L’estiu arrenca de forma oficial quan comença el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Per 13è any, arriben les nits a l’aire lliure gaudint de grans pel·lícules en un dels punts més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, on es podran veure un total de 16 pel·lícules que tornen a posar el llistó molt alt. Sense anar més lluny, bona part d’elles han rebut grans crítiques al blog, i a sobre s’hi afegeixen dos enormes títols dels anys 90 i la ja típica nit de cinema clàssic amb banda sonora en directe. Opcions per a tots els gustos. Les projeccions comencen el 3 de juliol i finalitzen el 7 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on qualsevol pel·lícula, per molts cops que l’haguem vist, adquireix un caire diferent.
Her
All posts tagged Her
Després de presentar les deu darreres de la llista, arriba el Top10 final per a confirmar l’altíssim nivell cinematogràfic de 2014. Els números parlen: cap pel·lícula baixa del 8,5 de nota al blog, i les quatre primeres comparteixen un 9. En realitat, el més just seria dir que hi ha un empat tècnic entre aquestes quatre, però com sempre han estat petits detalls completament subjectius el que han decidit l’ordre final. Tinc bones expectatives de cara al 2015, però ho tindrà difícil per a igualar el nivell d’aquest any. Aquestes són les 10 millors pel·lícules de 2014 a M.A.Confidential:
Non-Stop
Director: Jaume Collet-Serra
Intèrprets: Liam Neeson, Julianne Moore, Michelle Dockery, Lupita Nyong’o, Scoot McNairy, Nate Parker, Anson Mount.
Gènere: Acció, thriller. USA, 2014. 100 min.
El veterà agent Bill Marks, del servei aeri dels Marshalls d’Estats Units, empren un altre vol en què, de forma encoberta, ha de vetllar per la seguretat dels passatgers si es dóna una situació de perill. Quan és a bord i el vol ja s’ha enlairat, comença a rebre missatges al seu mòbil per part d’un desconegut que l’amenaça de matar una persona de l’avió cada 20 minuts si no se l’ingressa una gran quantitat de diners en un compte corrent.Tot i que la seva filmografia segueix combinant papers de tot tipus en qualsevol gènere, Liam Neeson s’ha convertit en tota una icona del cinema d’acció. Segurament ho ha fet sense buscar-ho en cap moment, però va ser sobretot l’estrena de la trepidant Taken (Luc Besson, 2008) on es va posar de manifest la particular potència i el gran carisma de l’actor nord-irlandès en aquest tipus d’històries. I curiosament ha estat un director català, Jaume Collet-Serra, un dels qui ha fet més per a consolidar-lo en aquesta posició. Primer va ser amb Sin Identidad, amb què Collet-Serra va fer el salt a Hollywood el 2011, i ara continua amb Non-Stop, que ha arrasat a la taquilla d’Estats Units gràcies a la seva absoluta identificació amb el thriller d’acció al més pur estil nord-americà. No ens descobrirà res de nou -al contrari, se li poden trobar desenes de referents-, però exerceix la seves funcions amb ofici i eficàcia, que no és poc.
Nebraska
Director: Alexander Payne
Intèrprets: Bruce Dern, June Squibb, Will Forte, Stacy Keach, Bob Odenkirk.
Gènere: Drama. USA, 2013. 120 min.
Després de rebre una carta en què l’informaven que acabava de guanyar un premi d’un milió de dòlars, el vell Woody Grant s’entesta a viatjar fins a Nebraska per reclamar-lo. Les seves continues escapades de casa amb aquest propòsit i d’amagat de la seva dona fan que el seu fill David, amb qui manté una relació força freda, acabi acceptant acompanyar-lo amb cotxe, encara que sigui perquè s’adoni que l’han enganyatTot i no ser tan prolífic com voldríem alguns -mitja dotzena de pel·lícules en 20 anys-, Alexander Payne s’ha guanyat el dret de ser un dels cineastes més respectats de l’actualitat. I no només per l’alta qualitat dels seus títols, tant en la faceta de director com la de guionista, sinó per la coherència que ha sabut donar a la seva filmografia. A Propósito de Schmidt (2002) era l’aventura d’un jubilat per retrobar-se amb si mateix i buscar aquelles experiències que li havien faltat durant la seva vida, Entre Copas (2004) ens portava de viatge en un redescobriment de l’amistat entre dos homes radicalment diferents, i Los Descendientes (2011) presentava un repte per un pare que de cop es troba amb l’obligació d’aprendre a ser-ho i de preservar la dignitat de la seva família. Ara, Nebraska torna a parlar-nos de reconstruccions afectives, però des del punt de vista d’un fill que busca esmenar la distància que el separa amb el seu pare.
Her
Director: Spike Jonze
Intèrprets: Joaquin Phoenix, Scarlett Johansson (veu), Amy Adams, Rooney Mara, Olivia Wilde, Chris Pratt.
Gènere: Drama, ciència-ficció. USA, 2013. 120 min.
En un futur no molt llunyà, però força més avançat tecnològicament, Theodore és un home solitari que després de separar-se de la seva dona dedica la seva vida a la seva feina en una empresa de redactors de cartes d’altres persones i a jugar als videojocs al seu pis de Los Ángeles. Tot canvia quan un dia compra OS1, un nou sistema operatiu basat en la intel·ligència artificial i amb veu de dona, amb el qual comença a interactuar de forma cada vegada més intensa.Si ara mateix una pel·lícula m’expliqués que l’evolució de la tecnologia durant les dues últimes dècades ha modificat la forma amb què sorgeixen o es desenvolupen les relacions afectives, o que la veritable identitat d’una persona darrere un nick o un avatar pot ser fàcilment falsejada, o que cap enllaç virtual pot proporcionar el mateix que ofereix el contacte humà, segurament m’hauria fet perdre l’interès al cap de poca estona per la manca d’aportacions noves. Però quan arriba Spike Jonze i agafa tot el context que engloba aquests conceptes per construir una història sobre les expectatives i aspiracions que genera l’amor i també sobre la dubtosa felicitat que pot provocar la recerca d’ideals, ens trobem davant un tros de pel·lícula com Her. Un relat tendre i commovedor que en el fons amaga una realitat preocupant, no només per si mateixa, sinó per la poca distància que la separa dels temps que vivim actualment.