13è ANIVERSARI M.A.CONFIDENTIAL

Posted by Martí on 18 de gener de 2019
Posted in: General. Tagged: , , . 4 comentaris

Un altre 18 de gener, i una altra mirada enrere cap a la tonteria aquella d’obrir un blog per a comentar aquelles pel·lícules que anava veient. El 13 no té massa bona fama, i a sobre resulta que cau en divendres, però en aquest cas és motiu de celebració. La raó és que ja han passat dotze mesos més repassant i criticant el més destacat que arriba a les sales de cinema, alguns festivals i també la petita pantalla. Tot i que a vegades costa trobar el temps i la constància desitjats, M.A.Confidential arriba als 13 anys de vida sense decaure, que ja és molt.

Continue Reading

SILVIO (Y LOS OTROS)

Posted by Martí on 15 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Loro

Director: Paolo Sorrentino

Intèrprets: Toni Servillo, Elena Sofia Ricci, Riccardo Scamarcio, Kasia Smutniak, Euridice Axén, Fabrizio Bentivoglio, Roberto De Francesco, Dario Cantarelli, Anna Bonaiuto.

Gènere: Drama, biogràfic. 2018. 145 min.

Sergio Morra és un jove home de negocis de Taranto, al sud d’Itàlia, que comercia amb noies acompanyants que fa servir per a subornar polítics, entre altres pràctiques fora de la llei. Amb l’ambició d’arribar a gent de més poder, Sergio viatja a Roma per a conèixer Silvio Berlusconi. La seva tàctica consisteix en organitzar una festa plena de noies a la casa que hi ha just davant de la residència que Berlusconi té a Sardenya, i així cridar la seva atenció.

Era difícil no fregar-se les mans després de saber que Paolo Sorrentino dedicaria una pel·lícula a la figura de Silvio Berlusconi. I era obvi que era el seu actor fetitxe, Toni Servillo, qui s’havia de posar a la pell (mai millor dit) del controvertit expresident italià. La combinació no decep, però Sorrentino sorprèn amb una proposta que allunya Silvio (y los otros) del relat monogràfic que més d’un es podia esperar. Tal com indica la part afegida del seu títol traduït -que en realitat és el seu títol original en italià: Loro– la història atorga una gran importància a les altres mirades, les que rodegen Berlusconi i que en certa manera el defineixen tant com la seva pròpia. Paolo Sorrentino es manté fidel a la seva posada en escena i la seva capacitat de dibuixar personatges esperpèntics sense deixar-se portar per ells, i converteix Silvio (y los otros) en un retrat ple de subtileses i interpretacions de tota mena. Continue Reading

AQUAMAN

Posted by Martí on 8 de gener de 2019
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Aquaman

Director: James Wan

Intèrprets: Jason Momoa, Amber Heard, Patrick Wilson, Willem Dafoe, Nicole Kidman, Yahya Abdul-Mateen II, Temuera Morrison, Dolph Lundgren, Michael Beach, Ludi Lin.

Gènere: Superherois, fantàstic, acció. 2018. 135 min.

En ple oceà, un submarí és abordat per uns pirates que arrasen amb tot el que troben per davant, fins que arriba Arthur Curry, conegut amb el nom d’Aquaman, per a salvar la tripulació i castigar els responsables de l’atac. Arthur ho celebra amb el seu pare, amb qui viu tranquil·lament en un petit poble pesquer, però tot canvia quan Mera arriba per a avisar-lo que la civilització a la qual pertany, Atlantis, corre perill degut a la gran guerra que és a punt de declarar Orm, el germanastre d’Arthur.

