M.A.Confidential

Un festival de cinema que destaca els noms del directors presents a la seva programació abans que els títols de les pel·lícules en qüestió és clarament un festival que aposta pels autors per sobre de tot. Una coherència absoluta, doncs, la que segueix el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona, conegut ja com a D’A, que aquest any arriba a la seva sisena edició. Un cop més, bona part del que hi veurem possiblement no arribarà a les sales comercials, així que els cinèfils més empedernits tenen deu dies per explorar mirades cinematogràfiques força diferents i particulars. Del 21 d’abril a l’1 de maig, el D’A 2016 projectarà més de setanta pel·lícules als Cines Aribau, el CCCB, la Filmoteca de Catalunya i la seu de la SGAE Catalunya, i també a altres sis seus repartides per Catalunya.

La programació del D’A 2016 es divideix en tres categories: Direccions, Talents i Transicions. A més, cal sumar-hi els títols fora de competició, una retrospectiva dedicada al director lituà Sharunas Bartas i altres seccions especials. Com sempre, el del D’A és cinema arriscat, controvertit i clarament allunyat del dia a dia a les sales habituals, i aquesta és la meva particular selecció d’entre totes les pel·lícules presentades.

600 MILLAS (Gabriel Ripstein, 2015)

Si considerem tots els thrillers fronterers que hem vist recentment, aquest en serà possiblement l’antítesi; i segurament ho serà perquè recull de forma molt més realista la veritable acció que té lloc als territoris entre els Estats Untis i Mèxic. L’òpera prima de Gabriel Ripstein, fill del prestigiós director mexicà Arturo Ripstein, recull l’aventura d’un nen i un agent de la DEA enmig d’un entorn inhòspit i perillós, on cada dia podria ser l’últim. Al repartiment, hi destaca la presència de Tim Roth.

AHORA SÍ, ANTES NO (Hong Sang-Soo, 2015)

El director sud-coreà Hong Sang-Soo està considerat un dels millors narradors de l’actualitat gràcies a les seves pel·lícules d’històries bifurcades i paral·lelismes dins d’una mateixa trama. Amb Ahora sí, Antes no, torna a demostrar-ho a partir d’una trobada entre un director de cinema i noia pintora que viu a la ciutat on ell està rodant el seu film. Només cal fer un cop d’ull al tràiler per constatar que els mètodes utilitzats per Sang-Soo no són gens usuals.

LAND OF MINE (Martin Zandvliet, 2015)

Des de Dinamarca, arriba una visió diferent i singular de les conseqüències de la 2a Guerra Mundial, però no per això menys crua. La tercera pel·lícula del director Martin Zandvliet es remonta a 1945 per presentar un grup de joves alemanys que són reclutats per l’exèrcit danès per desfer el mal fet pels seus compatriotes: desactivar milers de mines enterrades al llarg de tota la costa. Unes dures condicions que a la vegada enforteixen els llaços d’amistat entre els qui s’hi han d’enfrontar. Land of Mine pot ser una de les sorpreses del D’A 2016.

NASTY BABY (Sebastián Silva, 2015)

El cinema indie nord-americà també serà present en aquesta edició del festival, en aquest cas amb una relació a tres entre una parella de gais i la seva millor amiga, a qui demanen que els ajudi a tenir un fill. La lluita contra la latent discriminació i rebuig per part de la societat, i també altres contratemps de tota mena, aniran incrementant el dramatisme de la història, que compta amb la sorprenent presència de Kristen Wiig, lluny del seu hàbitat natural de la comèdia. Nasty Baby és un film que deixa anar aquell aroma agredolç que tan bé plasma l’indie dels Estats Units.

SUNSET SONG (Terence Davies, 2015)

Tot i ser ja un habitual del festival, el britànic Terence Davies és un dels noms estrella d’aquesta sisena edició gràcies a l’estrena de Sunset Song, una història centrada en una dona que veu com l’arribada de la 1a Guerra Mundial posa en perill la feliç vida que havia començat a construir. Amb els seus enquadraments quasi artístics i la seva fotografia avasalladora, Davies promet tornar a omplir la pantalla, a la vegada que aprofundeix en els sentiments de la seva protagonista. Sunset Song és una de les obligades del D’A 2016.

CHEVALIER (Athina Rachel Tsangari, 2015)

L’estúpida competitivitat que sembla governar tot allò que fem a la societat actual, així com la necessitat de presumir de ser els primers o els millors en qualsevol cosa, provoquen comportaments que freguen el ridícul. És aquesta premissa la que la directora grega Athina Rachel Tsangari ha adoptat a Chevalier, una història de sis homes en un iot que es dediquen, bàsicament, a veure qui d’ells és el millor en cadascuna de les coses que fan. Una sàtira cridada a arrencar més d’una rialla, però que de ben segur ens farà saltar les vergonyes quan ens hi veiem identificats en algun moment.

EL TESORO (Corneliu Porombiu, 2015)

La típica història infantil centrada en un tresor enterrat i tota l’aventura per trobar-lo i fer-se amb les riqueses que conté pot, en realitat, no ser tan infantil. El director romanès Corneliu Porombiu, un habitual del D’A, ho converteix en una comèdia que retrata les situacions absurdes que pot comportar l’excés d’ambició i l’obsessió per fer-se amb un particular tresor enterrat al jardí d’una casa. Un context que, a El Tesoro, serveix també per entendre les particularitats de la societat actual a Romania.

SANGUE DEL MIO SANGUE (Marco Bellocchio, 2015)

El veterà director italià Marco Bellochio va rebre el Premi de la Crítica al passat Festival de Venècia gràcies a la que molts consideren com la seva pel·lícula més arriscada i transgressora. Sangue del Mio Sangue és una combinació de dues trames sense cap relació aparent -una d’una monja del segle XVII que és acusada de bruixeria, i l’altra d’una inspectora d’hisenda que busca un home-, però que de forma implícita presenten una connexió. Una mescla de gèneres, èpoques i continguts que difícilment deixarà ningú indiferent.

LA PROPERA PELL (Isaki Lacuesta, Isa Campo, 2016)

El D’A 2016 també farà un lloc a un dels directors catalans més rellevants de l’escena independent actual, Isaki Lacuesta, que en aquest cas codirigeix amb Isa Campo per presentar un thriller rural que promet misteri des del primer minut. La Propera Pell explica la història d’un adolescent que reapareix després d’estar vuit anys desaparegut, i que aixeca les sospites dels diferents habitants d’un petit poble de muntanya. A partir de les relacions amb la seva mare, els seus amics i els qui no se’n fien ni un pèl, el film construeix un enigma que no serà fàcil de desxifrar.

CEGADOS POR EL SOL (Luca Guadagnino, 2015)

L’escassa quota de Hollywood que es pot trobar a un festival com el D’A correspon aquest any a la pel·lícula que inaugurarà el certamen. Concretament, són Ralph Fiennes, Tilda Swinton, Dakota Johnson i Matthias Schoenaerts els qui formen una relació a quatre en què una estrella de rock i la seva dona veuen com la recuperació d’ell després d’una operació queda pertorbada per l’arribada del seu exagent i la seva filla. Un duel interpretatiu centrat en la fidelitat, la gelosia i la temptació, que compta amb la direcció de l’italià Luca Guadagnino.

Tota la programació del D’A 2016, aquí.

(post original publicat a Gent Normal)