L’estiu arrenca de forma oficial quan comença el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Per 13è any, arriben les nits a l’aire lliure gaudint de grans pel·lícules en un dels punts més emblemàtics de la ciutat de Barcelona, on es podran veure un total de 16 pel·lícules que tornen a posar el llistó molt alt. Sense anar més lluny, bona part d’elles han rebut grans crítiques al blog, i a sobre s’hi afegeixen dos enormes títols dels anys 90 i la ja típica nit de cinema clàssic amb banda sonora en directe. Opcions per a tots els gustos. Les projeccions comencen el 3 de juliol i finalitzen el 7 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on qualsevol pel·lícula, per molts cops que l’haguem vist, adquireix un caire diferent.
cinema a la fresca
All posts tagged cinema a la fresca
Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
El Cinema a la Fresca a la Sala Montjuic arriba a l’11a edició, i ho fa sense baixar ni un centímetre el seu llistó. Del 30 de juny al 7 d’agost, els jardins del Castell es tornaran a omplir de centenars d’espectadors disposats a gaudir del millor cinema a l’aire lliure. Un cop més, la programació té títols per a tots els gustos i edats, tots ells de gran qualitat. Aquest any, el Cinema a la Fresca es caracteritza per reunir algunes de les millors pel·lícules dels últims dos o tres anys, a més d’oferir els habituals clàssics, i fins i tot una projecció amb banda sonora en directe. Una oportunitat única per viure el cinema d’una forma diferent, i que ja s’ha convertit en una de les activitats habituals a Barcelona per començar a notar el gust de l’estiu.
El Cinema a la Fresca a la Sala Montjuic celebra el seu 10è aniversari. Del 29 de juny al 8 d’agost, els jardins del Castell obren les portes un cop més per oferir el millor cinema a l’aire lliure, una activitat que ja s’ha convertit en un dels clàssics de cada estiu a la capital catalana i que marca simbòlicament l’arribada del bon temps. La gran qualitat i també diversitat de la seva programació fa que centenars de persones peregrinin fins el punt més alt de la muntanya de Montjuic, omplint pràcticament totes les sessions. Aquest any, el número de pel·lícules s’ha ampliat fins a 18, i tornen a combinar els títols més exitosos dels últims anys amb grans clàssics del cinema. Una oferta per a tots els gustos i edats, que presenta una oportunitat única per viure el cinema d’una forma diferent.
Garbo. El Espía
Director: Edmon Roch
Intèrprets: Nigel West, Xavier Vinader, Mark Seaman, Aline Griffith, Stan Vranckx, Joan Pujol.
Gènere: Documental, històric. Espanya, 2009. 90 min.
En plena 2a Guerra Mundial, un espia que treballava per l’exèrcit aliat va aconseguir enganyar de forma sistemàtica els nazis i facilitar així les operacions més importants i decisives per guanyar la guerra, entre elles el mateix desembarcament de Normandia. Sense fer soroll, el català Joan Pujol, que tenia el sobrenom de “Garbo”, va fer servir tot el seu enginy i imaginació per crear-se una trama d’informadors totalment falsos que van portar de cap a mitja Europa i probablement en van determinar el seu futur.“L’home que va salvar el món” és un subtítol força agosarat per a un documental sobre una figura tan poc coneguda com la que ens presenta Garbo, però la sensació un cop vista la seva història és que segurament és d’allò més encertat. Guanyar els premis Goya i Gaudí a millor documental el passat 2010 no és casualitat, i queda evidenciat en un guió perfectament tramat i molt original, un immens treball de documentació i una gran capacitat per aportar emoció a un relat que, a priori, no sembla gaire vistós. A banda de desglossar la història del seu peculiar protagonista, el documental es converteix en una bona lliçó d’història i relata una sèrie de fets i detalls sobre la 2a Guerra Mundial que possiblement gran part dels espectadors desconeixien fins el moment.
L’obra afronta la primera presentació del personatge conscient que molta gent no té ni idea de qui és, i ho fa de forma humil, sense pretensions i a través d’un parell o tres anècdotes que exemplifiquen molt bé la personalitat que tenia Joan Pujol. Poc a poc, anem avançant cronològicament fins arribar a la seva total implicació amb els serveis d’espionatge de la 2a Guerra Mundial. Garbo manté en tot moment aquest to senzill, auster i amb un gran sentit de l’humor, aconseguint que el protagonista acabi sent realment entranyable. Tot i ser-ho, en cap moment ens el pinta com un gran heroi de guerra, no hi ha paraules grandiloqüents, però és el propi espectador qui es va adonant de la veritable dimensió dels actes d’aquest home.
