M.A.Confidential

Crítiques de cinema i sèries de televisió, a més dels tràilers i avanços més destacats

  • Sobre el blog
  • 20 clàssics
  • 20 contemporànies
  • Contacte

EL CAIRO CONFIDENCIAL

Posted by Martí on 10 d'Abril de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: cinema negre, Egipte, El Cairo Confidencial, Fares Fares, Hania Amar, Nael Ali, policíac, Tareq Abdalla, Tarik Saleh, The Nile Hilton Incident, Yasser Ali Maher. Deixa un comentari

The Nile Hilton Incident

Director: Tarik Saleh

Intèrprets: Fares Fares, Tareq Abdalla, Yasser Ali Maher, Nael Ali, Hania Amar, Slimane Dazi, Ger Duany.

Gènere: Policíac, negre. Suècia, 2017. 105 min.

Noredin Mostafa és un brillant detectiu de policia cridat a convertir-se en un home important dins de la seva unitat a la ciutat d’El Caire, a pesar de recorrer a accions qüestionables i no massa ètiques en més d’una ocasió. Quan una jove estrella de la música egípcia apareix morta a l’habitació de l’hotel Nile Hilton, Noredin, que a la vegada està mirant de superar la mort de la seva dona, comença una investigació que el porta a altes esferes empresarials i polítiques de la ciutat.

Una pel·lícula sueca, ambientada a El Caire, amb repartiment completament egipci, però que desprèn un perfecte aire a cinema negre clàssic hollywoodià. Un còctel a partir d’aquests ingredients sembla a priori força complicat de lligar, però El Cairo Confidencial demostra que no només pot funcionar, sinó que pot fer-ho de forma notable. El director Tarik Saleh, suec de naixement però egipci d’origen, recull amb una personalitat molt especial la fosca realitat del país africà i construeix un protagonista molt potent, a la vegada que posa en context l’imminent esclat de la revolució popular de la plaça Tahrir. Aquesta mescla entre el classicisme com a referència i la vigència actual dels fets fa d’El Cairo Confidencial una pel·lícula que necessita certa aclimatació durant el tram inicial, però que acaba resultant absorbent i carregada de talent cinematogràfic. Una d’aquelles oportunitats amagades que val la pena rescatar durant el seu fugaç pas per les cartelleres.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

EL JUSTICIERO

Posted by Martí on 6 d'Abril de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, bruce willis, Camila Morrone, Dean Norris, Death Wish, El Justiciero, Eli Roth, Elisabeth Shue, Kimberly Elise, policíac, Vincent D'Onofrio. Deixa un comentari

Death Wish

Director: Eli Roth

Intèrprets: Bruce Willis, Vincent D’Onofrio, Elisabeth Shue, Camila Morrone, Dean Norris, Kimberly Elise.

Gènere: Acció, policíac. USA, 2018. 105 min.

Paul Kersey és un famós cirurgià que viu amb la seva família a un luxós barri residencial de Chicago, on hi ha una preocupant augment de crims. Una nit, la família cancel·la a última hora un sopar per a celebrar l’entrada de la filla a la universitat, cosa que fa la deixa a ella i la seva mare enfrontant-se a uns lladres que pretenien entrar a robar quan la casa fos buida. El brutal desenllaç canvia per complet la personalitat de Paul, que decideix prendre’s la justícia pel seu compte. 

El thriller de venjança “made in Hollywood” no és el terreny més indicat per a esperar grans transgressions, ni en la forma ni en el missatge. I si alguna cosa ens deixa clara una pel·lícula com El Justiciero, és que no li suposa cap mena de complicació seguir aquestes limitades expectatives al peu de la lletra. Eli Roth, que per primer cop com a director s’allunya del gènere de terror, reversiona un títol homònim de 1974 amb força solvència dins dels requisits bàsics desitjats, i recupera un Bruce Willis que sempre transmet un carisma especial quan es posa en aquest tipus de papers. L’acció no escatima brutalitat, tal com toca, i el ritme constant la fa tremendament entretinguda. Ara bé, en els temps que corren, El Justiciero planteja una visió sobre la tinença d’armes i el seu ús indiscriminat que, per dir-ho finament, no és gens oportuna. De ben segur que el mateix Donald Trump estaria força conforme amb el missatge que ens envia el film.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

READY PLAYER ONE

Posted by Martí on 4 d'Abril de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, aventures, Ben Mendelsohn, ciència ficció, Hannah John-Kamen, Mark Rylance, Olivia Cooke, Ready Player One, Simon Pegg, steven spielberg, T.J. Miller, Tye Sheridan. 1 comentari

Ready Player One

Director: Steven Spielberg

Intèrprets: Tye Sheridan, Olivia Cooke, Ben Mendelsohn, Mark Rylance, Simon Pegg, T.J. Miller, Hannah John-Kamen, Win Morisaki.

