , , . 1 comentari

Blue Jasmine

Blue Jasmine

Director: Woody Allen

Intèrprets: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins, Bobby Cannavale, Peter Sarsgaard, Louis C.K., Michael Stuhlbarg.

Gènere: Drama. USA, 2013. 100 min.

6,5stars

Després de perdre tots els seus diners i quedar-se sense casa, Jasmine, una dona rica i glamourosa de l’alta societat novaiorquesa, es veu obligada a traslladar-se a San Francisco per viure amb la seva germana Ginger, una dona de classe treballadora que està fent plans per viure amb el seu nòvio. Les diferències entre ambdues són abismals, però Ginger intenta ajudar-la com pot perquè refaci la seva vida. No obstant, Jasmine, està enganxada als antidepressius i no sap adaptar-se a la seva nova vida.

Tot i que durant una època va caure a les urpes de la propaganda turística encoberta -en realitat, massa poc encoberta- en les seves pel·lícules, si alguna cosa no se li pot negar a Woody Allen és el seu amor pel cinema i la seva tenacitat a l’hora de portar històries a la gran pantalla. Si als 77 anys d’edat, aquest home vol seguir rodant una pel·lícula per any, és clarament perquè la seva passió és aquesta, i encara que el resultat no sigui sempre igual de profitós, la veritat és que ha aconseguit forjar-se un segell propi com pocs cineastes han pogut fer. A Blue Jasmine, aquest segell torna a mostrar la seva vessant més seriosa i dramàtica, seguint l’estel·la deixada per la brillant Match Point (2008), però el resultat no és ni de bon tros tan destacable. És un film intens i punyent en el seu missatge, però que es recolza excessivament en la seva protagonista i oblida el desenvolupament d’un guió que acaba quedant-se curt.

Continue Reading

LAYER CAKE

Posted by Martí on 20 de gener de 2006
Posted in: General. Tagged: , , , , , , , , . Deixa un comentari

Layer Cake

Director: Matthew Vaughn

Intèrprets: Daniel Craig, Tom Hardy, Jamie Foreman, Sally Hawkins, Burn Gorman

Gènere: Thriller, drama. Gran Bretanya, 2004. 105 min.


Aquesta és una peli que s’estrena demà 20 de gener, però que un servidor ja ha vist (home, s’ha de tenir en compte que a Gran Bretanya es va estrenar al 2004, molta espera fins que s’estrenés aquí dos anys després, no?). Sincerament, és de les millors pel·lícules que he vist últimament, possiblement pel fet que estigui dirigida pel productor de Snatch i Lock & Stock, Matthew Vaughn, que manté un estil semblant, potser una mica menys còmic. De fet, tal com Snatch i Lock & Stock, l’havia de dirigir Guy Ritchie, però es veu que tenia altres prioritats amb la seva companya Madonna… i qui no les tindria…

La trama gira entorn del tràfic de drogues a Gran Bretanya i les diferents bandes que lluiten per fer-se amb la major part del negoci. Daniel Craig, el nou James Bond, interpreta un dels traficants més respectats del país (de qui no sabem el nom en tota la peli) que està pensant en deixar-ho per portar una vida més digna, però de cop es veu implicat en un conflicte del qual no podrà sortir si no supera una sèrie de “capes” fins a arribar a l’última (d’aquí el títol “Pastís de capes”). D’aquesta forma, la pel·lícula explica com funciona aquest món i la dificultat per arribar a la capa més alta i poder-ne sortir amb respecte, sense poder confiar mai amb ningú, currant-s’ho un solet i demostrar ser més llest que la resta. La primera frase de la pel·lícula ho resumeix perfectament: “You”re born, you take shit. You get out in the world, you take more shit. You climb a little higher, you take less shit, ’till one day you’re up in the rarefied atmosphere and you’ve forgotten what shit even looks like. Welcome to the layer cake”.

En fi, que la història és molt bona, que la peli té un inici genial i no s’acaba fins a l’últim minut, i que els personatges són bastant carismàtics; si us agraden aquest tipus de pel·lícules, no us la perdeu, realment es nota que no és americana.

Per cert, aquí s’estrena amb la nefasta traducció de Crimen organizado. Una més a la col·lecció. Si no sabeu què anar a veure aquest finde, ja sabeu, recomanació de la casa i després em dieu que us ha semblat.