PREMIS DEL CINE EUROPEU 2010 – PEOPLE’S CHOICE AWARD

Posted by Martí on 15 de Setembre de 2010
Posted in: General. Tagged: , , . 4 comentaris

Tornen els Premis del Cine Europeu i torna el premi especial “People’s Choice Award”, que, com molt bé indica el seu nom, tenen el jurat més nombrós de tots: nosaltres. Un any més, qualsevol persona pot votar la seva pel·lícula europea preferida de l’any entre les deu nominades a aquesta categoria. L’any passat el film guardonat va ser Slumdog Millionaire, de Danny Boyle, que va arrasar en les votacions. En l’actual edició, la cosa es presenta més igualada, ja que el nivell és força més alt i més d’una de les finalistes es mereixeria el premi. Aquestes són les nominades:

  • AGORA – Alejandro Amenábar, Espanya. (tràiler)
  • BAARÌA – Giuseppe Tornatore, Itàlia. (tràiler)
  • AN EDUCATION – Lone Scherfig, Gran Bretanya. (tràiler / crítica)
  • EL ESCRITOR – Roman Polanski, França. (tràiler / crítica)
  • MILLENIUM II – LA CHICA QUE SOÑABA CON UNA CERILLA Y UN BIDÓN DE GASOLINA – Daniel Alfredson, Suècia. (tràiler)
  • KICK-ASS – Matthew Vaughn, Gran Bretanya. (tràiler / crítica)
  • EL PEQUEÑO NICOLÁS – Laurent Tirard, França. (tràiler)
  • MINE VAGANTI – Ferzan Ozpetek, Itàlia. (tràiler)
  • LAS VIDAS POSIBLES DE MR. NOBODY – Jacko Van Dormael, Bèlgica. (tràiler / crítica)
  • SOUL KITCHEN – Fatih Akin, Alemanya. (tràiler / crítica)

Tot i només haver vist la meitat de les nominades, i considerant que pot votar el públic general, crec que El Escritor té força opcions d’emportar-se el “People’s Choice Award”, segurament amb l’oposició de Kick-Ass i Millenium II, ja que són les més populars. No obstant, el meu vot ha estat per Las Vidas Posibles de Mr. Nobody, sens dubte una de les millors pel·lícules que he vist aquest any. Per quina us decantaríeu vosaltres?

VOTAR PEOPLE’S CHOICE AWARD 2010

SHERLOCK

Posted by Martí on 12 de Setembre de 2010
Posted in: Sèries TV. Tagged: , , , , , . 4 comentaris

Sherlock

Creadors: Mark Gatiss, Steven Moffat

Intèrprets: Benedict Cumberbatch, Martin Freeman, Rupert Graves, Una Stubbs, Loo Brealey, Zoe Telford.

Gènere: Intriga, policíac. G. Bretanya, 2010. 3 capítols de 90 min.


El Dr. John Watson acaba de tornar de la guerra d’Afganistan i encara està convalescent a nivell físic i psicològic. En un intent de reincorporar-se poc a poc a la vida de Londres, es muda a un pis compartit. De seguida s’adona que el seu company, Sherlock Holmes, és un personatge força peculiar i una mica incòmode, però també un genial detectiu a qui la policia acudeix quan és incapaç de resoldre un crim. En una de les seves sortides, Watson decideix acompanyar Holmes i assistir-lo amb els seus coneixements de medicina.

L’actual tendència de seqüel·les, “remakes”, adaptacions, versions i re-versions, tant a nivell cinematogràfic com televisiu, provoca una evident reiteració i inclús sobredosi de determinats gèneres, personatges i arguments. Per aquest motiu, una nova versió del personatge de Sherlock Holmes es presentava, a priori, com a totalment innecessària, més encara si considerem que el gener d’aquest mateix any Robert Downey Jr. ja va encarnar el famós detectiu al “remake” dirigit per Guy Ritchie. No obstant, el fet que darrere de la producció hi hagi el nom de la BBC i les positives reaccions que ha generat a Gran Bretanya m’han fet decidir donar-li una oportunitat. També el format de mini-sèrie (3 capítols d’hora i mitja cadascun) hi va ajudar. El resultat ha estat força satisfactori, sobretot perquè estem parlant d’una veritable adaptació als nostres temps del personatge creat per Sir Arthur Conan Doyle.

