M.A.Confidential

Si recentment repassava el bo i millor de la programació del Festival de Cinema de Sitges, ara arriba el torn del que n’agafarà el relleu tot just al cap de deu dies. Concretament, del 29 d’octubre al 9 de novembre, dates en què se celebrarà el Beefeater In-Edit 2015, que suposa ja la 13a edició d’aquest Festival de Documental Musical de Barcelona. Totalment consolidat, el festival presenta aquest any un total de 51 títols a la seva cartellera, i un cop més la selecció és de les que fa salivar a qualsevol melòman amb ganes de submergir-se en les intrahistòries dels seus artistes o gèneres musicals preferits. Tot un menú “delicatessen” del qual extrec alguns dels plats amb més bona pinta.

R.E.M by MTV (Alex Young, 2014)

L’any 1980 naixia R.E.M. i apareixia el canal MTV. Un paral·lelisme que Alex Young ha utilitzat per narrar la història d’una de les bandes de rock més importants de finals del segle XX, i com el món de l’entreteniment musical evolucionava a la vegada. Des dels primers concerts amb quatre gats a sales petites fins a omplir estadis sencers, R.E.M. By MTV repassa la trajectòria de Michael Stipe i companyia fins que van decidir deixar-ho, simplement perquè van voler, l’any 2011.

Leonard Cohen: Bird on a wire (Tony Palmer, 2010)

La gira europea de Leonard Cohen l’any 1972 va suposar un abans i un després a la carrera del músic canadenc. El cúmul de dificultats que es va trobar durant el seu periple per 20 ciutats diferents va fer trontollar la carrera musical del que actualment és un dels artistes que porta més anys sobre els escenaris. Leonard Cohen: Bird on a wire forma part de l’homenatge que l’In-Edit fa aquest any al documentalista londinenc Tony Palmer.

B-Movie: Lust & Sound in West-Berlin 1979-1989 (Jörg A. Hoppe, Heiko Lange, Klaus Maeck, 2015)

Berlín sempre ha estat una ciutat carregada de connotacions culturals alternatives, subterrànies i també tremendament influents, i els últims deu anys en què la ciutat va estar dividida pel mur van ser especialment intensos en aquest sentit. Aquest documental, aplaudit a la passada Berlinale, explora els moviments punk i electrònic que omplien la nit de la capital alemanya, i òbviament els explica des d’una vessant social i política des de la qual no es podrien entendre.

Daft Punk Unchained (Hervé Martin-Delpierre, 2015)

Les dues màscares més famoses de la música electrònica són sens dubte les que amaguen darrere seu les cares de Thomas Bangalter i Guy-Manuel de Homem-Christo. La parella francesa coneguda arreu del món com a Daft Punk són -des de fa un parell d’anys, encara més- un fenomen de masses que ha sabut mantenir un misteri identitari com a gran arma de màrqueting. Daft Punk Unchained amenaça amb desvetllar-lo, veurem fins a quin punt.

Soroll de tot cor: 25 anys de BCore (Àngel Leiro, 2015)

Grups com Standstill, Anímic, The New Raemon o Nueva Vulcano han despuntat gràcies al llegendari segell BCore, i la consecució del seu quart de segle d’història mereixia el seu pertinent documental. Soroll de tot cor: 25 anys de BCore fa un repàs a aquesta trajectòria, tant des del punt de vista dels músics com del propi creador del projecte, Jordia Llansamà. Una escombrada cap a casa que val la pena.

Sweet Micky for President (Ben Patterson, 2015)

La catàstrofe d’Haití l’any 2010 va generar un munt de reaccions per intentar ajudar un país que ja de per si era pobre i ara havia quedat ferit de mort. Una de les històries més curioses que en va sortir és la protagonitzada per dos membres de Fugees, Wyclef Jean y Pras Michael, que van promoure la candidatura d’una estrella pop haitiana anomenada Sweet Micky per a la presidència del país. El documental repassa la dura campanya política que va tenir lloc, seriosament marcada per les revoltes i la violència.

Backstreet Boys: Show’em what you’re made of (Stephen Kijak, 2015)

A més d’un li farà molta vergonya admetre-ho i probablement ho rebutjarà amb cara de fàstic, però no hi ha cap dubte que les sales de l’Aribau Club s’ompliran de gom a gom quan es projecti Backstreet Boys: Show’em what you’re made of. El testimoni del que, reconeixem-ho, va ser el gran fenomen de la música pop durant el canvi de segle s’endinsa en les intimitats dels seus protagonistes per mostrar tot allò que quedava ocult de cara al públic. Un exercici de nostàlgia que aporta un encertat complement pel festival d’aquest any.

De la resta de programació, en destaquen la resta de títols programats del director Tony Palmer, com per exemple les seves aproximacions als Beatles amb All my loving (1968) o All you need is love (1977). Dins la secció oficial, hi sobresurten projectes com The ecstasy of Wilko Johnson (Julien Temple, 2015) o Never turn your back on Sparks (Pini Schatz, 2014). D’altra banda, el Festival In-Edit tornarà a programar alguns dels documentals musicals més rellevants del panorama nacional, com per exemple El camino más largo (Alexis Morante, 2015), que acompanya Enrique Bunbury a la seva gira americana, o Dusminguet i la patzanga jorda (F. Aromí, M. Rodriguez, M. Cipres, 2015) sobre el famós grup català. Finalment, a la secció Excedlents s’hi podran veure peces sobre The Jam, The Damned o Nina Simone, a més d’un documental sobre el festival “metalero” Wacken, el primer que es passarà en 3D a l’In-Edit.

La programació sencera del Beefeater In-Edit 2015 es pot consultar aquí.

(Post original publicat a Gent Normal)