Any rere any, un té la sensació que l’estiu no acaba de començar del tot fins que no arriba el Cinema a la Fresca a la Sala Montjuïc. Enguany, el certamen assoleix la 12ª edició totalment embalat i demostrant que la seva oferta cinematogràfica segueix mantenint un nivell molt alt. Un cop més, la programació inclou alguns dels films més elogiats durant els últims dos anys (bona part d’ells formen part dels corresponents Top10 anuals en aquest blog) i hi afegeix un parell o tres de grans clàssics de la història del setè art, per acabar oferint un total de 16 pel·lícules que es projectaran del 6 de juliol al 8 d’agost. L’escenari, com sempre, seran els jardins del Castell de Montjuïc, on es pot gaudir el cinema d’una forma diferent i fins i tot les pel·lícules ja conegudes prenen un caire especial.
Blue Jasmine
All posts tagged Blue Jasmine
Blue Jasmine
Director: Woody Allen
Intèrprets: Cate Blanchett, Alec Baldwin, Sally Hawkins, Bobby Cannavale, Peter Sarsgaard, Louis C.K., Michael Stuhlbarg.
Gènere: Drama. USA, 2013. 100 min.
Després de perdre tots els seus diners i quedar-se sense casa, Jasmine, una dona rica i glamourosa de l’alta societat novaiorquesa, es veu obligada a traslladar-se a San Francisco per viure amb la seva germana Ginger, una dona de classe treballadora que està fent plans per viure amb el seu nòvio. Les diferències entre ambdues són abismals, però Ginger intenta ajudar-la com pot perquè refaci la seva vida. No obstant, Jasmine, està enganxada als antidepressius i no sap adaptar-se a la seva nova vida.Tot i que durant una època va caure a les urpes de la propaganda turística encoberta -en realitat, massa poc encoberta- en les seves pel·lícules, si alguna cosa no se li pot negar a Woody Allen és el seu amor pel cinema i la seva tenacitat a l’hora de portar històries a la gran pantalla. Si als 77 anys d’edat, aquest home vol seguir rodant una pel·lícula per any, és clarament perquè la seva passió és aquesta, i encara que el resultat no sigui sempre igual de profitós, la veritat és que ha aconseguit forjar-se un segell propi com pocs cineastes han pogut fer. A Blue Jasmine, aquest segell torna a mostrar la seva vessant més seriosa i dramàtica, seguint l’estel·la deixada per la brillant Match Point (2008), però el resultat no és ni de bon tros tan destacable. És un film intens i punyent en el seu missatge, però que es recolza excessivament en la seva protagonista i oblida el desenvolupament d’un guió que acaba quedant-se curt.