Nou dies després de jornades intensives de cinema, algunes d’elles transformades en veritables reptes de resistència per les nostres retines, el Festival de Sitges va tancar la seva 48a edició amb un molt bon regust de boca gràcies a un nivell mig més que acceptable de les seves propostes. Aquest és un recull d’allò que vaig tenir l’oportunitat de veure durant aquesta edició. Tal com va passar l’any passat, agraeixo la col·laboració del Breixo, que complementa el meu particular empatx de pel·lícules amb les que va poder veure ell.
Loin des Hommes
Director: David Oelhoffen
Intèrprets: Viggo Mortensen, Reda Kateb, Djemel Barek, Vincent Martin, Nicolas Giraud, Ángela Molina
Gènere: Western, drama. França, 2015. 100 min.
L’any 1954, en plena guerra entre l’exèrcit francès i els rebels algerians, Daru, un professor que dóna classes a nens en una apartada escola en ple desert, es troba amb la missió d’escortar un ciutadà acusat d’haver matat el seu cosí. Tot i la seva intenció de deixar-lo lliure, al final es veu obligat a complir la seva comesa i els dos emprenen un camí on es començaran a conèixer i es trobaran, de retruc, amb les conseqüències de l’intens enfrontament que té lloc al país africà.L’estupidesa de la guerra és un tema àmpliament tractat i interpretat per desenes de pel·lícules, però qualsevol història d’aquesta naturalesa es pot tornar genuïna si s’endinsa en la vessant més íntima de certes persones afectades, i a més compta amb una exposició particularment elaborada a nivell formal. Lejos de los Hombres ens trasllada al bell mig de la Guerra d’Algèria, però ho fa seguint l’estela de dos homes que, tot i no tenir-hi cap implicació directa, en pateixen les conseqüències a nivell personal. El director francès David Oelhoffen adopta un format de western clàssic, en un viatge en parella on el paisatge recorregut i les condicions externes no resulten tan importants com el veritable descobriment interior dels personatges. Les grans interpretacions de Viggo Mortensen i Reda Kateb hi fan la contribució definitiva.
Narcos
Creadors: Chris Brancato, Carlo Bernard, Doug Miro
Intèrprets: Wagner Moura, Boyd Holbrook, Pedro Pascal, Joanna Christie, Maurice Compte, Stephanie Sigman, Danielle Kennedy, Juan Pablo Raba, Paulina Gaitán
Gènere: Policíac, drama. USA, 2015. 10 capítols de 45-55 min.
A principis de la dècada dels 80, Colòmbia veu com el tràfic de cocaïna es converteix en una de les pràctiques més esteses per a guanyar diners fora de la llei. Un dels seus màxims exponents és Pablo Escobar, que decideix unir forces amb altres traficants per anar creixent poc a poc i acabar construint un veritable imperi del narcotràfic. Vista la situació, un agent del cos antidroga d’Estats Units, la DEA, s’instal·la a Bogotà amb l’objectiu d’atrapar Escobar, però les dificultats començaran a caure de totes bandes.Vivim una època en què descriure una sèrie amb qualificatius com “enganxa” o “és enormement entretinguda”, a banda de ser un resum gens elaborat, gairebé equival a devaluar-la. Com si pertanyés a una espècie de segona divisió televisiva on la missió principal és facilitar les coses a l’espectador, més que no pas treballar amb profunditat les històries i els personatges. Però el cert és que aquest tipus de sèries, per molt que realment segueixin aquestes prioritats en menor o major mesura, són tan reivindicables com la resta. Narcos n’és l’últim gran exemple. Aquesta producció de Netflix, centrada en l’ascens de Pablo Escobar fins a convertir-se en el narcotraficant més famós del món, busca clarament una narració dinámica i assequible des del seu primer capítol, conscient que el material amb què compta té un atractiu suficient per assegurar-se l’espectador fins el final. I per descomptat que se l’assegura.
El Desconocido
Director: Dani de la Torre
Intèrprets: Luis Tosar, Javier Gutiérrez, Goya Toledo, Elvira Mínguez, Fernando Cayo, Paula del Río, Marco Ruiz
Gènere: Thriller, drama. Espanya, 2015. 100 min.