Aquest aspecte queda reflectit des de la primera escena de Sherlock, on veiem que el Dr. Watson acaba d’obrir un blog per explicar les seves experiències. Més tard, després de comprovar que la Blackberry de Sherlock Holmes és un element bàsic per l’argument, la certesa que estem davant d’un producte realment diferent i actual ja és inapel·lable. I és que les noves tecnologies de la informació tenen un pes força específic en tots els capítols, tot i que sempre com a complement de la ment extraordinària del protagonista i les aportacions del seu inseparable col·lega. Això sí, s’ha de dir que la sèrie també respecta els trets característics del personatge original, com l’ús del taxi com a únic mètode de transport, la seva casa plena de llibres o la seva inseparable gavardina. També el seu aïllament social de la resta del món i la incapacitat per expressar sentiments són aspectes presents en aquesta nova versió de Sherlock Holmes.

Els tres capítols presenten tres casos policials diferenciats, amb inici i desenllaç, però també existeix una línia argumental que té continuïtat al llarg de tota la sèrie. La llarga durada de cada episodi pràcticament converteix cadascun en una pel·lícula, però la gran velocitat del ritme narratiu i l’habilitat per mantenir el suspens fins el final fan que en cap cas es facin llargs o pesats. Els guions, molt elaborats i també força complexos (especialment el del tercer capítol), ofereixen tres històries força superiors a la gran majoria de pel·lícules del gènere, però no sempre amb la mateixa efectivitat. Personalment, el primer capítol és el que m’ha semblat més rodó de tots, cosa que ha provocat que els dos següents em deixessin amb una lleugera sensació de ganes de més. El seu principal problema, les excessives voltes i embolics de l’argument i la no resolució d’alguns dels aspectes plantejats.

Un dels aspectes que em va encuriosir en llegir les primeres reaccions sobre Sherlock va ser la idoneïtat de l’actor designat per encarnar Sherlock Holmes. I el cert és que Benedict Cumberbatch, un dels actors amb la cara més peculiar que he vist (en línia amb el seu nom), perfila una versió molt singular del personatge, convertint-se en una de les grans armes de la sèrie alhora de fer-se distingir entre la resta de versions. L’actuació de Martin Freeman com a Watson és el complement perfecte i junts acaben creant una parella protagonista rejovenida i amb força química i complicitat. Al seu voltant, una Londres totalment moderna acaba sent un personatge més, ja que els tres capítols fan un bon recorregut per un bon nombre de localitzacions i trets com la multiculturalitat de la ciutat tenen una influència directa en algun dels arguments.

Sherlock no és una versió qualsevol. Aconsegueix tenir una personalitat pròpia i et fa connectar amb els personatges sense la percepció que són un Holmes i un Watson més entre tants altres. Això sí, després de la brillantor del primer capítol, el regust que et deixa en finalitzar l’últim té un punt agredolç, causat també per la sensació que l’as a la màniga que es guarden pels minuts finals és una mica brusc. No obstant, globalment estem davant d’una sèrie de notable qualitat, fresca, dinàmica i enginyosa, amb la garantia de la BBC. Ah, i el capítol final ens deixa en un punt àlgid d’expectació i suspens que prepara clarament el terreny de cara a la segona temporada, prevista per d’aquí un any i amb el mateix format. L’estarem esperant.

HEREAFTER – Tràiler

Posted by Martí on 11 de Setembre de 2010
Posted in: Avanços. Tagged: , , , , . Deixa un comentari

Pareu màquines, ja ha arribat el tràiler de la nova pel·lícula de Clint Eastwood. Després de baixar el llistó respecte les seves brillants produccions dels últims anys amb una excessivament autocomplaent Invictus, el mestre californià sembla recuperar el discurs que ha definit la seva filmografia, en què la mort i la soledat tenen un pes molt més important. Hereafter exposa tres històries destinades a encreuar-se: una periodista que viu en primera persona el tsunami que va assolar el sud-est asiàtic fa sis anys, una mare soltera que perd un dels seus dos fills bessons i un home que pot parlar amb els morts, però que renega d’aquesta habilitat sobrenatural. Tal com dóna a entendre el tràiler, el film profunditzarà en les grans incògnites al voltant de la mort, del destí de les persones que perden la vida i de la desesperada recerca de consol per part dels qui les han perdut.

