I amb aquesta quarta part, marcada sobretot per certa irregularitat dels últims dies de la programació, completem l’extensa crònica del Festival de Sitges 2015. Globalment, aquesta trentena de propostes repassades demostren que a Sitges, més enllà del component “friki” sempre present, s’hi pot trobar cinema de qualitat molt notable. Això sí, hi ha certa sensació que el cinema de gènere potser s’està quedant un pèl enrere. De nou, agrair al Breixo la seva col·laboració. Ara, només ens queda començar el compte enrere per a l’edició de l’any que ve, que sempre es veu molt llunyana en un principi, però que acaba arribant molt més ràpid del que esperem.
Martí