Un matí que decideix portar els seus dos fills a l’escola, Carlos, un benestant executiu de banca, rep la trucada d’un home desconegut que afirma haver col·locat bombes sota els seients del cotxe, i que aquestes explotaran si ell o algun dels fills s’aixequen. A més a més, assegura tenir un control remot amb què també pot fer esclatar la bomba en qualsevol moment. A canvi de sortir-ne vius, l’home exigeix a Carlos que li faci un ingrés de quasi mig milió d’euros a un compte que li indica.La productora corunyesa Vaca Films s’ha consolidat com una de les més ambicioses de la indústria cinematogràfica espanyola. Des de l’enorme èxit de Celda 211 (Daniel Monzón, 2009), han apostat amb força per demostrar –tot i que no sempre amb la mateixa fortuna– que a Espanya també es pot gestar cinema d’acció i de gènere amb cara i ulls. El Niño (2014) i Extinction (2015) en són dos exemples recents, però on semblen haver premut la tecla adequada és a El Desconocido. Una pel·lícula que ben bé podria rebre la denominació de “Galicia Calidade”, ja que està dirigida pel lucense Dani de la Torre, protagonitzada pel seu paisà Luis Tosar, i rodada i ambientada als bulliciosos carrers de la ciutat d’A Corunya. Uns elements que tracen un potent thriller contrarrellotge que, a pesar de presentar alguns entrebancs, manté un notable nivell d’efectivitat de principi a fi.
Si recentment repassava el bo i millor de la programació del Festival de Cinema de Sitges, ara arriba el torn del que n’agafarà el relleu tot just al cap de deu dies. Concretament, del 29 d’octubre al 9 de novembre, dates en què se celebrarà el Beefeater In-Edit 2015, que suposa ja la 13a edició d’aquest Festival de Documental Musical de Barcelona. Totalment consolidat, el festival presenta aquest any un total de 51 títols a la seva cartellera, i un cop més la selecció és de les que fa salivar a qualsevol melòman amb ganes de submergir-se en les intrahistòries dels seus artistes o gèneres musicals preferits. Tot un menú “delicatessen” del qual extrec alguns dels plats amb més bona pinta.
Everest
Director: Baltasar Kormákur
Intèrprets: Jason Clarke, Josh Brolin, Jake Gyllenhaal, Elizabeth Debicki, Keira Knightley, Sam Worthington, Robin Wright, Emily Watson, John Hawkes
Gènere: Aventures, drama. USA, 2015. 120 min.
A mitjans dels anys 90, pujar al cim de la muntanya més alta del món ja no és una gesta reservada als millors alpinistes del món, sinó que s’ha convertit en un negoci on algunes empreses ho posen a l’abast de qui pugui pagar-ho. Rob Hall i Scott Fisher són dos organitzadors d’expedicions que volen intentar l’ascens amb els seus respectius grups el mateix dia, ja que és el millor a nivell meteorològic. No obstant, l’acumulació de gent en el camí i la pèrdua de temps que això provoca els pot posar en serioses complicacions.Desafiar les forces de la naturalesa –ja sigui per obligació o per decisió pròpia– ha estat un repte constant per a tot humà per demostrar la seva capacitat de supervivència davant una força que no pot controlar. El món del cinema sempre se n’ha nodrit, especialment durant els anys 90, i ha donat pas a nombroses pel·lícules d’aventures i catàstrofes com La Tormenta Perfecta (Wolfgang Petersen, 2000), Twister (Jan de Bont, 1996) o, ampliant-ne els límits, Apollo 13 (Ron Howard, 1995). Totes elles, moderades en exquisidesa però del tot efectives en emoció i diversió. Everest arriba com a testimoni directe i contemporani de totes elles, i escull el sostre del món com a escenari. Neu, gel, vent, desenes de graus sota zero i els desnivells més grans del planeta semblen elements suficients per a seguir el camí de les seves predecessores, però el resultat no va gaire més enllà d’una mediocritat que només es trenca de forma puntual durant el tram final.