Eastwood torna a confiar amb Matt Damon com a protagonista, aquest cop per interpretar el turmentat protagonista, a qui acompanyaran les desconegudes Cécile de France i Lyndsay Marshall. El guió és de Peter Morgan, responsable, entre altres, de El Último Rey de Escocia, The Queen o la recent Frost contra Nixon. El tràiler ja deixa entreveure que ens trobarem amb una pel·lícula d’alta qualitat cinematogràfica, l’habitual d’Eastwood, i planteja una història que pinta realment atractiva i interessant. L’estrena a Estats Units, clarament planejada pensant en els propers Oscars, serà d’aquí un mes, però nosaltres haurem d’esperar fins el gener de 2011.

Font: Trailers y Estrenos

DAN THE MAN

Posted by Martí on 8 de Setembre de 2010
Posted in: Animació, Curtmetratges. Tagged: , , , . 2 comentaris

El desenllaç del mític videojoc Super Mario Bros ja ha estat fruit d’un bon número de paròdies, la gran majoria d’elles focalitzades en l’apartat més íntim que involucrava Mario i la princesa. No obstant, la gent de Studio Joho han decidit anar més enllà i convertir aquesta història que comença on acaba el videojoc en un curtmetratge de ritme trepidant i molt, molt divertit. Tot això, respectant l’aparença visual 16-bits d’aquests jocs de fa 20 anys. No us ho perdeu, perquè té una brillant capacitat d’explicar-ho tot sense cap diàleg i la intensitat va creixent de forma incessant fins arribar a un clímax espectacular.

Salvar la princesa pot ser molt gratificant, però ¿i el que ve després?

CLONfidential: Batman Begins VS Superman Returns

Posted by Martí on 6 de Setembre de 2010
Posted in: CLONfidential. Tagged: , , , . 2 comentaris

A mitjans de la passada dècada, dues grans sagues de superherois van ressorgir després de força temps d’estar aturades, sobretot en el cas de Superman, ja que ja feia més de vint anys de la primera trilogia. En el cas de Batman, el temps era menor, però el llegat de Batman i Robin era realment desastrós. En tot cas, les dues tenien l’objectiu d’endinsar-se en la figura del protagonista de forma més introspectiva, i fins i tot més obscura. El resultat va ser força desigual, ja que Batman Begins (2005) va resultar una gran pel·lícula i Superman Returns (2006) no va passar d’entreteniment bastant correcte. La idea de confondre’ns amb un póster al mateix estil que l’altra saga no va ser suficient per a poder-nos convèncer.

CONOCERÁS AL HOMBRE DE TUS SUEÑOS

Posted by Martí on 4 de Setembre de 2010
Posted in: Cine - 2010. Tagged: , , , , , . 6 comentaris

You Will Meet a Tall Dark Stranger

Director: Woody Allen

Intèrprets: Naomi Watts, Josh Brolin, Gemma Jones, Anthony Hopkins, Antonio Banderas, Freida Pinto, Lucy Punch.

Gènere: Comèdia, drama. USA, 2010. 95 min.


Sally i Roy són una parella que no passen pel seu millor moment, ja que ell porta un munt de temps intentant acabar la seva novel·la i ella veu com el matrimoni no li aporta el que ella esperava, com per exemple una família. A més a més, Sally ha d’aguantar la seva mare, Helena, trasbalsada després que Alfie, el seu marit, la deixés per una jove rossa espectacular en un intent de viure una segona joventut. És per això que Sally, amb l’objectiu de mantenir-la animada, envia la seva mare a una vident que li prediu el futur.

Woody Allen baixa un esglaó. Després de la hilarant i corrosiva Si La Cosa Funciona, que ens va recordar per moments a les seves grans comèdies dels 80, arriba un producte més moderat, però igual de reconeixible. Conocerás al Hombre de Tus Sueños no passarà a la història com un dels títols destacats de la filmografia del director novaiorquès, més aviat forma part de la “classe mitja” de les seves pel·lícules, però quan aquesta “classe mitja” té més frescura, autenticitat i magnetisme que la immensa majoria de comèdies que s’estrenen al cap de l’any, els retrets cap a les reiteracions d’Allen queden suavitzats. I és que el director torna a recórrer als temes de sempre: la fragilitat de les relacions, la por a envellir, l’escriptor turmentat, les parelles heterogènies, els somnis o el contacte amb la mort. Sí, potser el film és poc arriscat, potser no aporta res de nou, però flueix de principi a fi amb una facilitat sorprenent.

