Jodaeiye Nader az Simin
Director: Asghar Farhadi
Intèrprets: Peyman Moaadi, Leila Hatami, Sareh Bayat, Sarina Farhadi, Kimia Hosseini, Shahab Hosseini.
Gènere: Drama. Iran, 2011. 110 min.
Nader i Simin són una parella que decideixen demanar el divorci quan ell es nega a acompanyar la seva dona a viure fora del país, fet que ella considera especialment beneficiós per la seva filla. Nader decideix quedar-se a cuidar el seu pare, qui pateix un estat força avançat d’Alzheimer, i quan Simin marxa a viure a casa els seus pares, es veu obligat a contractar una dona que el cuidi mentre ell està treballant. Tot i confiar plenament en ella, un dia arriba a casa i es troba una situació que desencadena un gran conflicte.Quan et disposes a recomanar una pel·lícula iraniana, de seguida et passen pel cap la gran majoria de respostes que pots tenir fent referència a la teva condició de “gafapasta cinèfil” i altres improperis, però haig de dir que estem davant d’una pel·lícula que trenca amb aquest prejudici, bàsicament perquè respon a un estil totalment europeu de fer cinema. Nader y Simin, Una Separación va arrasar al passat Festival de Berlín, on es va emportar l’Ós d’Or com a millor pel·lícula i també els premis a millors actors i actrius, i quan això passa, és que el film ha de tenir quelcom d’especial. I així és. El director iranià Asghar Farhadi demostra un cop més que al Pròxim Orient es poden fer pel·lícules adaptades a la modernitat, de ritme dinàmic i sobre temes totalment universals, capaces de captivar qualsevol espectador. Oblideu-vos d’estereotips, Nader y Simin ens submergeix en una història molt més propera del que podríem esperar.