Com a documental, Garbo presenta una estructura atípica. Prescindeix per complet de la veu en off i es recolza només en els testimonis que van conèixer “Garbo” de primera mà, combinats amb extractes d’algunes pel·lícules que il·lustren o simbolitzen els diferents fets que es van explicant. Poc a poc, la pel·lícula va desgranant el paper tan rellevant que aquest personatge va tenir en les estratègies militars del bàndol aliat gràcies a la seva inigualable capacitat d’enganyar l’exèrcit nazi amb informacions falses. El seu veritable mèrit no es trobava tant en la invenció de falsedats, sinó en l’enginy amb què aconseguia convertir-les en creïbles per als alemanys, fins i tot quan semblava que no podria trobar cap excusa. El cas del desembarcament de Normandia és especialment rellevant, ja que va determinar per complet el decurs de la guerra.
Garbo compta amb narradors de luxe i també amb un gran treball de documentació. Les imatges d’arxiu són un bon retrat de l’època i il·lustren amb encert el relat dels testimonis, periodistes que van perseguir i estudiar la figura de “Garbo”, així com historiadors i fins i tot alguna col·lega dins el servei d’espionatge britànic, que pot explicar per experiència pròpia el paper del protagonista del film. Gràcies a un guió molt ben plantejat, les històries van guanyant en interès, al mateix temps que l’atenció per part de l’espectador, i fins i tot es reserva un petit gir final que acaba de rubricar un documental que esdevé una referència pel seu argument i la seva senzillesa. Les referències cinematogràfiques, a banda d’aportar un toc molt original i també entretingut, sorprenen pel fet de comprovar com pel·lícules clàssiques ambientades a la 2a Guerra Mundial ja feien referència a les operacions i enganys en què va intervenir “Garbo”.
Sense reclams com mostrar imatges impactants, comptar amb testimonis famosos o presumir de destapar un gran secret, Garbo acaba sent un documental més que notable. Capaç de donar al personatge la dimensió i el mèrit que es mereix, però al mateix temps mantenint l’estil humil i discret del propi protagonista. A més a més, es tracta d’una obra necessària, ja que la influència de Joan Pujol en la història contemporània és veritablement important. El que hagués passat sense la seva presència sempre es quedarà en hipòtesis, però de ben segur que les coses no haurien seguit el mateix curs i les conseqüències, perquè no dir-ho, haurien pogut ser força negatives. És per això que, en efecte, és probable que “Garbo” fos l’home que va salvar el món.
Per novè any, la Sala Montjuic ens obre les portes dels jardins del Castell per acostar-nos el millor cinema a la fresca durant tot el mes de juliol i part de l’agost. La creixent popularitat d’aquesta activitat i la gran qualitat de la seva programació ja l’han convertit en una de les cites estiuenques indispensables de la ciutat. Aquest any, les 15 pel·lícules escollides tornen a combinar la més rabiosa actualitat amb grans clàssics, així com títols del tot comercials amb cinema independent més desconegut. Resulta difícil no trobar un dia que satisfaci als diferents tipus de públic.
(Actualització el 30/05 amb els tres cartells dissenyats per l’edició d’aquest any fent honor a tres grans pel·lícules de la història del cinema -click per veure augmentat-).
Aquest és el programa complet de Cinema a la Fresca 2011 a la Sala Montjuïc. Totes les pel·lícules comencen a les 22:00.
- 4 JULIOL – Garbo. El espía de Edmon Roch. Documental sobre un dels espies més influents de la 2a G.M. (tràiler).
- 6 JULIOL – Un profeta de Jacques Audiard. Aclamat drama carcelari francès (tràiler).
- 8 JULIOL – Con Faldas y a lo Loco de Billy Wilder. Una de les més populars del geni de la comèdia (tràiler).
- 11 JULIOL – Malditos Bastardos de Quentin Tarantino. La darrera obra mestre del gran Tarantino (tràiler/crítica).
- 13 JULIOL – A Propósito de Elly de Asghar Farhadi. Inquietant drama iranià, Os de Plata a Berlín 2009 (tràiler).
- 15 JULIOL – Donde Viven Los Monstruos de Spike Jonze. La última fantasia sorgida de la ment de Jonze (tràiler/crítica).