Gènere: Ciència-ficció, aventures, acció. USA, 2018. 140 min.

L’any 2044, el planeta viu sota una crisi energètica global degut a la superpoblació i l’esgotament dels recursos. Per a fugir-ne, la població fa ús d’OASIS, un simulador de realitat virtual on pràcticament tot és possible. Després de morir, el seu creador James Halliday anuncia que ha amagat un “ou de pasqua” a OASIS i que la persona que el trobi hereterà el control total d’aquest univers. Wade Watts, un jove que viu a un suburbi d’Oklahoma, està disposat a aconseguir-ho.

Al llarg de la nostra vida, el cinema té la virtut de regalar a cadascú pel·lícules amb un component personal especial: aventures que hauríem volgut viure, personatges que hauríem volgut encarnar, escenaris que hauríem volgut visitar, històries que hauríem volgut explicar… Doncs bé, ara ha arribat el senyor Steven Spielberg i ho ha ajuntat tot en un. Ready Player One és la pel·lícula que tota una generació hauria volgut adaptar, dissenyar, dirigir, protagonitzar, explorar i repetir les vegades que fes falta. I a més a més, és també el videojoc al qual tots voldríem jugar durant hores i hores. En les quasi dues i mitja que dura el film, Spielberg construeix una aventura de ciència ficció total, carregada d’acció trepidant i farcida de cultura pop pels quatre cantons. Això converteix Ready Player One en un caramel impossible de no assaborir per tots els qui vam créixer durant el tram final del segle XX.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

ANIQUILACIÓN

Posted by Martí on 29 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: Alex Garland, Annihilation, ciència ficció, Gina Rodriguez, Jennifer Jason Leigh, natalie portman, Oscar Isaac, paranoia, terror, Tessa Thompson, thriller, Tuva Novotny. 2 comentaris

Annihilation

Director: Alex Garland

Intèrprets: Natalie Portman, Jennifer Jason Leigh, Gina Rodriguez, Tessa Thompson, Tuva Novotny, Oscar Isaac, Benedict Wong.

Gènere: Ciència-ficció, thriller, terror. USA, 2018. 115 min.

Lena és una professora de biologia que rep la visita del seu marit Kane un any després que aquest desaparegués en una missió militar. En veure que està malalt, decideix portar-lo a l’hospital, però són interceptats i conduïts a la base de l’anomenada Àrea X. Allà, Lena és reclutada per a unir-se a un grup de científiques que s’endinsaran en l’anomenat “resplendor”, una zona rodejada per una espècie de camp electromagnètic de la qual ningú n’ha aconseguit sortir mai. 

Una de les propietats que tenen en comú les grans obres de ciència ficció és que utilitzen les particularitats del seu gènere com a mitjà per a traslladar una idea molt més profunda i transcendental. Si tirem enrere, Blade Runner es podria resumir en la reflexió d’un replicant que qüestiona el sentit de la seva existència; si ens apropem més, un títol com La Llegada s’acaba focalitzant en la crucial decisió d’una mare que és conscient del dolor que haurà de patir. El mateix passa amb Aniquilación: no estem davant d’una expedició aventurera a una zona plena de fenomens estranys amb l’objectiu de sobreviure, sinó d’un veritable estudi humanista sobre els defectes, els errors i la potencial capacitat d’autodestrucció de les persones. D’aquesta manera, el director britànic Alex Garland desenvolupa a Aniquilación part del concepte que ja tractava a Ex Machina, però amb un clar pas endavant quant a complexitat i ambició.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

EL INSULTO

Posted by Martí on 26 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: Adel Karam, Camille Salameh, Christine Choueiri, drama, El Insulto, Kamel El Basha, liban, Ziad Doueiri. Deixa un comentari

L’Insulte

Director: Ziad Doueiri

Intèrprets: Adel Karam, Kamel El Basha, Christine Choueiri, Camille Salameh, Rita Hayek, Talal Jurdi.

