Un festival de cinema que destaca els noms del directors presents a la seva programació abans que els títols de les pel·lícules en qüestió és clarament un festival que aposta pels autors per sobre de tot. Una coherència absoluta, doncs, la que segueix el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, conegut ja com a D’A, que aquest any arriba a la seva sisena edició. Un cop més, bona part del que hi veurem possiblement no arribarà a les sales comercials, així que els cinèfils més empedernits tenen deu dies per explorar mirades cinematogràfiques força diferents i particulars. Del 21 d’abril a l’1 de maig, el D’A 2016 projectarà més de setanta pel·lícules als Cines Aribau, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE Catalunya, i també a altres sis seus repartides per Catalunya.
General
Avui trenco una mica la dinàmica del blog perquè no tots els dies s’adrecen a tu oferint-te publicar un article extern al blog de forma tan lliure i desinteressada com aquesta. En aquest cas, és un article de l’escriptor Enric Mas i com veureu toca de ple la temàtica tractada en aquest espai; això sí, enfocant-la des d’una vessant més industrial realment molt atractiva, i de rabiosa actualitat sobretot arran d’una estrena recent. Espero que us interessi i n’aprengueu coses. Jo he estat el primer en fer-ho.
Del Cinerama al cinema digital: del zenit a la decadència
Enric Mas (http://nitsenblanc.cat)
11 de gener de 2016
Intento imaginar-me què sentien els espectadors quan entraven per primer cop a veure una pel·lícula en Cinerama… però no puc. Em pregunto: van sentir el mateix que jo al veure per primer cop una projecció a l’Imax en 70 mm? Algunes pistes em diuen que no. En Howard Rust, de la International Cinerama Society, em va donar una primera pista: “L’altre dia, estava parlant amb un home que acabava de veure l’Imax. ‘Sensacional’, em va dir, ‘Però, saps… no et produeix les mateixes sensacions ni els mateixos calfreds que et recorren l’esquena com els que et produeix el Cinerama’”.1 Quin deu ésser el seu secret? Per quin motiu cada pel·lícula vista en Cinerama és un esdeveniment únic que es recorda durant dècades?
Una altra pista la tenim en un home que havia treballat amb en D.W. Griffith a That Royle Girl (1925), i que havia produït i dirigit curtmetratges, innovadors tècnicament, on apareixien intèrprets negres, un raresa en l’època, inclosa la primera aparició de Billie Holliday (Symphony in Black: A Rhapsody of Negro Life, 1935). Un home que havia creat un nou sistema de projecció d’imatge (Vitarama) per a la Fira Mundial de Nova York (1939) unint 11 projectors de 16 mm, els quals aconseguien una imatge de 75 graus en vertical i 130 graus en horitzontal,2,3 l’evolució del qual va donar lloc al simulador d’artilleria més avançat del món amb què s’entrenaven els futurs artillers dels avions durant la II Guerra Mundial.4 Aquest home es deia Fred Waller.
Mai m’ha agradat fer servir el blog per parlar de mi, i la sensació que tinc és que quan ho faig (cada any, coincidint amb aquestes dates) és per dir el mateix: gràcies a tots els lectors i lectores –siguin coneguts/des o anònims/es– que de tant en tant passen per aquí per a atrevir-se a acabar alguna de les meves “parrafades” i, més de tant en tant, fins i tot dir-hi la seva. Aquest cop, no obstant, toca repetir-ho amb més motiu i entusiasme que mai. No qualsevol projecte pot presumir d’haver aguantat durant una dècada, i menys encara si no s’ha vist ni un duro pel camí, per què enganyar-nos, però un servidor a partir d’avui ja pot fer-ho: M.A. Confidential compleix 10 anys.
Un any més, he fet una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs del 2016 que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi, com sempre, algunes modificacions. Segurament, retards, tenint en compte els precedents. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
- Los Odiosos Ocho (Quentin Tarantino). La vuitena pel·lícula de Tarantino és un western hivernal que, com sempre, promet grans diàlegs, sang i mala llet.
- Steve Jobs (Danny Boyle). Amb guió d’Aaron Sorkin, aquest sembla ser -ara sí- el biopic definitiu sobre el creador d’Apple, encarnat per Michael Fassbender.
- La Gran Apuesta (Adam McKay). Repartiment espectacular per a aquesta nova visió de l’origen de la crisi econòmica, que dispara contra Wall Street.
- Creed. La Leyenda de Rocky (Ryan Coogler). Torna Stallone amb el seu personatge més mític, ara com a entrenador del fill del seu gran rival Apollo Creed.
- Legend (Brian Helgeland). Biopic sobre els bessons Kray, ambdós interpretats per Tom Hardy, que van dominar l’escena mafiosa de Londres als anys 60.
- Spotlight (Thomas McCarthy). Drama sobre uns periodistes que van destapar un cas de pederastia a Massachussets. Considerada gran favorita a l’Oscar.
- Mia Madre (Nanni Moretti). El popular director italià explica aquí la història de dos germans que han d’afrontar una greu malaltia de la seva mare.
- La Juventud (Paolo Sorrentino). Després de la brillant La Gran Belleza, Sorrentino ens acosta ara a dos homes que reflexionen sobre la seva vellesa.
- Maggie (Henry Hobson). Cinema de zombis però amb un aire pausat i intimista, i amb un dramàtic Schwarzenegger que convenç de forma sorprenent.
- El Hijo de Saúl (László Nemes). Drama hongarès sobre un treballador forçat del camp de concentració d’Auschwitz que mira de redimir els seus actes.
