M.A.Confidential

The Night Of

Creador: Steven Zaillian

Intèrprets: Riz Ahmed, John Turturro, Bill Camp, Poorna Jagannathan, Peyman Moaadi, Jeannie Berlin, Amara Karan, Michael K. Williams, Paul Sparks.

Gènere: Drama, policíac. USA, 2016. 8 capítols de 55-90 min.

El capítol pilot de The Night Of deixa amb una sensació estranya a tot aquell qui aborda una sèrie de la HBO conscient que hi trobarà un extra, algun element que el separi de la resta d’ofertes similars. La relativa lleugeresa i facilitat amb què es planteja la història, que podria pertànyer perfectament a qualsevol sèrie policíaca procedimental, és la principal causa d’aquesta reacció. No obstant, estem davant d’una obra que es pot dividir clarament en dues parts: d’una banda el primer capítol i de l’altra els set següents. I és en aquest desenvolupament posterior on The Night Of posa en marxa la seva maquinària per a mostrar totes les imperfeccions, els matisos i els condicionants que envolten l’actual sistema judicial nord-americà. Tot i que no assoleix el mateix èxit en tots els seus objectius, la sèrie reuneix un gran nombre d’atractius que la solidifiquen i l’enriqueixen al llarg del seu curt camí, convertint-la en un notable exponent dins del seu gènere i donant-li la distinció que s’espera d’ella.

“Sempre amb ‘la nit dels fets’ planeja constantment sobre els nostres caps, la sèrie evidencia que la resolució del cas no és la seva única prioritat, i que durant el trajecte té molts altres entorns on furgar.”

La divisió explicada anteriorment es podria expressar també a partir de l’abans i el després que suposa l’aparició de John Turturro en el paper de l’advocat John Stone, ja que el punt de vista del totalment desubicat i atemorit Nasir Khan es trasllada a una persona que sap perfectament tot allò que és a punt de venir; si més no, a curt termini. En realitat, The Night Of s’aprofita clarament del punt de vista incomplet i la informació parcial amb què ens ha narrat tots els fets crítics inicials, ja que després hi va afegint les diferents visions i angles que completin la imatge sencera, i a la vegada manté ocults aquells detalls o revelacions que no li interessa destapar. Poc a poc, i sempre amb “la nit dels fets” (com traduiríem el títol original) planejant constantment sobre els nostres caps, la sèrie evidencia que la resolució del cas no serà la seva única prioritat, i que durant el trajecte té molts altres entorns on furgar, i també moltes realitats per fer-nos veure; o si més no, per fer-nos-hi pensar.

Més enllà del “culpable o innocent” per a resoldre, The Night Of és un gran retrat sobre el poder de la opinió, i de com existeixen múltiples agents aliens capaços de retocar-la o redirigir-la en cada moment, per molt que hi hagi elements empírics que apuntin cap a una altra banda. Ho resumeix a la perfecció un enorme discurs de John Turturro en els moments finals de la sèrie. Tot i que tampoc es descobreix res nou, fa impressió constatar que aquestes opinions, tan subjectives i fruit d’una interpretació tan variable, poden decidir si una persona passa els següents 30 anys en llibertat o tancada en una presó. D’aquesta manera, The Night Of no només posa en seriós dubte l’essència imparcial per la qual s’hauria de regir el sistema basat en jurats populars, sinó que a la vegada no ofereix un futur que pugui presagiar un canvi en aquesta situació. Passen uns mesos, el veredicte és el que és, però el que ja és segur és que la vida d’un jove ha canviat per sempre.

“L’ànima és sens dubte el malgirbat John Turturro, un advocat de segona a qui la sèrie reserva el tractament més emocional, i que demostra amb la seva situació personal el desgast d’haver de suportar una i altra vegada el previsible engranatge judicial.”

La producció es dota de personatges de pes i de gran magnetisme, amb una experiència que els fa bons coneixedors del sistema, i a la vegada presoners d’ell i les seves conseqüències. En realitat, es pot dir que cap dels personatges que apareixen a The Night Of és feliç amb la seva vida. L’ànima és sens dubte el malgirbat John Turturro, a qui la sèrie reserva el tractament més emocional tot i ser un advocat de segona a la recerca de clients de qualsevol mena, i que demostra amb la seva situació personal el desgast d’haver de suportar una i altra vegada el previsible engranatge judicial. Destaca també el tractament del protagonista, interpretat per Riz Ahmed, que tot i no ser massa creïble pel que fa a la seva sobtada evolució, trasllada a l’espectador aquesta rellevància que pot exercir l’opinió que ens genera l’acusat, i com aquesta pot variar per certs detalls, més enllà de si les proves el fan culpable o no. L’aparició del sempre imponent Michael K. Williams o la implacable fiscal que ofereix Jeannie Berlin són altres punts forts de The Night Of.

Quan arriba a la seva conclusió, The Night Of ja ha esvaït per complet aquella primera sensació estranya que apuntava a l’inici del text, ja que la sèrie que s’arrisca a no seguir el mateix rumb que el que desitjaria qualsevol espectador. Les seves prioritats poden no ser les nostres quan arriba la decisió final, però és aquí quan cal repassar tot el recorregut que ha fet i valorar el conjunt. El que més molesta són algunes subtrames que queden a mitges, com si fossin simples pinzellades per a despistar una mica, però el que no es pot negar és que la sèrie resulta coherent, i que la seva història té una clara incidència en les vides respectives de tots aquells que hi han participat. I també la té en la ment de l’espectador, que naturalment no pot quedar-se del tot tranquil, per molt que la sèrie hagi finalitzat. La sensació final és que aquella nit ja no l’esborra ningú, i que vindran moltes més nits en que la vida de la persona més inesperada pot canviar per complet.