Gènere: Drama. Líban, 2017. 110 min.

Tony és un ciutadà cristià que viu a Beirut amb la seva dona embarassada. Un dia, regant les plantes del seu balcó, tira aigua sobre Yasser, un palestí que coordina les obres de remodelació del seu carrer. Quan Yasser l’informa que el canaló del seu balcó és il·legal i es disposa a arreglar-lo, Tony ho rebutja i destrossa la feina que havien fet els obrers, cosa que porta Yasser a insultar-lo. El conflicte només ha fet que començar. 

Fa pocs dies, Pep Prieto publicava al Diari de Girona una columna titulada “Admetre els errors“, en què apuntava amb encert aquesta sensació que cada cop ens costa més fer autocrítica, sigui quina sigui la situació. Casualitat o no, el text ha coincidit amb la presència a la cartellera de la libanesa El Insulto, recent nominada a l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, la qual construeix tot el seu relat a partir d’un conflicte absurd que s’hagués pogut resoldre perfectament amb una simple rectificació. Però com que ningú baixa del burro, assistim a gairebé dues hores d’escalada de crispació, de sobredimensió dels fets, de connotacions de tota mena, i també de raons d’uns i altres que poc a poc van sortint a la llum i enriqueixen el veritable exercici de reflexió que busca el director Ziad Doueiri. Per a fer-ho, El Insulto sap anivellar molt bé les seves dosis de dramatisme, i sobretot manté una meritòria mirada neutra que fuig d’assenyalar culpables i víctimes.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

THELMA

Posted by Martí on 22 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: Eili Harboe, Ellen Dorrit Petersen, fantàstic, Henrik Rafaelsen, homosexualitat, Joachim Trier, Kaya Wilkins, Noruega, Thelma, thriller. 4 comentaris

Thelma

Director: Joachim Trier

Intèrprets: Eili Harboe, Kaya Wilkins, Ellen Dorrit Petersen, Henrik Rafaelsen, Grethe Eltervag.

Gènere: Thriller, drama, fantàstic. Noruega, 2017. 115 min.

Després de viure sempre en una casa aïllada vora un llac i sota una estricta vigilància i educació religiosa per part dels seus pares, Thelma arriba a Oslo per a començar els seus estudis universitaris. Un dia, a la biblioteca de la facultat, se li asseu al costat Anja, una noia amb qui comparteix la carrera de biologia. Al cap de poc, un ocell s’estavella contra el vidre de l’edifici, mentre Thelma cau a terra amb convulsions a tot el cos. A mida que creix l’amistat entre les dues noies, els successos estranys comencen a fer-se més habituals. 

Un dels títols que sens dubte van marcar l’edició de 2016 del Festival de Sitges va ser Crudo, una de les propostes més arriscades i personals que hi han passat darrerament. L’òpera prima de la francesa Julie Ducournau relatava la truculenta entrada a la universitat d’una noia que acabaria descobrint la seva naturalesa caníbal, tot i els intents de la seva família per a evitar-ho. Aquest passat 2017, el festival atorgava el Gran Premi del Jurat i el guardó a millor guió a Thelma, una pel·lícula que la rememora de forma inevitable, ja que planteja una trama i un missatge coincidents en molts aspectes, tot i que amb un estil força diferent. En aquest cas, El director Joachim Trier i el guionista Eskil Vogt, artífexs de les notables Oslo, 31 de agosto o Blind, recorren a la fredor i elegància nòrdiques per a descriure un coming-of-age una mica més contingut, però que juga amb gran efectivitat amb els gèneres fantàstic i de terror.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

LA MUERTE DE STALIN

Posted by Martí on 19 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: Andrea Riseborough, armando iannucci, comèdia, Jason Isaacs, Jeffrey Tambor, Michael Palin, Olga Kurylenko, Paddy Considine, Rupert Friend, sàtira, Simon Russell Beale, steve buscemi, The Death of Stalin, URSS. Deixa un comentari

The Death of Stalin

Director: Armando Iannucci

Intèrprets: Steve Buscemi, Simon Russell Beale, Jeffrey Tambor, Michael Palin, Andrea Riseborough, Dermot Crowley, Jason Isaacs, Rupert Friend, Olga Kurylenko, Paddy Considine.