Estem en un moment en què cada nova pel·lícula de DC Comics és rebuda amb un “a veure si aquesta sí”. Segurament és una pressió afegida injusta per als títols que vénen, però la veritat és que, entre la pròpia DC i els responsables de Warner, s’ho han guanyat a pols. En tot cas, tenint en compte aquestes expectatives, es pot afirmar que Aquaman passa l’examen amb més fortuna que bona part de les seves antecessores. I ho fa, d’una banda, acostant-se a les fórmules narratives relativament conservadores de Marvel, però de l’altra arriscant en l’apartat formal. Així doncs, per bé que pot resultar discutible pel que fa a la parcel·la estètica, algunes eleccions de càsting o escenes que freguen l’esperpent, és innegable que Aquaman aposta per una idea i una mentalitat concretes, i que s’hi manté fidel fins el final. I el més important, deixa aquesta sensació d’haver passat dues hores d’entreteniment, per sobre de tot. Continue Reading

SPIDER-MAN: UN NUEVO UNIVERSO

Posted by Martí on 4 de gener de 2019
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , , , , , , . 3 comentaris

Spider-Man: Into the Spider-Verse

Directors: Bob Persichetti, Peter Ramsey, Rodney Rothman

Veus originals: Shameik Moore, Jake Johnson, Hailee Steinfeld, Mahershala Ali, Brian Tyree Henry, Lily Tomlin, Luna Lauren Velez, Zoë Kravitz, Nicolas Cage, Kathryn Hahn, Liev Schreiber.

Gènere: Animació, superherois, comèdia. 2018. 115 min.

El jove Miles Morales comença una nova etapa en un institut de Brooklyn sense massa convenciment, ja que el seu esperit de barri no encaixa amb els alumnes de classe alta que hi van. Una nit que s’escapa amb el seu oncle per a fer un graffiti a les instal·lacions del metro, Miles rep la picada d’una aranya radioactiva que li provoca uns efectes que no controla. Quan Miles torna a aquell lloc per estudiar l’aranya que el va picar, descobreix un experiment del malvat Kingpin que Spider-Man està intentant evitar.  

La mentalitat purista és sens dubte un dels grans enemics del gènere de superherois, i de ben segur que un gran maldecap per als responsables de cada pel·lícula. “Aquest personatge no hauria de ser així”, “això no encaixa amb el to de la història”, “ho han suavitzat massa”, “no és prou obscur”… són valoracions que apareixen cada vegada que un producte cultural de masses és portat a la gran pantalla. Per a combatre-ho i a la vegada deixar-ho en evidència, Spider-Man: Un Nuevo Universo ha trobat la millor fórmula: llibertat absoluta. No només el terreny de l’animació li permet piruetes estètiques de tota mena, sinó que la seva narrativa comprimeix de forma admirable tot el que necessita una pel·lícula de superherois, sense sentir-se lligada a cap cànon concret. I així, sense que ningú ens avisés, Spider-Man: Un Nuevo Universo es converteix en tot allò que necessitava el gènere per a fer un pas endavant. Continue Reading

ESTRENES 2019

Posted by Martí on 3 de gener de 2019
Posted in: Avanços, Cine - 2018, Cine - 2019, General. Tagged: , . 1 comentari

Com cada any, no va gens malament fer un repàs general de les pel·lícules més importants que ens arribaran en el transcurs del recentment estrenat 2018. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, la qual cosa implica que podria haver-hi modificacions, així que no m’ho tingueu en compte. Clicant al títol es pot accedir al tràiler de la pel·lícula en qüestió, o a informació extra sobre aquesta.

  • Glass (M. Night Shyamalan). El particular univers de superherois de Shyamalan es fa realitat amb tots els seus integrants. Sens dubte, una de les més esperades de l’any.
  • La Casa de Jack (Lars von Trier). El director danès torna a superar-se amb la seva obra més personal i també polèmica. Tot un autoretrat en forma d’assassí en sèrie.
  • El Blues de Beale Street (Barry Jenkins). Després de l’oscaritzada Moonlight, el director proposa un drama policíac sobre discriminació ambientat a Harlem.
  • The Favourite (Yorgos Lanthimos). El director grec no para, i ara cop viatja al segle XVIII a Anglaterra per narrar una traïció a la reina Anna. Amb Rachel Weisz i Emma Stone..
  • El Vicio del Poder (Adam McKay). Història real sobre l’ascens de la influència de Dick Chenney (Christian Bale), vicepresident d’Estats Units durant la presidència de Bush.
  • Creed II: La Leyenda de Rocky (Steven Caple Jr.). Després de l’encertat retorn de la saga, Adonis Creed afronta el combat contra el fill del mític Ivan Drago.
  • Atardecer (László Nemes). El director de El Hijo de Saúl es trasllada ara a l’Hongria prèvia a la 1a GM per seguir el drama personal d’una jove orfe que busca el seu passat.
  • The Old Man and the Gun (David Lowery). Robert Redford es retira com a actor amb aquest drama policíac sobre un lladre que prepara el seu últim robatori als 80 anys.
  • Silvio (y los otros) (Paolo Sorrentino). La genial parella formada per Sorrentino i Servillo es submergeixen de forma prometedora a l’excèntrica vida de Silvio Berlusconi.

