M.A.Confidential

Show Me a Hero

Creador: David Simon

Intèrprets: Oscar Isaac, Carla Quevedo, Catherine Keener, Ilfenesh Hadera, Dominique Fishback, Alfred Molina, Natalie Paul, Winona Ryder, LaTanya Richardson Jackson, Bob Balaban, James Belushi, Jon Bernthal

Gènere: Drama. USA, 2015. 6 capítols de 50-60 min.

La cultura dels herois és un dels trets que millor defineix la societat nord-americana. Des de l’heroi nacional en temps de guerra o el salvador en una catàstrofe, fins l’ídol polític o esportiu, o fins i tot la pròpia figura paterna; sembla que a Estats Units no hi ha existència vàlida si no tens algú en qui emmirallar-te per a prendre’n exemple. Però òbviament la figura de l’heroi comporta una idealització que, en el fons, pot falsejar una realitat molt diferent. “Show me a hero, and I’ll write you a tragedy” és una famosa frase de F. Scott Fitzgerald que és pronunciada en un instant sense especial rellevància i per un personatge del tot secundari a Show Me a Hero, però resumeix a la perfecció les raons per les quals la minisèrie cita el prestigiós escriptor dels anys 20 en el seu títol. I és que tota la tragèdia que omple de dura realitat la figura de l’heroi l’acabarà fent lamentar haver-ho estat mai.

La relativa celeritat amb què el primer capítol planteja i desenvolupa el conflicte inicial de Show Me a Hero pot sobtar a més d’un, ja que no és precisament el dinamisme narratiu allò a què ens tenia acostumats el senyor David Simon. Però en realitat, tan sols respon a l’obligada capacitat de síntesi que requereix una minisèrie que consta tan sols de 6 capítols, ja que l’empremta del creador de The Wire és perfectament reconeixible en el decurs de tota la producció. És més, l’esperit de la inigualable sèrie de la HBO aflora constantment en aquest relat que de nou ens parlar fictíciament d’una realitat social, política i humana més que palpable i identificable. Simon torna a demostrar que és un as retratant persones a partir de la realitat que els envolta i de l’actitud que prenen envers ella, i que, sense exercir de jutge, sap identificar de seguida aquells que mereixen una sensibilitat especial.

L’altra propietat marca de la casa de Show Me a Hero és la cohesió amb què mostra tots els punts de vista d’un mateix conflicte; en realitat, és l’única forma de poder explicar-lo de forma exhaustiva i honesta. La relació entre els responsables polítics encarregats de prendre la decisió i aquells ciutadans que en rebran les conseqüències no és només l’òbvia que tots ens podríem imaginar, sinó que inclou una sèrie de paral·lelismes molt significatius. Aquí, Simon no es recrea en la misèria, sinó que la quotidianitza a base de problemes de recerca del benestar que no van lligats estrictament a la posició social. A l’altre bàndol, en canvi, Show Me a Hero sí que profunditza en l’efecte desgastador que la política provoca als individus que en formen part, i en com aquesta deshumanitza els temes socials que tracta, convertint-los en purs tràmits moguts per diners i tràfics d’influències.

Tot i que el conflicte racial té una presència troncal a l’argument de la sèrie, sobretot per la seva latència en una societat on se suposava que havia d’estar en procés de correcció, Show Me a Hero té el seu veritable rerefons en la política, com si fos una espècie de preqüela situada al finals dels 80 d’allò que després es veu a The Wire. Aquí, l’arma més potent és l’enorme vigència que desprèn tot plegat, per molt que succeís 20 anys enrere. No és casualitat, doncs, que un producte com aquest aparegui en un moment com l’actual; i la veritat és que el seu missatge és desencoratjador: la política sempre ha funcionat, i funcionarà, de la mateixa manera. I això no equival a res positiu. Ni pels qui estem fora, ni pels que estan dins, tal com representa a la perfecció el personatge de Nick Wasicsko, interpretat magníficament per un Oscar Isaac que convenç com no l’havia vist fins ara.

Show Me a Hero troba l’equilibri entre els seus constants salts cronològics, amb què mostra la volatilitat de noms i posicions en el món de la política, i la seva capacitat de desenvolupar, sense presses, un bon grapat d’històries personals sentides i profundament honestes. És cert que no totes funcionen amb la mateixa solidesa, però un cop més David Simon no ens deixa pràcticament cap esmena per presentar-li, exceptuant el “mini” que hem de situar davant de “sèrie” quan ens referim a ella. I és que els sis capítols, deixant de banda la seva magnífica planificació, deixen l’espectador amb ganes de més i a la vegada minimitzen relativament la posició sobresortint de Show Me a Hero entre tanta i tanta oferta televisiva. El més probable és que ens vingui a la memòria quan sentim parlar a algun polític actual, aquell qui busca convertir-se en un heroi per la seva gent, però que haurà d’afrontar tragèdies de tot tipus.