Gènere: Comèdia. Regne Unit, 2017. 105 min.

L’any 1953, Jozef Stalin sol·licita la gravació d’un concert a Ràdio Moscou per a escoltar-lo en privat. Al cap de poca estona, cau desplomat per culpa d’un vessament cerebral, el qual li acaba provocant la mort al cap d’unes quantes hores. A partir d’aquí, els principals ministres del govern soviètic i alguns homes de confiança de Stalin creen un comitè per a tirar el país endavant, però en realitat inicien una ferotge disputa per a convertir-se en el nou Cap d’Estat de la Unió Soviètica.

L’absurditat ha estat sempre una propietat força lligada al poder, i especialment a la classe política. Aquesta combinació de conviccions, interessos, ambicions i egocentrismes, condicionada per la inevitable necessitat de quedar bé de portes enfora, és un caldo de cultiu per a situacions esperpèntiques de tota mena. I si hi ha algú que ho ha sabut explotar amb la mala llet més elegant del món, aquests són sens dubte els britànics. L’últim gran exponent n’és Armando Iannucci, que a La Muerte de Stalin torna a demostrar la seva capacitat de ridiculitzar les altes esferes governamentals, com ja feia a la brillant In the Loop o les sèries The Thick of It i Veep. Sense escatimar cap gravetat en alguns dels fets que relata, el director escocès reconstrueix tota l’esquizofrènia política posterior a la mort del dictador rus, i converteix La Muerte de Stalin en un divertidíssim assortiment de diàlegs infantils i situacions absurdes.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

TODO EL DINERO DEL MUNDO

Posted by Martí on 14 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2017. Tagged: All the Money in the World, Charlie Plummer, Christopher Plummer, drama, Jean Paul Getty, mark wahlberg, Michelle Williams, ridley scott, Romain Duris, segrest, thriller, Timothy Hutton, Todo el Dinero del Mundo. Deixa un comentari

All the Money in the World

Director: Ridley Scott

Intèrprets: Michelle Williams, Mark Wahlberg, Christopher Plummer, Romain Duris, Charlie Plummer, Timothy Hutton, Charlie Shotwell.

Gènere: Drama, thriller. USA, 2017. 130 min.

L’any 1973, el jove de 16 anys John Paul Getty III és segrestat a Roma per la màfia calabresa. Els desorbitats 17 milions d’euros que demanen pel seu alliberament s’expliquen perquè el seu avi és Jean Paul Getty, un magnat del sector petrolier considerat l’home més ric d’aquella època. La mare del jove, que s’acaba de divorciar i té la custodia del seu fill, acudeix a Jean Paul perquè l’ajudi a pagar el rescat, però aquest ho rebutja, al·legant que això promouria el segrest de la resta dels seus néts.

El concepte “pel·lícula de segrests” remet fàcilment a Antena 3 un diumenge a la tarda, i tenint en compte la història que ens explica, la sensació és que Todo el Dinero del Mundo s’hi hauria pogut acostar de forma perillosa. Però ha arribat Ridley Scott i ha aconseguit treure’n una pel·lícula que, sense ser particularment memorable, es mostra prou solvent i atractiva per a mantenir el nostre interès actiu de principi a fi. Més enllà de la recuperació d’uns fets reals que molts amb prou feines coneixíem, Todo el Dinero del Mundo sap trobar els seus mínims trets definitoris. Gràcies al dinamisme del muntatge i a l’experiència de Scott quan arriben les escenes clau, el film transcorre evitant alts i baixos gaire acusats en el camí. Això sí, tampoc és que s’esforci per a sortir-se massa d’una certa zona de confort on els riscos són els justos.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

GORRIÓN ROJO

Posted by Martí on 9 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: Charlotte Rampling, espionatge, Francis Lawrence, Gorrión Rojo, intriga, Jennifer Lawrence, Jeremy Irons, Joel Edgerton, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts, Red Sparrow, thriller. Deixa un comentari

Red Sparrow

Director: Francis Lawrence

Intèrprets: Jennifer Lawrence, Joel Edgerton, Jeremy Irons, Charlotte Rampling, Mary-Louise Parker, Matthias Schoenaerts, Joely Richardson, Nicole O’Neill.

Gènere: Thriller, intriga. USA, 2018. 140 min.