Continue Reading

LES MILLORS PEL·LÍCULES DE 2018 – Del 10 a l’1

Posted by Martí on 31 de Desembre de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - 2018, General. Tagged: , , , , , , , , , , , , , . 4 comentaris

Després de repassar les primeres 10 pel·lícules que formen part del millor de 2018, arriba el moment el TOP10 cinematogràfic de l’any. Tal com va succeir l’any passat, el cinema nord-americà ha imposat la seva presència, sobretot per la gran qualitat de diversos títols independents, així com algunes de les pel·lícules més populars que s’han estrenat durant els últims anys. No cal dir que, a qualsevol persona que es pregunti quines pel·lícules hauria d’haver vist aquest any, aquesta desena serien les prioritàries. La veritat és que l’ordre és, aquest cop més que mai, més que subjectiu, ja que en realitat totes elles ocuparien posicions molt igualades. En tot cas, aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2018 a M.A.Confidential:

Continue Reading

LES MILLORS PEL·LÍCULES DE 2018 – Del 20 a l’11

Posted by Martí on 30 de Desembre de 2018
Posted in: Cine - 2017, Cine - 2018, General. Tagged: , , , , , , , , , , , , . 1 comentari

Pocs anys m’ho han posat tan difícil per a elaborar la ja preceptiva llista de les 20 millors pel·lícules que han passat per les nostres sales durant els últims dotze mesos. Grans blockbusters que han complert expectatives, cinema espanyol de nivell, animació que s’allunya dels cànons habituals i, òbviament, notables títols independents que han passat massa desapercebuts de forma injusta. En tot cas, totes elles pel·lícules que defineixen un any amb molta qualitat, i que val la pena recuperar en cas que s’us hagin escapat. Aquestes són les 10 que omplen la part baixa de la llista:

Continue Reading

RALPH ROMPE INTERNET

Posted by Martí on 19 de Desembre de 2018
Posted in: Animació, Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , , . Deixa un comentari

Ralph Brakes the Internet

Directors: Rich Moore i Phil Johnston

Veus originals: John C. Reilly, Sarah Silverman, Gal Gadot, Taraji P. Henson, Jack McBrayer, Jane Lynch, Alan Tudyk, Alfred Molina.

Gènere: Animació, comèdia, aventures. 2018. 115 min.

Ralph i Vanellope viuen tranquils a la sala recreativa on hi ha els seus respectius jocs, però ella comença a notar cert cansament de la rutina diària. En un intent d’introduir novetats al joc de curses de Vanellope, Ralph provoca que el volant de la seva màquina es trenqui i aquesta corri perill de ser llançada. Tot canvia quan el propietari de la sala instal·la una connexió WiFi, cosa que permet Ralph i Vanellope entrar a l’immens món d’Internet per a buscar un volant de recanvi que no es pot trobar enlloc més. 

