Hereditary
Director: Ari Aster
Intèrprets: Toni Collette, Gabriel Byrne, Alex Wolff, Milly Shapiro, Ann Dowd.
Gènere: Terror. USA, 2018. 125 min.
La família d’Annie Graham té un enorme historial de morts degut al comportament pertorbat dels seus membres. La última és la seva mare Ellen, que tot i marxar ha deixat una empremta inesborrable; tant, que fins i tot la pròpia Annie sent la seva presència en algun moment. Tampoc els seus fills Peter i Charlie mostren una actitud del tot normal, sobretot en el cas d’aquesta segona, que tenia un especial lligam emocional amb la seva àvia.
En els últims anys, el cinema de terror ha anat adquirint una tendència cada vegada més accentuada cap a l’ensurt com a pal de paller del seu èxit; no només pel moment en si en què tot el públic salta del seient, sinó per l’expectativa i el factor sorpresa davant la seva arribada. Això sembla haver deixat com a espècimens una mica estranys aquells títols que intenten extreure el terror per altres vies, i Hereditary n’és un exemple claríssim. El debut a la direcció del jove Ari Aster, fent honor al seu títol i a l’evolució narrativa de la pròpia història que explica, aposta per un terror que poc a poc va contagiant la pel·lícula i la va fent més i més incòmoda. A Hereditary no hi ha escenes pensades per a disparar-nos sobtadament les pulsacions, i potser per això inclús es podria dir que no es passa por. Ara bé, la cruesa amb què es mostren els successos i tot l’entorn malaltís que envolta la història de la família protagonista l’acaben convertint en una experiència del tot pertorbadora.
Martí
M.A.Confidential 