Dominika Egorova és la popular ballarina principal del teatre Bolshoi de Moscou, però una jugada bruta del seu company d’escenari l’obliga a retirar-se del ballet. Un cop recuperada, es veu exposada a perdre les ajudes que necessita pel seu pis i per les cures de la seva mare malalta, cosa que aprofita el seu cosí Vanya per a oferir-li l’opció de convertir-se en una espia d’elit al servei del govern rus. Dominika no veu altra sortida que accedir.

Des de l’aparició de la saga Bourne (que ja està sent estirada de forma excessiva), el gènere d’espies no va sobrat de títols realment sòlids i, en la mesura possible, disposats a trencar les fórmules conservadores dels grans estudis. Gorrión Rojo destaca, sobretot, en aquest segon aspecte. Amb una història que presenta els seus alts i baixos, i les evidents trampes narratives que s’hi podien esperar, la pel·lícula no s’arruga a l’hora de donar passos extra i dur els seus personatges a situacions límit. Tot i que no sempre aconsegueixi l’efecte sorpresa que busca, Gorrión Rojo deixa ben clar que no està per mitges tintes, i mostra absoluta convicció respecte la protagonista i la seva història. Llàstima que l’excés de metratge (140 minuts ben bons) alenteixi una mica el seu ritme i deixi la sensació que alguna de les voltes que fa potser no era del tot necessària.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

BLACK PANTHER

Posted by Martí on 5 de Març de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: acció, Andy Serkis, Black Panther, còmic, Chadwick Boseman, ciència ficció, Danai Gurira, Daniel Kaluuya, Forest Whitaker, Letitia Wright, Lupita Nyong'o, Martin Freeman, Marvel, Michael B. Jordan, Ryan Coogler. 3 comentaris

Black Panther

Director: Ryan Coogler

Intèrprets: Chadwick Boseman, Michael B. Jordan, Lupita Nyong’o, Danai Gurira, Letitia Wright, Martin Freeman, Forest Whitaker, Andy Serkis, Daniel Kaluuya, Angela Bassett.

Gènere: Acció, ciència-ficció, còmic. USA, 2018. 135 min.

Gràcies a la riquesa en Vibranium, una font d’energia inesgotable i amb propietats extraordinàries, el poble de Wakanda ha evolucionat durant segles oculta del món. El seu rei és la figura del Black Panther, que passa de pares a fills. Després de la mort del rei T’Chaka, el seu fill T’Challa aspira a establir-se com a nou rei, però es troba amb l’oposició del seu cosí Erik, que reclama el tron de Wakanda i pretén comerciar amb Vibranium arreu del món.

Ja fa temps que Marvel s’ha instal·lat en una posició que li va com anell al dit. Són conscients (i amb raó) que ningú més sap parir un blockbuster darrere l’altre amb un mínim garantit de qualitat, i que això els fa comptar amb un crèdit preestablert per part de la gran massa d’espectadors. A la vegada, compten amb una maquinària de marketing amb una gran intel·ligència i habilitat a l’hora de vestir cada producte com si fos completament únic. Black Panther n’és l’últim exponent: reuneix i cuina amb solvència tots els ingredients que requereix un títol de superherois, però al mateix temps passa molt de puntetes per tot allò que, en teoria, li havia de donar un significat especial. Com a introducció de nous escenaris, tecnologies i personatges, Black Panther sap enlluernar i crear un interès propi. Ara bé, com a suposada defensora de segons quines causes, no passa el tall.

Continue Reading

Comparteix!

  • Comparteix al Facebook (S'obre en una nova finestra) Facebook
  • Share on X (S'obre en una nova finestra) X
  • Share on LinkedIn (S'obre en una nova finestra) LinkedIn
  • Comparteix al Tumblr (S'obre en una nova finestra) Tumblr
  • Share on WhatsApp (S'obre en una nova finestra) WhatsApp
  • Email a link to a friend (S'obre en una nova finestra) Correu electrònic
  • Imprimeix (S'obre en una nova finestra) Imprimeix
  • Més
  • Share on Reddit (S'obre en una nova finestra) Reddit
  • Share on Pinterest (S'obre en una nova finestra) Pinterest
  • Share on Pocket (S'obre en una nova finestra) Pocket
  • Share on Telegram (S'obre en una nova finestra) Telegram
M'agrada S'està carregant...

