Acaba l’any 2015, i ho fa amb un regust cinematogràfic realment bo per als qui tenim les sales de cinema com a segona residència. D’una banda, el cinema més massiu s’ha mantingut a un bon nivell i ha complert a la perfecció la seva funció, especialment en alguns dels títols que més expectatives havien aixecat; de l’altra, el cinema independent hi ha posat el contrapunt necessari amb un bon nombre de propostes interessants i arriscades. A la llista hi ha una mica de tot, des de l’acció més desenfrenada fins el drama més intimista i personal. Un resum complet i variat que demostra que, aquest any, pocs espectadors s’hauran pogut sentir decebuts. Aquestes són les deu primeres de la llista!
Inherent Vice
All posts tagged Inherent Vice
Inherent Vice
Director: Paul Thomas Anderson
Intèrprets: Joaquin Phoenix, Josh Brolin, Katherine Waterston, Owen Wilson, Reese Witherspoon, Benicio del Toro, Joanna Newsom, Martin Short, Hong Chau, Jena Malone, Michael K. Williams, Martin Donovan.
Gènere: Comèdia, policíac. USA, 2014. 140 min.
Un any després de finalitzar la seva relació, el detectiu privat Doc Sportello rep la visita de la seva exnòvia Shasta, qui li encarrega la investigació de la desaparició del seu actual amant, un magnat del sector immobiliari a Califòrnia. Tot i el dolor emocional que li suposa, Doc decideix començar a investigar, cosa que el portarà a descobrir progressivament una complicada trama de personatges on els diners, la droga, l’amor lliure i tot l’esvalotament social dels anys 70 a Estats Units no li posaran les coses massa fàcils.“This shit is freezing my brain”. No és massa arriscat afirmar que qualsevol espectador de Puro Vicio subscriuria aquesta frase que el protagonista, Doc Sportello, deixa anar en un moment donat de la pel·lícula. La seva frustració davant l’espiral de personatges, fets i connexions on es troba submergit –sumant-hi, en el seu cas, una permanent manca de clarividència provocada per la seva afició a la marihuana– s’acosta molt a la que experimenta qualsevol persona que miri de treure l’entrellat a tot allò que passa. Paul Thomas Anderson ja no ens ho havia posat fàcil a The Master, la seva aproximació a l’auge de les sectes religioses durant la postguerra dels anys 50, però a Puro Vicio fa un pas més en l’encriptació del seu missatge. Gràcies a això, però, ofereix un film insòlit, carregat d’humor i que convida a una estimulant digestió.
Serà un director incòmode, capritxós i de narrativa no sempre fàcil d’apreciar, però cada cop que Paul Thomas Anderson anuncia la seva arribada a les cartelleres genera una expectació molt particular. Ja ho va fer fa un parell d’anys amb la difícilment descriptible The Master, amb què va provocar sensacions oposades, però al cap i a la fi una fascinació especial; ara, el rumb sembla haver variat força veient el primer avanç d’Inherent Vice, un relat policíac amb tocs de comèdia ambientat als anys 70. El film adapta la novel·la homònima de Thomas Pynchon i gira al voltant de la investigació d’un detectiu privat de Los Angeles sobre la desaparició de la nova parella de la seva ex-nòvia, un cas que el portarà a trobar-se amb personatges de tot tipus i ficar-se en diversos embolics.