Es pot demanar més a Woody Allen, però després de 45 pel·lícules, pràcticament totes consecutives, també considero que no se’l pot dilapidar per fer-se reiteratiu o no mantenir sempre el mateix nivell d’originalitat. Conocerás al Hombre de Tus Sueños posa de manifest que, a vegades, el director tan sols necessita dibuixar uns personatges atractius i moure els fils de les seves respectives històries amb la destresa pròpia de la seva veterania per oferir una bona pel·lícula. El film incorpora bons diàlegs i l’habitual sentit de l’humor d’Allen, però aquest cop de forma més moderada i sense l’acidesa i el surrealisme de Si La Cosa Funciona. En general, les històries resulten molt més terrenals o típiques, però això no treu que mantinguin a l’espectador enganxat, sobretot per la facilitat d’aquest d’identificar-se i implicar-se amb els personatges o situacions.

Un dels aspectes més treballats de Woody Allen a les seves pel·lícules és que cada personatge té una evolució molt clara, sovint amb un recorregut confús, amb constants canvis de rumb, però sempre perseguint un objectiu que no pot assolir. Conocerás al Hombre de Tus Sueños ens presenta una plaga de personatges frustrats, insatisfets amb la seva vida, que lluiten per trobar el camí cap a la felicitat, encara que això suposi trencar amb tot el que tenen. Hi ha qui podria considerar superficials els personatges i les seves decisions durant el film, però crec que, en realitat, són molt més profunds i reals del que semblen, ja que es regeixen per les il·lusions o pels somnis. I, en el fons, tothom acaba prenent decisions, i possiblement equivocant-se, deixant-se portar per motius purament emocionals. Per això les trames de Conocerás al Hombre de Tus Sueños, tot i no ser el súmmum de l’originalitat, resulten properes.

Les interpretacions no són el punt fort del film. Naomi Watts és qui ofereix el paper més complex i notable, probablement també perquè és el més dramàtic i el que permet més lluïment com a actriu. Al seu costat, destacar un Anthony Hopkins que diverteix i al mateix temps es diverteix, i per qui aquest paper segurament ha suposat un petit plaer culpable dins la seva carrera. Protagonitzar la trama més excèntrica també l’ha ajudat en aquest sentit. D’altra banda, Gemma Jones i la seva ingenuïtat i contactes amb el “més enllà” protagonitzen la resta de moments més divertits de Conocerás al Hombre de Tus Sueños. Per contra, la peli ens presenta un Josh Brolin força desubicat en el seu paper d’escriptor i un Antonio Banderas que ratlla la inexpressivitat (tot i que potser aquesta qualitat no li va tan malament al seu personatge). Sigui com sigui, no serà una pel·lícula recordada per les actuacions personals.

Serà recordada com un títol menor de Woody Allen, però, en certa manera, coherent amb la filmografia del director durant els últims deu anys. Rutinària i reincident, no ho negarem, però no per això innecessària si tenim en compte l’actual context. Segueixo pensant que una pel·lícula discreta de Woody Allen segueix aportant-te molt més que un gran nombre de comèdies barates que advoquen per ser la gran sorpresa de l’any. Si més no, als 75 anys és capaç d’escriure històries molt més creïbles i amb molta més gràcia que la majoria. No podem anar al cinema cada any esperant una nova obra mestra, un nou Match Point, perquè la tendència del director així ho indica. I si n’arriba alguna, serà una sorpresa, però fins llavors jo seguiré esperant sense grans expectatives la dosi anual de Woody Allen a la cartellera. El dia que no la tinguem, la trobarem a faltar.

