Ji Jie Hao
Director: Xiaogang Feng
Intèrprets: Zhang Hanyu, Wenkang Yuan, Chao Deng, Heng Fu, Jun Hu, Fan Liao, Quan Ren .
Gènere: Bèl·lic, drama. Xina, 2007. 120 min.
Valoració: ΟΟΟΟΟΟΟΟΟΟ
A finals dels anys 40, Xina viu una sagnant Guerra Civil entre comunistes i nacionalistes. En un atac a una de les ciutats, el batalló del capità Gu Zidi pateix un bon número de baixes, però sobreviu i es fa amb el control de la situació. No obstant, el capità es deixa portar per la ràbia i desobeeix el codi de conducta militar del seu exèrcit. Aquest fet fa que el batalló sigui castigat a lluitar a primera línia de foc en un dels fronts més perillosos d’aquell moment. La seva missió és defensar una estratègica mina de carbó i no poden retirar-se fins que no en rebin l’ordre corresponent.La segona proposta que recullo del BAFF 2008 no té absolutament res a veure amb la primera. En aquest cas, ens trobem davant d’una superproducció conjunta de Xina i Hong Kong que recrea una de les èpoques més dures de la història contemporània del gran país asiàtic: la Guerra Civil, que va durar més de 20 anys. Es tracta d’una peli eminenment bèl·lica i amb accentuat dramatisme de principi a fi. Assembly és un producte que perfectament hagués pogut filmar qualsevol director de Hollywood, en realitat és inevitable que vinguin a la ment pelis com Salvar al Soldado Ryan de Spielberg i les recents Banderas de Nuestros Padres i Cartas desde Iwo Jima de Clint Eastwood. Sobretot aquesta última n’és el referent més clar, ja que es posa de manifest aquest particular punt de vista dels asiàtics quan són ells els protagonistes d’aquest tipus de cine.
La peli es pot dividir en dues parts molt (potser massa) diferenciades. La primera hora i quart és de caràcter quasi exclusivament bèl·lic i realment espectacular. En pocs moments abandonem el camp de batalla, pel que els més fans del gènere tenen material per disfrutar i molt. Amb una camera extremadament dinàmica, a vegades un pèl massa tremolosa i tot, i un majoritari punt de vista des de la visió dels soldats, Assembly et fa sentir com si estiguessis al mig del foc creuat. Uns magnífics efectes de so i una fotografia quasi monocromàtica (molt semblant a Cartas desde Iwo Jima) encara accentuen més l’espectacularitat visual del conjunt.
Un cop acaba la part bèl·lica, la peli s’endinsa en una fase totalment diferent en els seus últims 40-45 minuts. La excessiva diferència entre aquestes dues parts és el principal problema d’Assembly, ja que s’acaba convertint en una peli massa desequilibrada i irregular. La història dramàtica conductora d’aquest segon tram no té cap manca d’interès, ja que es converteix en una búsqueda desesperada per part del protagonista i presenta altes dosis de dramatisme, però el problema està en l’accentuadíssim canvi que suposa respecte el que havíem vist a la primera meitat de peli. De forma inevitable, l’espectador espera algun moment en què el ritme repuntarà una mica i tornarem a veure una mica d’acció, però aquest no acaba d’arribar i al final t’acabes com “conformant” amb el que hi ha. D’altra banda, hi ha aspectes argumentals que es deixen una mica a l’aire o que no es treballen suficient.
Així doncs, si la primera part hagués obtingut una puntuació de 8 alt, aquesta brusca davallada que fa la peli la deixa en el 7 que li he acabat posant. Una mica més d’equilibri hagués convertit aquesta bona pel·lícula bèl·lica en una gran pel·lícula bèl·lica, però de totes formes crec que Assembly val la pena per als amants del gènere. Un cop finalitzat el festival, es pot aconseguir per altres vies més que conegudes a aquestes altures i en qualitat excel·lent.
Martí
M.A.Confidential 
Pinta mb akesta película Martí! Per cert, té obsequiat amb un “premi” en el meu bloc, pots passar a recollir-lo quan vulguis 😉
M'agradaM'agrada
Pinta mb akesta película Martí! Per cert, té obsequiat amb un “premi” en el meu bloc, pots passar a recollir-lo quan vulguis 😉
M'agradaM'agrada
Bona tarda!
A mi em va semblar que li faltava força narrativa. Vaig trobar que lo increïble de la posta en escena creava una diferència extrema amb la força dramàtica del guió, cosa que fa perdre emoció a la trama i fa que, si no t’agraden els espectacles ¿gratuïts? d’efectes visuals i sonors, la pel·li es quedi en un “vull i no puc”.
Un autèntic plaer llegir crítica de cine en català, la veritat. Felicitats!
M'agradaM'agrada
Hola Mónica,
Primer de tot, benvinguda al blog i gràcies per aportar la teva opinió! Com a cinèfila que ets (ja ho he comprovat al teu blog), el teu punt de vista no passarà gens desapercebut.
Respecte la peli, crec que l’enfoquem des de diferents punts de vista, jeje. Potser perquè jo me la “temia” molt més introspectiva i després em vaig trobar amb aquest espectacle que tu dius. Gratuït? Potser sí que en ocasions un pèl excessiu, però a mi la veritat és que em va sorprendre gratament. És veritat que narrativament és fluixeta, i es nota sobretot a la part final, però a mi em va satisfer bastant. Potser perquè la vaig veure sense esperar-ne gran cosa i em vaig trobar amb molta més acció del que esperava…
M'agradaM'agrada
ves per on, a mi m’hagués agradat més si en lloc de tanta acció hagués estat més introspectiva. Normal doncs que a tú t’agradés i a mi no 😉
Un salutació.
Mónica
M'agradaM'agrada
coincideixo que la separació tan accentuada de acció-introspecció no mola. a més l’acció de la mina pròpiament dura poquíssim, no mola gaire.
per altra banda, el fet que sigui peli xina i del bàndol comunista fa que sigui super patriòtica (potser amb les pelis americanes ja estic acostumat), tots son uns rambos excepte el professor.
pero buenu es bona peli per passar l’estona.
M'agradaM'agrada