Després d’irrompre amb certa força el 2012 com a atractiu exercici nostàlgic del món dels primers videojocs, ¡Rompe Ralph! va caure en un relatiu oblit degut als convencionalismes que acabaven dominant la seva història. Per aquest motiu, i també per l’atreviment de submergir-se a un món tan canviant i inabastable com el d’Internet, l’arribada de Ralph Rompe Internet aixecava certa desconfiança. No obstant, aquesta seqüela resulta ser una grata sorpresa. Tot i que evidentment es veu obligada a acotar el seu contingut, la pel·lícula demostra un gran enginy i sentit de l’humor a l’hora de representar els diferents entorns online que actualment governen una part important de les nostres vides. Però no només això: Ralph Rompe Internet és efectiva en el rerefons dels seus missatges i manté a ratlla la vessant més emotiva de la seva història. Continue Reading

THE GUILTY

Posted by Martí on 13 de Desembre de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , . Deixa un comentari

Den Skyldige

Director: Gustav Möller

Intèrprets: Jakob Cedergren, Jessica Dinnage, Omar Shargawi, Johan Olsen, Jacob Lohmann, Katinka Evers-Jahnsen.

Gènere: Thriller. 2018. 80 min.

Asger Holm és un oficial de policia que acostuma a patrullar els carrers de Copenhague, però ha estat relegat al servei d’emergències telefòniques. Quan és a punt d’acabar el seu torn, rep la trucada d’una dona que afirma que està sent segrestada. Asger intenta activar el dispositiu necessari per a atrapar el cotxe en què viatja, però a la vegada ha de mirar de protegir els dos fills petits de la dona, que s’han quedat sols a casa.

La idea de passar-se 80 minuts veient un home parlar per telèfon no sembla massa atractiva, però si hi apliquem un bon guió i un control adequat del ritme narratiu ens podem trobar amb un thriller vibrant i carregat de tensió. És exactament això el que aconsegueix The Guilty, pel·lícula danesa que ja va sorprendre al passat Festival de Sundance i que s’ha consolidat com una de les grans revelacions del cinema europeu d’aquest any. El director Gustav Möller s’autoimposa una clara limitació a nivell d’espai i de recursos visuals, però ho compensa construint tot un escenari narratiu a través dels sons que ens arriben via telefònica, i hi suma  el pes de les circumstàncies personals de l’únic protagonista. D’aquesta manera, The Guilty evita en tot moment qualsevol monotonia formal i manté l’espectador enganxat a una història que no deixa de sorprendre fins l’últim gir. Continue Reading

ROMA

Posted by Martí on 11 de Desembre de 2018
Posted in: Cine - 2018. Tagged: , , , , , , , , , , . 2 comentaris

Roma

Director: Alfonso Cuarón

Intèrprets: Yalitza Aparicio, Marina de Tavira, Marco Graf, Diego Cortina Autrey, Carlos Peralta, Daniela Demesa.

Gènere: Drama. 2018. 135 min.

Ciutat de Mèxic, 1971. Cleo és una jove que treballa com a assistenta per a una família de classe mitja-alta que viu a la Colonia Roma, un barri creat recentment a la capital del país. Donada la constant absència del pare, un prestigiós metge, el dia a dia de la família està comandat per la mare, l’àvia i també les dues assistentes. No obstant, la situació comença a alterar-se quan Cleo es queda embarassada per accident.

Quan un director de cinema decideix retrocedir fins a la seva infància per a mostrar-la en forma de pel·lícula, s’activa un complicat equilibri de forces entre tota la càrrega sentimental de l’autor i la percepció o l’interès de l’espectador des de la seva posició externa. A Roma, Alfonso Cuarón no només manté aquest equilibri, sinó que exerceix una mirada tan personal i a la vegada brutalment cinematogràfica que situa la història molt més enllà del simple testimoni autobiogràfic. De fet, la pel·lícula és en realitat la biografia d’una altra persona: la mainadera que va cuidar el director mexicà quan era petit en un barri de classe mitja-alta de Ciutat de Mèxic i que va exercir-li de segona figura materna. Seguint els seus passos sota el nom de Cleo (en realitat anomenada Lobi, a qui està dedicat el film), Roma emprèn un trajecte intimista per una casa, una família, una ciutat i un país que van marcar els primers records vitals de Cuarón a principis dels anys 70. Continue Reading