127 HORAS – Tràiler

Posted by Martí on 31 d'Agost de 2010
Posted in: Avanços. Tagged: , , , , . Deixa un comentari

Dos anys després de la multipremiada Slumdog Millionaire, el director britànic Danny Boyle (responsable també de Trainspotting i 28 Días Después) torna a la càrrega amb un producte ben diferent i que promet emocions fortes. 127 Hours està basada en l’angoixant història real d’Aron Ralston, un jove que va quedar atrapat durant diversos dies en un canyó d’Utah, a Estats Units, després que una roca li aixafés el braç. No hi ha dubte, doncs, que el to relativament lúdic i alegre de Slumdog Millionaire ha quedat enrere i que Boyle ens té reservat un film molt més dramàtic.

El protagonista de 127 Hours és James Franco, qui interpretarà a Aron Ralston, un paper que conté tots els ingredients per acostar-lo als principals premis de millor actor de cara a 2011. L’acompanyen Amber Tamblyn i Kate Mara, les dues joves a qui es troba en ple canyó. El guió és del propi Danny Boyle, que ha comptat amb la col·laboració del propi Aron Ralston i el llibre que va escriure per explicar aquesta experiència. El tràiler està magníficament muntat i en una gran qualitat digital, i la veritat és que et deixa força ansiós per veure la pel·lícula. Encara que pugui semblar una història un pèl típica, amb Danny Boyle darrere, no crec que sigui així.

Estrena a USA: 5 de novembre. Segurament, aquí trigarem una mica més en poder veure-la.

Tancat per vacances

Posted by Martí on 22 d'Agost de 2010
Posted in: General. 1 comentari

Aquest humil blogger s’agafa uns quants dies de desconnexió total abans de tornar a la càrrega! Ens llegim al setembre!

LOS MERCENARIOS

Posted by Martí on 21 d'Agost de 2010
Posted in: Cine - 2010. Tagged: , , , , . 5 comentaris

The Expendables

Director: Sylvester Stallone

Intèrprets: Sylvester Stallone, Jason Statham, Jet Li, Mickey Rourke, Bruce Willis, Dolph Lundgren, Eric Roberts, David Zayas, Giselle Itié.

Gènere: Acció. USA, 2010. 90 min.


Una temuda banda de mercenaris és contractada de forma indirecta pel govern dels Estats Units per dur a terme una missió d’alt risc en una illa de Sudamèrica, on un dictador ha pres el poder per la força. L’objectiu és clar, derrocar el dictador i tot el seu exèrcit perquè l’illa torni a la seva normalitat. Quan dos dels mercenaris viatgen al lloc per inspeccionar el terreny, descobreixen que hi ha algun altre interès amagat darrere de tot el conflicte.

Siguem honestos: anar a veure aquesta pel·lícula esperant un guió elaborat, uns diàlegs enginyosos, unes actuacions plenes de matisos i un gir final inesperat és d’inútils. Dit això, possiblement Los Mercenarios és una de les pel·lícules més sinceres dels últims temps, ja que les seves pretensions i aspiracions són evidents des del principi i realment posa tots els seus esforços en complir-les. Sense més. I aquí l’espectador no pot queixar-se que ningú l’havia avisat, perquè amb un repartiment com aquest és insultantment evident intuir amb quin tipus de producte et trobaràs. Sylvester Stallone ha volgut fer un gran homenatge al cinema d’acció més primari, el que es caracteritza per una sobredosi de cops de puny, patades, ganivets, trets i explosions a gran escala. I així ho ha fet, amb la particularitat de reunir els grans especialistes del passat i del present per acompanyar-lo.

El resultat, com deia abans, ofereix exactament el que un pot esperar d’ell, però el cert és que m’esperava una mica més, potser quelcom més especial. D’acord que el film s’ha de veure amb una predisposició molt concreta, però tot i això m’ha semblat bastant fluix, sobretot perquè, personalment, trobo que va de més a menys. El principi és prometedor, amb una espectacular escena inicial, els primers diàlegs en clau d’humor entre els personatges fent-se referència a si mateixos com actors (alguns encaixats amb més encert que altres) i una bona persecució per l’illa, però a partir d’aquí la cosa comença a decaure fins arribar a un clímax final molt menys treballat del que es podria esperar. Té dos o tres detalls destacats pel que fa a passades de rosca, però en general m’ha semblat massa vulgar, a més de ser excessivament fosc, cosa que dificulta l’apreciació de segons quins detalls.

