M.A.Confidential

S’acaba l’any i toca fer balanç de l’herència cinematogràfica que ens deixa amb el pertinent Top10, sempre tan injust i controvertit. En tot cas, no sé si és necessari apuntar que, com que un servidor no ha vist TOTES les pel·lícules que s’han estrenat durant l’any, estem davant una llista totalment subjectiva i oberta a crítiques i aportacions de tota mena, que per això estem aquí, en definitiva. La veritat és que es confirma que el recent canvi de dècada ha portat un gran salt qualitatiu, ja que després d’un 2010 més que digne, el 2011 encara ha estat millor, amb la qual cosa he suat força per establir l’ordre final i deixar alguns títols fora de la llista.

Aquestes són les 10 pel·lícules amb les que més he gaudit durant aquest 2011 (click al títol per llegir la crítica i a la imatge per veure el tràiler):

10 – VALOR DE LEY (Ethan Coen, Joel Coen)
No tots els “remakes” són dolents, especialment si els germans Coen en són els responsables. Amb un Jeff Bridges estel·lar, aquest western, però de factura clàssica, t’arrossega des del primer minut.

9 – SUPER 8 (J.J. Abrams)
Durant dues hores, tots vam tornar a la nostra infantesa gràcies a J.J.Abrams i Steven Spielberg. Un declarat homenatge al cinema familiar d’aventures dels 80 que no va defraudar.

8 – NADER Y SIMIN, UNA SEPARACIÓN (Asghar Farhadi)
Brillant i enriquidor drama, guanyador al Festival de Berlín, que trenca amb molts prejudicis vers el cinema iranià. Una història carregada de dilemes morals i personatges amb dures decisions per prendre.

7 – EN UN MUNDO MEJOR (Susanne Bier)
Intens drama danès sobre la violència que genera la pròpia violència. Una història dura, però també molt humana, carregada de contrastos i amb una forta crítica a les societats desenvolupades.

6 – INSIDE JOB (Charles Ferguson)
El multi-premiat documental que tothom hauria de veure, tot i la impotència i mala llet que genera. Un film que desemmascara els culpables de la crisi econòmica i denuncia la seva impunitat.

5 – THE ARTIST (Michel Hazanavicius)
La gran sensació de l’any ha arribat muda i en blanc i negre. La seva capacitat narrativa i emocional té mèrit doble, i trenca un munt de prejudicis cap al cinema clàssic. Imprescindible.

4 – MIENTRAS DUERMES (Jaume Balagueró)
Sens dubte, la millor aportació del cinema espanyol d’aquest any. Thriller inquietant, intel·ligent i que remou la consciència del públic, incapaç de resistir-se al malvat més estranyament carismàtic de 2011.

3 – MIDNIGHT IN PARIS (Woody Allen)
Poc ens pensàvem que Woody Allen ens sorprendria amb aquesta joia. Un homenatge als grans referents artístics del segle XX en un escenari immillorable i banyat en l’humor i ironia típics del director.

2 – CISNE NEGRO (Darren Aronofsky)
Relegada al segon lloc per una distància mínima. Aronofsky firma la seva millor pel·lícula des de Réquiem por un Sueño amb aquesta pertorbadora i inquietantment bella història.

1 – DRIVE (Nicolas Winding Refn)
Vaig marxar del Festival de Sitges conscient que probablement havia vist la pel·lícula de l’any, i ara ho reafirmo. Una mostra contemporània de cinema negre elegant, obscur, subtil i amb una fantàstica BSO. Potser sí que anteposa l’estètica al contingut, potser sí que a la història li falta substància, però les sensacions que em va deixar no me les ha deixat cap altra. Tros de pel·lícula.

Mencions especials:
– EL ÁRBOL DE LA VIDA: La peli més discutida de l’any. Obra mestra? Farsa? Possiblement una mica de cada, però Terrence Malick ens va deixar algunes de les imatges imborrables de l’any.
– SENNA: Grandiós documental sobre el llegendari Ayrton Senna, emocionant i rigorós des del primer fins l’últim minut, en què el final ja conegut no evita certa commoció.
– BEGINNERS: Humil producció independent carregada de tendresa i també amargor. Història simple, però molt sincera i humana; una de les grans desapercebudes de l’any.
– UN DIOS SALVAJE: L’adaptació teatral de Roman Polanski va resultar notable gràcies a quatre actors com la copa d’un pi i una història plena de sàtira i contradiccions.
– ATTACK THE BLOCK: La última gran sorpresa d’aquest 2011. Ha caigut del Top10 per molt poc, però aquesta divertida i irreverent comèdia d’extraterrestres mereixia la seva menció.

Doncs res, espero crítiques, aportacions, insults, lloances i opinions que sigui, i també els vostres vots i Top10 particulars de les millor pel·lícules de 2011!