Després de repassar les primeres deu pel·lícules que mereixen formar part de la llista del millor de 2015, ara arriba el que, a nivell personal, més m’ha fet gaudir en una sala de cinema durant aquest any. Hi podeu trobar de tot, des de grans superproduccions, passant per algun títol més de classe mitja i fins arribar a alguns exponents de cinema més independent que hauran passat per la cartellera sense que se’ls hagi fet tot el cas que mereixien. Tots ells requereixen la vostra màxima atenció si és que heu acabat l’any sense veure’ls, esteu avisats. Aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2015 a M.A.Confidential:
Acaba l’any 2015, i ho fa amb un regust cinematogràfic realment bo per als qui tenim les sales de cinema com a segona residència. D’una banda, el cinema més massiu s’ha mantingut a un bon nivell i ha complert a la perfecció la seva funció, especialment en alguns dels títols que més expectatives havien aixecat; de l’altra, el cinema independent hi ha posat el contrapunt necessari amb un bon nombre de propostes interessants i arriscades. A la llista hi ha una mica de tot, des de l’acció més desenfrenada fins el drama més intimista i personal. Un resum complet i variat que demostra que, aquest any, pocs espectadors s’hauran pogut sentir decebuts. Aquestes són les deu primeres de la llista!
Si recentment repassava el bo i millor de la programació del Festival de Cinema de Sitges, ara arriba el torn del que n’agafarà el relleu tot just al cap de deu dies. Concretament, del 29 d’octubre al 9 de novembre, dates en què se celebrarà el Beefeater In-Edit 2015, que suposa ja la 13a edició d’aquest Festival de Documental Musical de Barcelona. Totalment consolidat, el festival presenta aquest any un total de 51 títols a la seva cartellera, i un cop més la selecció és de les que fa salivar a qualsevol melòman amb ganes de submergir-se en les intrahistòries dels seus artistes o gèneres musicals preferits. Tot un menú “delicatessen” del qual extrec alguns dels plats amb més bona pinta.
L’estiu arrenca de forma oficial quan comença el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Per 13è any, arriben les nits a l’aire lliure gaudint de grans pel·lícules en un dels punts més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, on es podran veure un total de 16 pel·lícules que tornen a posar el llistó molt alt. Sense anar més lluny, bona part d’elles han rebut grans crítiques al blog, i a sobre s’hi afegeixen dos enormes títols dels anys 90 i la ja típica nit de cinema clàssic amb banda sonora en directe. Opcions per a tots els gustos. Les projeccions comencen el 3 de juliol i finalitzen el 7 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on qualsevol pel·lícula, per molts cops que l’haguem vist, adquireix un caire diferent.
Un 18 de gener més, un any més a la motxilla per a M.A.Confidential, aquest “hobby” que vaig començar l’any 2006 i que s’ha acabat convertint en part important del meu dia a dia. Des d’aquí, i com faig cada any aprofitant aquest dia, vull reiterar les gràcies a tots els qui em confessen ser seguidors del blog, els qui el prenen com a referència a l’hora d’anar al cinema, als qui tenen la paciència i voluntat de llegir de la primera a la última paraula, i també als qui hi participen activament. Cada referència en una conversa espontània o cada nou comentari al respecte de què he dit o no en referència a tal pel·lícula em segueix generant la mateixa il·lusió. M’ho passo bé escrivint sobre cinema, i crec que segueixo aprenent cada dia, així que això no s’atura; comença el compte enrere pels deu anys!
Un any més, he fet una selecció de les pel·lícules més destacades que s’estrenaran en el transcurs de l’any que tot just acabem de començar. El mes previst de cada estrena és el vigent a dia d’avui, però podria haver-hi, com sempre, algunes modificacions. Segurament, retards, tenint en compte els precedents. Clicant al títol accediu al tràiler o a més informació sobre cada film.
- Birdman (Alejandro G. Iñárritu). Esperadíssima comèdia sobre una estrella de Hollywood en hores baixes que intenta reconduir la seva vida, amb Michael Keaton.
- The Imitation Game (Morten Tyldum). Benedict Cumberbacht es fica a la pell d’Alan Turing, un matemàtic que va ser clau en el desenllaç de la 2a Guerra Mundial.
- Whiplash (Damien Chazelle). L’aclamada guanyadora de Sundance 2014 explica la història d’un jove bateria que lluita per fer-se un lloc entre l’elit musical.
- Babadook (Jennifer Kent). Al passat Festival de Sitges pocs van sortir amb les polsacions intactes després de veure aquesta efectiva cinta de terror psicològic.
- La Teoría del Todo (James Marsh). La d’Eddie Redmayne apunta a ser una de les interpretacions de l’any en aquest biopic de Stephen Hawking.
- Nightcrawler (Dan Gilroy). Jake Gyllenhaal es prepara per tornar a sorprendre’ns en aquest thriller policíac obscur i irònic, ambientat a Los Ángeles.
- Corazones de Acero (David Ayer). El cinema més purament bèl·lic torna a situar-se a la 2a Guerra Mundial a bord d’un tanc comandat per Brad Pitt.
- ’71 (Yann Demange). Més cinema bèl·lic, però aquest cop en forma de thriller sobre un soldat anglès que queda aïllat als perillosos carrers de Belfast l’any 1971.
- Blackhat (Michael Mann). L’ansiat retorn de Michael Mann gira al voltant del terrorisme cibernètic i està protagonitzat per Chris Hemsworth.
- Fuerza Mayor (Ruben Östlund). Multipremiat drama suec sobre una família que veu com la seva estructura perilla després d’un accident durant unes vacances.
