No criticaré que Los Mercenarios sigui previsible, perquè ja era previsible que fos previsible, però sí que m’ha deixat amb certes ganes de més. Amb l’expectació que havia aixecat la pel·lícula i el seu repartiment tan significatiu, esperava amb una sensació diferent en acabar de veure-la, d’haver vist un homenatge i no una peli d’acció més. En canvi, el sabor final de boca es decanta més cap a aquesta segona opció. Potser esperava una mica més d’acció coral, com en l’escena que obre el film, veure’ls tots junts. Està clar que els egos tenen un pes important a Los Mercenarios i que cada actor té els seus moments de lluïment personal (la peli fins i tot té algun diàleg en què se’n fot d’aquest aspecte), però els moments de “Los Mercenarios” tots junts queden reduïts al final. Potser estic sent massa rebuscat a l’hora de criticar certs detalls del film, però és la sensació que m’ha quedat.

Pel que fa a les actuacions, no hi ha gran cosa a dir. Com era d’esperar, estem davant d’una autèntica col·lecció de músculs, alguns dels quals incapaços d’amagar el pas dels anys (la meitat dels protagonistes passa dels 50), i l’al·licient bàsic del film és fer-los servir de la forma més brutal possible. Sylvester Stallone i Jason Statham s’emporten el protagonisme principal, seguits de Jet Li i el mític Dolph Lundgren, un home que fa una mica d’angúnia. D’altra banda, Mickey Rourke apareix en un paper totalment passiu i molt més profund a nivell emocional, sent l’autor dels diàlegs de més qualitat de tota la peli. Finalment, Bruce Willis apareix de forma testimonial, juntament amb algun “cameo” curiós. Així doncs, Los Mercenarios és una trobada entre dues generacions que demostren que aquest subgènere de cinema d’acció no ha mort.

Aquest cop sí, diria que Los Mercenarios està reservada quasi exclusivament als veritables fans d’aquest tipus de cinema, que de ben segur gaudiran com nens petits. No obstant, pel públic que, de tant en tant, sap tolerar i fins a cert punt apreciar un producte com aquest (com un servidor), doncs tampoc fa mal. De totes formes, no hi ha dubte que el meu bagatge cinematogràfic poc haurà canviat pel fet d’haver vist aquesta pel·lícula. No em pertoca dir si era necessària o no, però, en tot cas, trobo molt més autèntic aquest cinema que gran part de les porqueries que Hollywood ens envia de forma incessant. Per cert, Stallone ja està preparant la seqüela de Los Mercenarios, per la qual espera poder comptar amb noves velles glòries del cinema d’acció com Jean-Claude Van Damme, Kurt Russell o Steven Seagal. Només li quedaria Bruce Lee… però això ja ho té “una mica” més difícil.

BLACK SWAN – Tràiler

Posted by Martí on 19 d'Agost de 2010
Posted in: Avanços. Tagged: , , , , , . 3 comentaris

Darren Aronofsky és un d’aquells cineastes que mereix tota l’atenció a cada moviment que fa. L’autor de la inigualable Réquiem por un Sueño (2000) va sorprendre tothom fa un parell d’anys fent un notable gir comercial a la seva carrera i dirigint El Luchador, protagonitzada per un Mickey Rourke a qui van negar l’Oscar per culpa del seu tortuós passat, on va demostrar una gran sensibilitat a l’hora d’explicar la història d’un lluitador de “wrestling” en hores baixes. Ara, el director presenta Black Swan, una misteriosa història de rivalitat entre dues ballarines, amb Natalie Portman com a gran estrella, i Vincent Cassel i Mila Kunis com a principals secundaris.

El poster del film, presentat fa pocs dies, és realment inquietant. Les referències al cigne (Cisne Negro serà el més que probable títol a Espanya) son evidents, però destaca el detall impactant dels ulls injectats de sang de la Portman. També resultar força pertorbador el tràiler, dos minuts que van de més a menys en intensitat i impacte. Atenció, sobretot, a la última imatge. Sembla que Aronofsky recuperarà la seva essència de thriller psicològic i tornarà a fer-nos patir una mica… a més d’optar clarament a l’Oscar tenint en compte la data d’estrena, 1 de desembre a Estats Units. Aquí, possiblement haurem d’esperar a principis de 2011.