Navegació d'entrades

← Older Entries
Newer Entries →
  • Autor del blog

    • Martí's avatar Martí
  • Follow M.A.Confidential on WordPress.com
  • Buscador

  • Pàgines

    • Sobre el blog
    • 20 clàssics
    • 20 contemporànies
    • Contacte
  • Traductor

  • Estrenes a la vista

    —

    —

    —

    —

    —

    —

  • Twitter

    Els meus tuits
  • Facebook

    Facebook
  • Escriu el teu e-mail per seguir aquest blog i rebre notificacions sobre els nous posts

    Uneix altres 21 subscriptors
  • Col·laboracions

  • gener 2026
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
     1234
    567891011
    12131415161718
    19202122232425
    262728293031  
    « oct.    
  • Últims posts

    • DELHI CRIME
    • LUCA
    • UN LUGAR TRANQUILO 2
    • DESPIERTA LA FURIA
    • BOCAS DE ARENA
    • OTRA RONDA
    • NOMADLAND
    • EL AGENTE TOPO
    • MINARI
    • SMALL AXE
  • Últims Comentaris

    • Matthew en WOLFWALKERS
    • Macey C en BAD EDUCATION
    • LUCA | M.A.Confidential en SOUL
    • UN LUGAR TRANQUILO 2 | M.A.Confidential en UN LUGAR TRANQUILO
    • DESPIERTA LA FURIA | M.A.Confidential en THE GENTLEMEN
    • BOCAS DE ARENA | M.A.Confidential en ZONE BLANCHE
    • OTRA RONDA | M.A.Confidential en LA CAZA
    • NOMADLAND | M.A.Confidential en THE RIDER
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en 12 AÑOS DE ESCLAVITUD
    • SMALL AXE | M.A.Confidential en SHAME
  • Biblioteca de posts

