La moda de resumir o reinterpretar pel·lícules no deixa de sorprendre mai. L’últim exemple que precisament combina aquests dos factors és la sèrie “Speedrun” creada per l’estudi de disseny i animació Studio 1A4, que comprimeix en tan sols un minut algunes grans pel·lícules de la història del cine. De moment, ja han passat pel seu filtre Regreso al Futuro, Matrix, La Guerra de las Galaxias: Una Nueva Esperanza, Aliens i Miedo y Asco en Las Vegas, i no només destaca la seva capacitat sintetitzadora, també la seva habilitat en fer-ho en un sol pla i amb una animació d’aspecte senzill, però molt treballat. Tot passa molt ràpid, però valen la pena. Això sí, en cas de no haver vist la pel·lícula en qüestió, en tan sols 60 segons us la poden tirar totalment enlaire.
humor
All posts tagged humor
Els qui vam tenir la sort de fer coincidir la nostra infància i/o adolescència amb la dècada dels 90 sempre viurem amb una irremeiable nostàlgia de la tecnologia que ens envoltava en aquell moment. No és estrany, doncs, que contínuament apareguin productes actuals convertits a l’aspecte que haurien tingut vint anys enrere. I ens encanten. En aquest cas, la gent de College Humor han convertit algunes de les sèries més famoses dels últims anys en videojocs de rol de 16-bits, aquells que ens feien passar hores i hores davant el televisor (dels de tub, evidentment), mig hipnotitzats per aquells petits personatges movent-se bruscament i per una musiqueta electrònica que se’t ficava al cervell.
La teoria que el més atractiu dels Oscars és tot el que passa al seu voltant i no la cerimònia en si cada cop pren més forma. En motiu de l’edició que s’acaba de celebrar, el popular presentador Jimmy Kimmel, conductor del late show “Jimmy Kimmel Live” a la cadena nord-americana ABC, ha reunit un bon grapat d’estrelles de Hollywood per crear un fals tràiler anomenat Movie: The Movie, un còctel explosiu que deixa en evidència tots els gèneres i tòpics del cinema nord-americà. Amb un humor absurd brillant i un nul sentit del ridícul per part dels seus protagonistes, el resultat final és espectacular.
El de Tomas Ujfalusi és el nom més repetit durant aquests dies en el món del futbol al nostre país, i no per una causa gaire agradable. Segurament ha aparegut per la televisió més vegades que al llarg de tota la seva carrera, i potser per això la meva impressió inicial de que aquesta cara em recordava molt a alguna altra s’ha acabat materialitzant. Està clar que les pintes del defensa txec no haurien desentonat del tot a la Tierra Media, ja que, amb la vestimenta adequada, hagués pogut passar perfectament com el germà de Boromir (Sean Bean). Això sí, a Ujfalusi no li fa falta espasa, amb els peus ja en té prou per atacar els rivals…
No sé si a Al Pacino li faria gaire gràcia aquesta comparació, però qui va decidir la caracterització física del seu personatge Carlito Brigante a Atrapado por su Pasado (Brian de Palma, 1993) o era un caxondo o no sabia que a casa nostra teníem un genial humorista que feia la mateixa pinta, anomenat Eugenio. No obstant, així com l’especialitat d’un eren els acudits, l’altre no estava per gaires bromes, així que més val que no es trobessin mai cara a cara.
Diuen que un dels denominadors comuns en tots els espectadors de cinema és que, en el decurs d’una pel·lícula, sempre dediquem una estona a pensar en quin altre film hem vist aquell actor o actriu, o on més hem vist aquella escena o escoltat aquella frase. La durada d’aquesta estona acostuma a ser directament proporcional al grau d’avorriment que ens provoqui la peli. En tot cas, hi ha hagut una frase que hem escoltat centenars de vegades al cinema, i seguirem escoltant, sobretot en el gènere d’acció o de suspens. Per si no ho havíeu percebut, només cal que mireu aquest recull.
Carl Fredricken, l’entranyable protagonista de la última joia de Pixar, Up, té el seu doble en un altre personatge també entranyable, Bobby Robson, que fa prop d’un any que ens va deixar. Sí, aquell entrenador que tenia com a traductor un tal José Mourinho. Tot i que Robson no tenia el mal caràcter del personatge animat, la semblança física és evident. Qui sap si els genis de Pixar van inspirar-se en el llegendari entrenador i li van afegir unes ulleres de pasta per dissimular. En tot cas, si el sr. Fredricksen tornés a fer un passeig pel cel a bord de la seva casa, estaria força a prop d’on deu ser ara Sir Bobby.
Començo una nova secció al blog! Veient el nom, CLONfidential, no és difícil endevinar quin serà el seu contingut i també evidenciar que no és res que no s’hagi fet abans un munt de cops, però, com es pot comprovar, no només la dedicaré a “clons humans” del món del cinema i la televisió, sinó a altres elements, com per exemple els pósters.
El cas que inaugura la secció va cridar-me l’atenció quan vaig penjar el tràiler de la pel·lícula Nowhere Boy (2009), mentre buscava el póster d’aquest film. Una de les versions presentava el protagonista en primer pla, amb un fons blau i les lletres del títol grans i de color groc. Havia vist aquesta mateixa composició en un altre lloc, i resulta que no és altra que la comèdia Run Fat Boy Run (2007), protagonitzada pel gran Simon Pegg, que aquí va ser estrenada com Corredor de Fondo. A banda de ser ambdues britàniques, destaca la coincidència que la paraula “Boy” aparegui en tots dos casos. Serà que el plujós clima de les illes aporta inspiracions similars?
Navegant per la xarxa, m’he trobat amb uns quants gràfics que il·lustren amb gran humor certs tòpics del cinema, o relacionats d’alguna forma amb ell. No només destaquen per la gràcia amb que presenten els resultats, sinó perquè, en el fons, tots diuen grans veritats. Aquests són alguns dels més bons:
– Quan serà desactivada la bomba en una pel·lícula o sèrie? (Probabilitat / Temps restant)
– Esperança de vida en una pel·lícula de terror. (Temps de vida / Tipus de personatge)
– Probabilitat que el dolent a qui acabes de disparar diversos cops estigui realment mort.
– Probabilitat que els teus pares entrin mentre estàs mirant una pel·lícula. (Probabilitat / Moment de la pel·lícula)
Font: Graphjam.com
No hi ha millor forma per celebrar el dia de Nadal que un “MashUp” que converteix Santa Claus en l’enemic públic número 1. Ja he repassat aquest tipus de creacions un parell de vegades al blog, i aquest és un dels productes més recents, fet especialment per a l’època de l’any. El muntatge agafa imatges del (infumable) film infantil ¡Vaya Santa Claus!, en què Tim Allen es converteix en aquest personatge després de matar l’original, i les combina amb diverses pel·lícules de super herois de la Marvel com X-Men, Hulk o El Caballero Oscuro, entre altres. Resultat: el gran enemic comú que amenaça la nostra existència no és altre que Santa Claus, qui serà perseguit per les forces de l’ordre i farà unir els diversos super herois per fer-li front.
La mescla és realment divertida i està feta amb una credibilitat enorme. A més, el fet de demonitzar la icona per excel·lència de l’esperit nadalenc resulta especialment graciós per algú que, d’això, no en té massa…