Show Me a Hero
Creador: David Simon
Intèrprets: Oscar Isaac, Carla Quevedo, Catherine Keener, Ilfenesh Hadera, Dominique Fishback, Alfred Molina, Natalie Paul, Winona Ryder, LaTanya Richardson Jackson, Bob Balaban, James Belushi, Jon Bernthal
Gènere: Drama. USA, 2015. 6 capítols de 50-60 min.
L’any 1987, la ciutat de Yonkers, al nord de Nova York, es veu agitada per una ordre judicial que dictamina la construcció 200 habitatges públics per a famílies de raça negra amb l’objectiu d’aturar la disgregació present entre la població. Nick Wasicsko és un candidat demòcrata a l’alcaldia que es posiciona en contra de la decisió i compta amb l’ampli recolzament dels ciutadans contraris a la construcció dels habitatges, que bàsicament són les classes mitges i altes de raça blanca. Quan Wasicsko obté més responsabilitats, però, s’adona que potser estava equivocat.La cultura dels herois és un dels trets que millor defineix la societat nord-americana. Des de l’heroi nacional en temps de guerra o el salvador en una catàstrofe, fins l’ídol polític o esportiu, o fins i tot la pròpia figura paterna; sembla que a Estats Units no hi ha existència vàlida si no tens algú en qui emmirallar-te per a prendre’n exemple. Però òbviament la figura de l’heroi comporta una idealització que, en el fons, pot falsejar una realitat molt diferent. “Show me a hero, and I’ll write you a tragedy” és una famosa frase de F. Scott Fitzgerald que és pronunciada en un instant sense especial rellevància i per un personatge del tot secundari a Show Me a Hero, però resumeix a la perfecció les raons per les quals la minisèrie cita el prestigiós escriptor dels anys 20 en el seu títol. I és que tota la tragèdia que omple de dura realitat la figura de l’heroi l’acabarà fent lamentar haver-ho estat mai.
Després del primer repàs d’ahir a alguns dels títols més importants que es podran veure al Festival de Sitges 2015, avui toca completar-lo amb la segona tongada. De nou, el festival fa gala de la seva gran versatilitat i també capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus d’espectador. Molta gent segueix associant exclusivament el festival de al terror, el gore o la ciència-ficció, però la seva obertura de mires és un fet que es consolida any rere any. Si es busca bé, es poden trobar uns quants títols al gust de tothom.
Ja es comença a notar l’olor de mar, de Garraf, de maquillatge de zombie, de la moqueta de l’Auditori del Melià, de la fusta vella del Retiro i el Prado, dels hot dogs d’urgència en plena cua… quan el compte enrere per al Festival de Sitges entra dins el seu últim mes, a tots els malalts que sabem que ens passarem un porró d’hores allà ens passa de cop la depressió postvacacional. Un efecte que, de cop, sol convertir-se en nerviosisme quan apareix la graella del festival i toca acceptar que, de nou, no serà possible veure tot allò desitjat. És per això que he mirat de fer una selecció del bo i millor que s’hi podrà veure del 9 al 18 d’octubre. Aquesta n’és la primera part. Demà, la segona.
La labor detectivesca que inclou l’exercici del periodisme pot fer un servei enorme a la societat, ja que és capaç de revelar i aturar grans injustícies que, en cas contrari, seguirien produint-se sense que ningú n’estigués al cas. Un dels darrers exemples va arribar l’any 2003, quan un grup de periodistes del diari Boston Globe van destapar els escàndols de pederàstia de diversos capellans de Massachusetts, tot i l’intent de l’Arxidiòcesi de Boston per a ocultar-ho. El cas va donar la volta al món i va suposar un premi Pulitzer per al diari, i ara arriba Spotlight per a explicar-ho en forma de pel·lícula. Dirigit per Tom McCarthy (The Visitor), aquest drama que desgrana tot el treball dels periodistes ja ha passat pels festivals de Venècia i Toronto, on ha aixecat aplaudiments quasi unànimes.



















