Segon fascicle del balanç d’aquesta edició del Festival de Sitges, que inclou, entre altres, la flamant i merescuda guanyadora a Millor Pel·lícula. També s’hi troben algunes de les decepcions d’aquest any, però atenció sobretot als títols de “classe mitja”, que en aquest cas mereixen una especial atenció. Un cop més, el Breixo hi fa les seves aportacions.
Sion Sono
All posts tagged Sion Sono
Després del primer repàs d’ahir a alguns dels títols més importants que es podran veure al Festival de Sitges 2015, avui toca completar-lo amb la segona tongada. De nou, el festival fa gala de la seva gran versatilitat i també capacitat per adaptar-se a qualsevol tipus d’espectador. Molta gent segueix associant exclusivament el festival de al terror, el gore o la ciència-ficció, però la seva obertura de mires és un fet que es consolida any rere any. Si es busca bé, es poden trobar uns quants títols al gust de tothom.
Ja es comença a notar l’olor de mar, de Garraf, de maquillatge de zombie, de la moqueta de l’Auditori del Melià, de la fusta vella del Retiro i el Prado, dels hot dogs d’urgència en plena cua… quan el compte enrere per al Festival de Sitges entra dins el seu últim mes, a tots els malalts que sabem que ens passarem un porró d’hores allà ens passa de cop la depressió postvacacional. Un efecte que, de cop, sol convertir-se en nerviosisme quan apareix la graella del festival i toca acceptar que, de nou, no serà possible veure tot allò desitjat. És per això que he mirat de fer una selecció del bo i millor que s’hi podrà veure del 9 al 18 d’octubre. Aquesta n’és la primera part. Demà, la segona.