- 18 JULIOL – Frozen River de Courtney Hunt. Notable drama independent americà, amb una gran Melissa Leo (tràiler/crítica).
- 20 JULIOL – El Escritor de Roman Polanski. Intriga política de qualitat, de les destacades del passat 2010 (tràiler/crítica).
- 22 JULIOL – Nosferatu de F.W. Murnau. Un dels grans exponents del cinema expressionista alemany dels anys 20 (fragment).
- 25 JULIOL – Al Final de la Escapada de J.L. Godard. Probablement, l’obra àlgida del director francès (fragment).
- 27 JULIOL – Leonera de Pablo Trapero. Dur drama argentí sobre l’empresonament injust d’una dona embarassada (tràiler).
- 29 JULIOL – In The Loop de Armando Iannucci. Irreverent comèdia amb pur humor britànic (tràiler/crítica).
- 1 AGOST – Still Walking de Hirokazu Koreeda. Modest drama japonès ambientat en un retrobament familiar (tràiler).
- 3 AGOST – Charada de Stanley Donen. Cary Grant i Audrey Hepburn en un dels grans clàssics d’intriga dels anys 60 (tràiler).
- 5 AGOST – El Caballero Oscuro de Cristopher Nolan. La millor pel·lícula de superherois fins el moment (tràiler/crítica).
Ens veiem al Castell!
Font: Sala Montjuic
Ja s’ha convertit en una de les activitats més populars de la ciutat de Barcelona durant les primeres setmanes d’estiu, i aquest any celebra la seva 8a edició. Un cop més, la Sala Montjuïc, situada als jardins del Castell, ha preparat una extensa cartellera amb alguns dels millors títols que s’han estrenat durant els últims dotze mesos. Des de destacades produccions europees com Gomorra o La Clase, passant pel cinema més comercial amb RocknRolla o Revolutionary Road, i rematant amb grans clàssics com La Naranja Mecánica, El Verdugo o La Quimera del Oro Resumint, una oferta que realment satisfà qualsevol tipus d’espectador.
Aquest és el programa complet de Cinema a la Fresca 2010 a la Sala Montjuïc:
- 5 JULIOL – Buscando un Beso a Medianoche de Alex Holdridge. Una de les últimes sensacions del cinema independent americà (tràiler).
- 7 JULIOL – La Teta Asustada de Claudia Llosa. Ós d’or a Berlín 2009 i nominada a l’Oscar (tràiler).
- 9 JULIOL – El Verdugo de Luis García Berlanga. Obra imprescindible del cinema espanyol (tràiler).
- 12 JULIOL – RocknRolla de Guy Ritchie. Thriller d’acció amb la inconfusible firma del director britànic (tràiler/crítica).
- 14 JULIOL – La Naranja Mecánica de Stanley Kubrick. Obra mestra inqüestionable dels anys 70 (tràiler).
- 16 JULIOL – Mi Vecino Totoro de Hayao Miyazaki. Una dels primers films del mestre de l’animació japonesa (fragment).
- 19 JULIOL – Vals con Bashir de Ari Folman. Va arrasar l’any passat amb diversos premis a millor peli europea (tràiler/crítica).
- 21 JULIOL – Déjame Entrar de Tomas Alfredson. Un dels títols més aclamats del cinema europeu dels últims mesos (tràiler/crítica).
- 23 JULIOL – Las Vacaciones del Sr. Hulot de Jacques Tati. Un dels grans exponents clàssics del cinema humorístic francès (fragment).
- 26 JULIOL – Despedidas de Yojiro Takita. Film japonés que va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa el 2009 (tràiler).
- 28 JULIOL – La Clase de Laurent Cantet. Drama social guanyador de la Palma d’Or a Cannes 2009 (tràiler).
- 30 JULIOL – La Quimera del Oro de Charles Chaplin. Obra mestra del cinema mut, amb interpretació de la banda sonora en directe (tràiler).
- 2 AGOST – Revolutionary Road de Sam Mendes. Brillant drama sobre la vida de les classes altes americanes els anys 50 (tràiler/crítica).
- 4 AGOST – Gomorra de Matteo Garrone. El títol més popular del cinema italià dels últims anys, basat en les activitats de la màfia napolitana (tràiler/crítica).
- 6 AGOST – Pel·lícula sorpresa, a escollir entre 25 Kilates, El Truco del Manco o Smoking Room. Tres representants del cine espanyol recent.