    • Octubre 2021 (1)
    • Juliol 2021 (2)
    • Juny 2021 (1)
    • Mai 2021 (1)
    • Abril 2021 (1)
    • Març 2021 (4)
    • febrer 2021 (2)
    • gener 2021 (5)
    • Desembre 2020 (4)
    • Novembre 2020 (2)
    • Octubre 2020 (4)
    • Setembre 2020 (4)
    • Agost 2020 (4)
    • Juliol 2020 (2)
    • Juny 2020 (4)
    • Mai 2020 (5)
    • Abril 2020 (5)
    • Març 2020 (3)
    • febrer 2020 (5)
    • gener 2020 (9)
    • Desembre 2019 (5)
    • Novembre 2019 (6)
    • Octubre 2019 (5)
    • Setembre 2019 (5)
    • Agost 2019 (4)
    • Juliol 2019 (5)
    • Juny 2019 (7)
    • Mai 2019 (4)
    • Abril 2019 (6)
    • Març 2019 (6)
    • febrer 2019 (5)
    • gener 2019 (9)
    • Desembre 2018 (6)
    • Novembre 2018 (7)
    • Octubre 2018 (5)
    • Setembre 2018 (5)
    • Agost 2018 (6)
    • Juliol 2018 (6)
    • Juny 2018 (7)
    • Mai 2018 (8)
    • Abril 2018 (8)
    • Març 2018 (8)
    • febrer 2018 (8)
    • gener 2018 (11)
    • Desembre 2017 (8)
    • Novembre 2017 (10)
    • Octubre 2017 (7)
    • Setembre 2017 (8)
    • Agost 2017 (6)
    • Juliol 2017 (10)
    • Juny 2017 (7)
    • Mai 2017 (9)
    • Abril 2017 (9)
    • Març 2017 (7)
    • febrer 2017 (10)
    • gener 2017 (9)
    • Desembre 2016 (7)
    • Novembre 2016 (10)
    • Octubre 2016 (8)
    • Setembre 2016 (8)
    • Agost 2016 (8)
    • Juliol 2016 (6)
    • Juny 2016 (6)
    • Mai 2016 (7)
    • Abril 2016 (7)
    • Març 2016 (7)
    • febrer 2016 (8)
    • gener 2016 (9)
    • Desembre 2015 (8)
    • Novembre 2015 (7)
    • Octubre 2015 (10)
    • Setembre 2015 (9)
    • Agost 2015 (8)
    • Juliol 2015 (10)
    • Juny 2015 (9)
    • Mai 2015 (4)
    • Abril 2015 (8)
    • Març 2015 (10)
    • febrer 2015 (8)
    • gener 2015 (11)
    • Desembre 2014 (10)
    • Novembre 2014 (10)
    • Octubre 2014 (11)
    • Setembre 2014 (7)
    • Agost 2014 (6)
    • Juliol 2014 (8)
    • Juny 2014 (7)
    • Mai 2014 (9)
    • Abril 2014 (8)
    • Març 2014 (7)
    • febrer 2014 (7)
    • gener 2014 (6)
    • Desembre 2013 (7)
    • Novembre 2013 (5)
    • Octubre 2013 (6)
    • Setembre 2013 (4)
    • Agost 2013 (4)
    • Juliol 2013 (6)
    • Juny 2013 (8)
    • Mai 2013 (6)
    • Abril 2013 (4)
    • Març 2013 (6)
    • febrer 2013 (6)
    • gener 2013 (7)
    • Desembre 2012 (5)
    • Novembre 2012 (5)
    • Octubre 2012 (7)
    • Setembre 2012 (7)
    • Agost 2012 (5)
    • Juliol 2012 (10)
    • Juny 2012 (7)
    • Mai 2012 (11)
    • Abril 2012 (8)
    • Març 2012 (10)
    • febrer 2012 (14)
    • gener 2012 (10)
    • Desembre 2011 (11)
    • Novembre 2011 (9)
    • Octubre 2011 (10)
    • Setembre 2011 (10)
    • Agost 2011 (5)
    • Juliol 2011 (9)
    • Juny 2011 (9)
    • Mai 2011 (10)
    • Abril 2011 (9)
    • Març 2011 (11)
    • febrer 2011 (10)
    • gener 2011 (10)
    • Desembre 2010 (7)
    • Novembre 2010 (10)
    • Octubre 2010 (8)
    • Setembre 2010 (11)
    • Agost 2010 (11)
    • Juliol 2010 (13)
    • Juny 2010 (14)
    • Mai 2010 (16)
    • Abril 2010 (15)
    • Març 2010 (15)
    • febrer 2010 (14)
    • gener 2010 (17)
    • Desembre 2009 (15)
    • Novembre 2009 (11)
    • Octubre 2009 (13)
    • Setembre 2009 (13)
    • Agost 2009 (14)
    • Juliol 2009 (13)
    • Juny 2009 (12)
    • Mai 2009 (9)
    • Abril 2009 (8)
    • Març 2009 (14)
    • febrer 2009 (16)
    • gener 2009 (13)
    • Desembre 2008 (13)
    • Novembre 2008 (8)
    • Octubre 2008 (15)
    • Setembre 2008 (12)
    • Agost 2008 (8)
    • Juliol 2008 (11)
    • Juny 2008 (10)
    • Mai 2008 (13)
    • Abril 2008 (9)
    • Març 2008 (6)
    • febrer 2008 (6)
    • gener 2008 (8)
    • Desembre 2007 (6)
    • Novembre 2007 (8)
    • Octubre 2007 (6)
    • Setembre 2007 (4)
    • Agost 2007 (4)
    • Juliol 2007 (5)
    • Juny 2007 (5)
    • Mai 2007 (4)
    • Abril 2007 (4)
    • Març 2007 (4)
    • febrer 2007 (4)
    • gener 2007 (8)
    • Desembre 2006 (6)
    • Novembre 2006 (5)
    • Octubre 2006 (6)
    • Setembre 2006 (7)
    • Agost 2006 (2)
    • Juliol 2006 (4)
    • Juny 2006 (10)
    • Mai 2006 (5)
    • febrer 2006 (2)
    • gener 2006 (5)
  • Categories

