4 comments on “RANGO

  1. mmmm…
    vaig anar-la a veure sobretot pel cartell… fabulós disseny de personatge del camaleó protagonista, pel reclam de la veu d’en Johnny Deep i per la cuirositat de veure que feia en gore verbinsky amb animació.

    El nivell visual és espectacular, el nivell de detalls, però sobretot els planos generals, els punts de vista, etc… molt guapo.

    Però em va faltar una història. Relament em vaig avorrir en molts moments. I no esperava avorrir-me. Entecn que no es un ice age o un shrek (per sort) ni esperava veure el nivell de pixar, però esperava passar una bona estona. I en masses moments estava al cine esperant que pasés alguna cosa.. el ritme dequeia massa.

    I em va sobrar tant el moment “clint eastwood” que no li vaig trobar massa sentit (i ja que fan “homenatge”, com a minim que s’hi assembli). I també em va sobrar la serp… un recurs massa tòpic i sobat (com el moment en que posen tot el cel vermell, etc.). En fí, llàstima, perque l’animació està realment a un gran nivell i el disseny de personatges és fabulós.

    No serà una pel·lícula que recordi amb els anys. No està mal i fins i tot recomano anar-la a veure, però no, no m’ha deixat petjada 🙂

    Crec que en verbinsky va quedar massa al·luycinat per l’animació digital i totes les seves possibilitats i es paerdre massa en aquest món nou per ell. Normal i lògic per altre banda… I tens raó, no és en 3D ni falta que fa!!

    M'agrada

  2. Cada vegada penso més que les pel·lícules d’animació no estan pensades per nens. Estan pensades per nens adults, i perquè els nens els portin al cinema. Sí, els nens porten al cine els pares, tiets…

    “Rango” encara no l’he anat a veure, però m’ha passat més d’un cop que jo i el meu acompanyant ens hem posat a riure sols (amb l’ajuda d’algun altre adult) en un film d’animació, i davant d’una sala plena de nens. Ells no reien perquè no era una broma “infantil” i no entenien què estava passant…

    M'agrada

  3. si!! jo no puc entendre aquest pares que porten als cines als seus fills a veure “qualsevol cosa que siguin dibuixos”. No tots els “dibuixos” son per nens, ni molt menys. Què costa primer informar-se una mica? mirar el tràiler, si no ho tens clar llegir alguna crítica, etc… I un altre tema són les edats.. perque hi ha films que tot i ser per nens, no ho són pas per nens de 3 anys, que no entenen res i que s’avorreixen (és normal que no aguantin 1.30h seguida), …

    Lògicament els estudis d’animació fa temps que s’han adonat que si una peli no només agrada als nens, sinó que fa riure als pares, als tiets, al germà adolescent, treuran molt més benefici. M’agrada veure films com Gru o tants d’altres que inclouen referències o paròdies de coses que els nens petits no entendran però que als adults els hi treuran un somriure. Es pot fer un producte molt digne “per a tota la familia”, sense que això sigui res negatiu..

    Rango, però, no la recomanaria a nens molt petits… alguns es poden espantar amb la serp o bé avorrir-se en certs moments (com jo!!), i en canvi la recomano als adults o nens de certa edat. Per sort, cada cop més gent “adulta” li agrada l’animació i és que Pixar ha ajudat molt i ha dignificat el gènere, i d’altres estudis han seguit la seva línia.

    M'agrada

  4. Sí, en aquest cas a la sala on era jo hi havia força nens i alguns d’ells deurien tenir no més de 6 o 7 anys, i no crec que gaudissin massa de la pel·lícula. Al contrari, com dic al post, ni els personatges són agradables (més aviat els poden fer por, ja amb la primera escena al “saloon”), ni tampoc presenta els típics colors vius que agraden als nens més petits. I de captar els detalls de la història, ja ni parlem. Hi ha pares que encara no han entès que, actualment, cinema d’animació ja no és sinònim inequívoc de cinema infantil.

    La veritat és que hi ha pel·lícules en què la fórmula per agradar a petits i grans està molt ben trobada, on el nen es queda amb la trama més simple, però els pares capten aspectes més “adults” i referents cinematogràfics que s’amaguen. Ara em ve al cap “Los Increíbles” com a exemple perfecte. Òbviament, com més públic abarquin, més “taquilla” faran.

    Respecte “Rango”, a mi no em va arribar a avorrir, però és veritat que té davallades de ritme una mica massa acusades i que la història és força millorable. En especial el desenllaç, que el vaig trobar molt poc treballat. Tota la part que desemboca en la paranoia del “espíritu del oeste” no pinta gran cosa, sincerament. És interessant sobretot per aquests trets diferencials que té dins del gènere d’animació.

    Gràcies als dos pels comentaris!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s