    • Animació (52)
    • Atlantida Film Fest (3)
    • Avanços (264)
    • BAFF 2008 (3)
    • Cine – 2000 (1)
    • Cine – 2001 (1)
    • Cine – 2002 (4)
    • Cine – 2003 (2)
    • Cine – 2004 (6)
    • Cine – 2005 (15)
    • Cine – 2006 (48)
    • Cine – 2007 (49)
    • Cine – 2008 (55)
    • Cine – 2009 (47)
    • Cine – 2010 (42)
    • Cine – 2011 (49)
    • Cine – 2012 (40)
    • Cine – 2013 (65)
    • Cine – 2014 (80)
    • Cine – 2015 (82)
    • Cine – 2016 (77)
    • Cine – 2017 (84)
    • Cine – 2018 (58)
    • Cine – 2019 (58)
    • Cine – 2020 (27)
    • Cine – 2021 (4)
    • Cine – Anys 90 (2)
    • Cine – Estrena (13)
    • Cine – No estrenada (11)
    • CLONfidential (12)
    • Curtmetratges (10)
    • documental (30)
    • Festival D'A (5)
    • General (147)
    • Lost (46)
    • Notícies (3)
    • Oscars (3)
    • Sèries TV (111)
    • Sitges 2009 (2)
    • Sitges 2010 (1)
    • Sitges 2011 (9)
    • Sitges 2013 (5)
    • Sitges 2014 (11)
    • Sitges 2015 (7)
    • Sitges 2016 (9)
    • Sitges 2017 (10)
    • Sitges 2018 (7)
  • 2a Guerra Mundial 3D acció amy adams Animació anys 60 apocalipsi Atlantida Film Fest aventures Benedict Cumberbatch biopic bradley cooper brad pitt bèl·lic christian bale christopher nolan cine europeu cinema independent ciència ficció clint eastwood comèdia curiositats còmic documental drama esport fantàstic filmin futurista george clooney HBO històric homosexualitat humor negre intriga j.j. abrams jake gyllenhaal jeremy renner Jessica Chastain Joaquin Phoenix josh brolin leonardo dicaprio llista Lost martin scorsese Marvel matt damon michael fassbender millors pel·lícules música Netflix Oscar Isaac paranoia paròdia peter jackson pixar policíac política posters psicològic quentin tarantino remake romàntic Samuel L. Jackson Scarlett Johansson seqüela steven spielberg superherois sèrie terror thriller Tom Hardy top tràiler western
  • Posts més visitats

    • LO QUE ARDE
  • Bloggers cinèfils

    • Antena de Papallona
    • Cinema en cartells
    • Cinenovedades
    • Clàssics de cinema
    • Club 7 Cinema
    • El Círculo Bipolar
    • El McGuffin
    • Espejo Pintado
    • Jordicine
    • La Llanterna Màgica
    • Lost Highway Blog
    • Marchelo’s Wei
    • No es cine todo lo que reluce
    • Odio Esta Película
    • Parlem una mica de cinema?
    • Sense Presses
    • Vivir Rodando
  • Blogs amics

    • 80 Grams
    • Away We Go
    • Blogs Corporativos
    • Bloqueo y Continuación
    • Bueno Bonito Barato Barcelona
    • Culers sense Carnet
    • Deprisa
    • Desde la red
    • Destinos Actuales
    • Dies Blaus
    • El Destilador Cultural
    • En El Candelabro
    • Escena de la Memòria
    • Història Sant Just Desvern
    • Historias de los Maldía
    • In Varietate Concordia
    • La Volta dels 25
    • Medioplatillo Volante
    • Reflexions del món i de l’educació
    • Reservoir Docs
    • Shaolin Soccer
    • Tri-banda
    • Vida en Red
  • Webs d'interès

    • CINeol
    • IMDB
    • Mininova
    • MovieTome
    • TV.com
  • Xarxes socials

    • Bits PR
    • Filmaffinity
    • Last.fm
    • Neurart
  • RSS

     Subscripció RSS

    Add to netvibes

  • Estadístiques del blog

    • 160.537 visites
  • Meta

    • Crea un compte
    • Entra
    • Sindicació de les entrades
    • Sindicació dels comentaris
    • WordPress.com
Website Powered by WordPress.com.
M.A.Confidential
Website Powered by WordPress.com.
Privadesa i galetes: aquest lloc utilitza galetes. En continuar utilitzant aquest lloc web, accepteu el seu ús.
Per a obtenir més informació, inclòs com controlar les galetes, mireu aquí: Política de galetes
  • Subscriure's Subscrit
    • M.A.Confidential
    • Already have a WordPress.com account? Log in now.
    • M.A.Confidential
    • Subscriure's Subscrit
    • Registre
    • Entra
    • Report this content
    • Visualitza el lloc al Lector
    • Gestioneu les subscripcions
    • Collapse this bar
 

S'estan carregant els comentaris...
 

    %d